Inadmisión de reclamación contra el COMB por falta de objeto de información pública relativa a salarios y dietas de la Junta de Govern

Resolució 710/2024, de 30 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 628/2024 Administració reclamada: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) Informació reclamada: No té per objecte informació pública. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La informació sol·licitada pel reclamant ja li ha estat aportada pel COMB, de manera explícita i concloent, afirmant que constitueix la informació que es troba en el seu poder. La valoració i els dubtes que expressa la persona reclamant, referint-se a “dades públiques que haurien d'estar i que no hi són”, o el seu desacord amb altres respostes del mateix Col·legi a sol·licituds anteriors (en un sentit molt similar a allò que ara es demana), no constitueixen un fonament jurídic que permeti fer prosperar una reclamació davant de la GAIP. Òbviament, tampoc ho són les valoracions efectuades de la GAIP i dels seus membres. D’acord amb les consideracions efectuades, no és procedent admetre la Reclamació present, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. En aquest sentit, la persona reclamant no demana pròpiament informació pública, sinó que la Comissió contrasti la informació que ja li ha estat lliurada, verificant -la. Aquesta és una pretensió que clarament es troba fora de la competència de la GAIP i que obliga, per tant, a la inadmissió de la Reclamació present. Paraules clau: Col·legis professionals. Manca d’objecte d’informació pública. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 27 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 628/2024, presentada contra el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant indica que ha rebut resposta de l’Administració, però que no se li hauria lliurat la informació sol·licitada. 2. En data 7 de març de 2024, el reclamant presenta una sol·licitud al Col·legi Oficial de Metges, en la qual demana “saber els salaris i ingressos, amb separació explícita a dietes i tots els beneficis salarials per treballar a la institució, dels membres de la Junta de Govern del COMB que tenen en l’any 2024, és a dir, a dia d’avui”. Afegeix el reclamant en nota “Saludo atentament, si escau i arriba allà, als poca vergonyes dels membres de la GAIP”, entre d’altres consideracions que arriben a la imputació de comissió de delictes penals, com el de prevaricació. 3. Mitjançant un escrit de 27 de març de 2024, el director de l’Assessoria jurídica del COMB dona resposta a la SAIP, indicant que “l’informem que els membres de la Junta de Govern del CoMB, que són càrrec electes, no tenen la condició d’empleats del Col·legi i per aquest motiu no tenen cap salari assignat per les seves tasques col·legials. No obstant això, perceben unes dietes, quin import pot variar en funció del càrrec i responsabilitats que ocupen a la Junta. Tal com el vaig informar per correu electrònic de data 3 d’agost de 2023, la informació sobre les dietes és pública, en tant que és deriva de l’exercici de funcions públiques de la corporació, i es troba publicada en el portal de transparència del web www.comb.cat, a través del qual podrà consultar el detall de la memòria econòmica que el Col·legi publica cada any, en compliment de l’art.11 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de col·legis professionals ”. 4. La Reclamació presentada en data 27 d’abril de 2024 indica que “malgrat que s'informava a la GAIP de mal funcionament institucional del COMB a la rec. 814/2023, la GAIP titlla d'abusives el que la mateixa no garanteix per normativa legal, sent una premissa falsa el que es abusiu i "es reclama exactament el mateix", quan el COMB porta anys sense complir les lleis de transparència en matèria dels salaris de la Junta de Govern del COMB (al 2023 no es mostraven els salaris dels membres a 2023), i amb el beneplàcit de la GAIP, mentre aquesta insulta a ciutadans. Això ja hauria de portar penes de presó a la Presidenta i acompanyants, pel que cobren i el ridícul institucional que fan en la mateixa” . Entre d’altres valoracions sobre el comportament de la Comissió, s’hi afegeix que “ El terrible funcionament institucional de la GAIP i el COMB causen greus conseqüències als ciutadans, fent que no es mostrin les dades públiques que haurien d'estar i que no hi són, i mentre persones gens professionals i funcionaris cobren diners públics que no haurien de rebre, on més aviat haurien de pagar diners de la seva butxaca dels danys i perjudicis que causen als ciutadans”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’altra banda, l’article 