Solicitud de acceso al contenido anonimizado de entrevistas de un expediente informativo finalizada por desistimiento

Resolució 723/2022, de 19 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 630/2022 Administració reclamada: Institut Municipal de Parcs i Jardins Informació reclamada: Contingut anonimitzat d’entrevistes realitzades en el marc d’un expedient informatiu. Sentit de la Resolució : Desistiment Resum: Segons l’article 42.1 LTAIPBG, les reclamacions a la GAIP s’han d’interposar dins del termini d’un mes de la notificació de la resolució. I l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que, entre altres possibles causes, incompleixen els requisits fixats per l’article 32 de la mateixa disposició, en matèria de terminis per a la presentació de les reclamacions, que reitera i concreta a diverses situacions el termini fixat per l’article 42.1 LTAIPBG. En aquest cas la resolució impugnada és de 27 de maig de 2022, i la reclamació s’interposa el 5 de juliol de 2002, havent depassat el termini d’un mes, el què ha motivat que la GAIP requereixi l’esmena aportant l’evidència de notificació que pugui acreditar que la reclamació no és extemporània, amb l’advertiment que la manca de reparament comportaria automàticament el desistiment de la Reclamació, de conformitat amb l’article 68 LPAC. Vist que la persona reclamant no ha atès el requeriment de la GAIP i no ha acreditat que la seva reclamació compleixi amb el termini fixat a l’article 42.1 LTAIPBG , és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. Paraules clau: Ajuntaments. Sindicat. Personal. Entrevistes. Expedient sancionador. Reclamació contra inadmissió. Manca d’esmena. Desistiment presumpte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 5 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 630/2022, presentada contra l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 d’abril de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al registre de l’Ajuntament de Barcelona: “El contingut annonimitzat de les entrevistes realitzades als treballadors de la brigada exposició 1929 dintre de l’expedient informatiu I 02.2021 incoat per l’Institut Municipal Parcs i Jardins de Barcelona.” I afegeix: “Demano aquesta informació per poder fer les tasques pròpies com a delegat sindical, que no son altres que les de la representació dels treballadors, la defensa dels seus drets laborals i la protecció envers situacions de risc per a la seva salut” . 3. A la Reclamació presentada el 30 de juny de 2022 davant el registre municipal de l’Ajuntament de Barcelona s’hi adjunta la resolució de la Secretària del Consell d’Administració de Parcs i Jardins signada el dia 27 de maig de 2022 per la qual es resol “Inadmetre la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada en data 29/04/2022 (número de registre 1- 2022-0170110- 1) pel xxx, en representació de la secció sindical de CGT de Parcs i Jardins de Barcelona, IM de sol·licitud d’informació pública amb número d’expedient DA-2022- 96635, sobre accés al contingut de les testificals d’un expedient informatiu tenint en compte els raonament recollits en el cos de la present resolució i que es donen per reproduïts”. Concretament la inadmissió de la sol·licitud es fonamenta en l’argumentació següent: “1.-La informació sol·licitada forma part d’un expedient informatiu intern iniciat a resultes de les informacions rebudes un cop finalitzar un expedient sancionador instat pel subjecte de l’expedient informatiu. Dit expedient informatiu no va originar cap mena d’actuació sancionadora o disciplinària cap a l’investigat, únicament l’anul·lació d’una sanció prèviament imposada, de caràcter, lleu envers un treballador municipal. 2.- En data 1 de març de 2022 es va comunicar a la secció sindical l’informe de conclusions annonimitzat de l’esmentat expedient informatiu, document que s’entén cobreix sobradament les seves pretensions[...] 3.- La pròpia naturalesa de l’expedient exigeix la confidencialitat als compareixents. Dita confidencialitat no es pot aconseguir únicament annonimitzant les declaracions que hi consten. Donat el petit nombre de persones que integren la brigada, i el contingut precís de les seves declaracions, faria molt fàcilment identificable cada una de les persones intervinents. 4.- El sol·licitant no acredita el seu interès legítim en el contingut de l’expedient, més enllà de les conclusions ja comunicades. Val a dir que cap de les persones que conformen la brigada són afiliat a la seva secció sindical. 5.-El criteri adoptat per les agències de protecció de dades recolzen en aquest sentit la necessitat d’equilibrar la protecció dels drets constitucionals que colisionen en aquest cas, i es recomana la ponderació segons les circumstancies del cas. En el present, cal entendre que la informació ja facilitada és suficient per l’exercici dels drets sindicals al·legats. [...] 6.- Cal terni especialment en compte que la confidencialitat dels expedients informatius interns és bàsica per aconseguir la seva finalitat. En cas que els treballadors que presten la seva col·laboració en aquest tipus d’expedients poguessin pensar que les seves manifestacions, encara que annonimitzades, serien conegudes per altres persones, en molts dels casos frenaria l’espontaneïtat i sinceritat d’aquests testimonis, eina essencial pels instructors dels expedients informatius i per detectar situacions de risc entre les nombroses brigades de la plantilla [...] 7.- En el present cas concorren a més a més circumstancies especials a tenir en compte, com es el fet que tres de les persones que integren la brigada pertanyen al col·lectiu de persones amb discapacitat psíquica, la qual cosa els fa encara més susceptibles i vulnerables en la preservació dels seus drets, ja que sovint, i malauradament, són els que pateixen més vulneracions. ” 4. El 7 de juliol de 2022, i a la vista de que la Reclamació s’hauria interposat un cop superat el termini d’un mes des de la data de signatura de la Resolució de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, la GAIP requereix l’esmena de les Reclamacions 630/2022 i 631/2022 presentades per la mateixa persona reclamant requerint que: “[...] acrediteu la data de notificació de les respostes municipals obtingudes i que són objecte de les dues reclamacions esmentades. En cas que no disposeu d’una traça documental acreditativa de la data de notificació d’ambdues resolucions, caldrà que respongueu a aquest requeriment indicant la data en què us van ser notificades les resolucions esmentades. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació. ”. Transcorregut el termini indicat, a la GAIP no consta resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Desistiment L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. la GAIP ha requerit a la persona reclamant que acrediti una notificació demorada fins al juny de 2022, i no ho ha fet, ni ha donat explicacions sobre una eventual demora d’aquesta naturalesa. En conseqüència, la Reclamació és extemporània i no és admissible per aquest motiu, perquè quan és formulada per la persona reclamant la resolució impugnada ja ha esdevingut ferma jurídicament i no pot ser revisada per la GAIP. Segons l’article 42.1 LTAIPBG, les reclamacions a la GAIP s’han d’interposar dins del termini d’un mes de la notificació de la resolució. I l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que, entre altres possibles causes, incompleixen els requisits fixats per l’article 32 de la mateixa disposició, en matèria de terminis per a la presentació de les reclamacions, que reitera i concreta a diverses situacions el termini fixat per l’article 42.1 LTAIPBG. En aquest cas la resolució impugnada és de 27 de maig de 2022, i la reclamació s’interposa el 5 de juliol de 2002, havent depassat el termini d’un mes, el què ha motivat que la GAIP requereixi l’esmena aportant l’evidència de notificació que pugui acreditar que la reclamació no és extemporània, amb l’advertiment que la manca de reparament comportaria automàticament el desistiment de la Reclamació, de conformitat amb l’article 68 LPAC. Vist que la persona reclamant no ha atès el requeriment de la GAIP i no ha acreditat que la seva reclamació compleixi amb el termini fixat a l’article 42.1 LTAIPBG , és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’agost de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 630/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.