18 LTAIPBG disposa que el dret d’accés es pot exercir en relació amb la informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG. En concret, aquest article defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, la Reclamació es presenta contra una resolució del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona on, expressament i de forma inequívoca, es posa de manifest que es subministra la informació a la vegada que s'informa expressament al sol·licitant de la informació de la qual no es disposa i dels motius que ho expliquen. Per tant, la Reclamac ió no té per finalitat revisar la valoració que ha fet el COMB en relació amb el dret d'accés exercit, al mateix temps que tampoc busca el lliurament d'informació estimada i que no s'hagi subministrat, sinó que es limita a qüestionar les afirmacions efectuades per l’administració. Més enllà d’això, fins i tot, es qüestiona el paper de la GAIP, mitjançant una reiteració d’exabruptes. Amb caràcter general, convé en primer lloc recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Fins i tot, la hipotètica manca de veracitat de la informació pública precisament pot oferir –per ella mateixa- una imatge real, i prou veraç, de l’administració concernida. D’altra banda, i encara en general, hem de posar en relleu la praxi que segueix aquesta Comissió pel que fa a l’admissió de les reclamacions que posen en dubte alguns elements de la informació reconeguda o lliurada per l’administració reclamada. De fet, l’administració no sempre assenyala de manera inequívoca que està lliurant tota la informació de què disposa, i és per això que la GAIP sol requerir-li un informe explicatiu –un cop feta una primera admissió provisional de la Reclamació- i a voltes fins i tot informació complementària, si considera que no és suficient . Així es pot veure en moltes resolucions de la GAIP, particularment quan s’adverteixen inexactituds o fins i tot contradiccions entre els escrits aportats per l’administració al procediment (per totes, la Resolució 108/2022, de 10 de febrer). Sense que sigui imprescindible, pot ser rellevant que el particular fonamenti el seu dubte en alguna actuació o omissió administrativa. En aquests casos, la Comissió sol requerir a l’administració que argumenti sobre l’existència o inexistència d’informació en termes “més concloents i fonamentats” (Resolució 268/2023, de 17 de març). Nogensmenys, i a manca d’indicis aportats per la part reclamant, quan la declaració de l’administració és clara i inequívoca, la Comissió no té perquè dubtar de la veracitat de la informació aportada. En el cas que ens ocupa, la informació sol·licitada pel reclamant ja li ha estat aportada pel COMB, de manera explícita i concloent, afirmant que constitueix la informació que es troba en el seu poder. La valoració i els dubtes que expressa la part reclamant, referint-se a “dades públiques que haurien d'estar i que no hi són”, o el seu desacord amb altres respostes del mateix Col·legi a sol·licituds anteriors (amb un objecte ben similar a allò que ara es demana), no constitueixen un fonament jurídic que permeti fer prosperar una reclamació davant de la GAIP, com hem assenyalat amb caràcter general. Òbviament, tampoc ho són les valoracions efectuades de la GAIP i dels seus membres, que ja es plantegen en el mateix escrit de la SAIP, i que es reiteren en la presentació de la Reclamació. D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, no és procedent admetre la Reclamació present, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. Com ja hem afirmat, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació que una Administració hagi fet – sempre que sigui clara i inequívoca, com succeeix en el nostre cas- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació. En aquest sentit, la persona reclamant no demana pròpiament informació pública, sinó que la Comissió contrasti la informació que ja li ha estat lliurada, verificant-la. Aquesta és una pretensió que clarament es troba fora de la competència de la GAIP i que obliga, per tant, a la inadmissió de la Reclamació present. D’altra banda, i finalment, aquesta Comissió vol expressar el seu desacord amb el capteniment de la part reclamant en relació amb aquest procediment, que no és l’únic que -amb idèntica finalitat- ha estat tramitat per la GAIP. Aquest comportament altera el funcionament normal de la Comissió i dificulta la tramitació i resolució d’altres reclamacions que sí tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de maig de 2024, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 628/2024 per manca d’objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.