Un periodista solicitó a la Agencia de la Vivienda de Cataluña (AHC) datos detallados sobre promociones de vivienda protegida extinguidas o por extinguirse. El solicitante propuso ampliar los plazos para la información no digitalizada. La GAIP estima parcialmente la solicitud: obliga a entregar la información informatizada, pero deniega la manual por suponer una carga de trabajo desproporcionada.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud es inadmisible cuando la obtención de la información implique una carga de trabajo inasumible o desproporcionada al proceder de diferentes expedientes o archivos no digitalizables.
2
Se confirma que la búsqueda manual de expedientes físicos anteriores a 2005 constituye una tarea compleja y laboriosa que justifica la denegación del acceso.
3
La ampliación de los plazos de entrega no es una fórmula aceptable en situaciones ordinarias para compensar la complejidad de la elaboración de la información.
4
La concurrencia de una tarea compleja de elaboración es un factor independiente del tiempo requerido para preparar la información solicitada.
5
El derecho de acceso se reconoce únicamente para aquellos datos cuya búsqueda, extracción y preparación pueda realizarse mediante medios automatizados.
Texto completo
Resolució 640/2022, de 29 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 628/2022
Administració reclamada: Agència de l’Habitatge de Catalunya
Informació reclamada: Sobre promocions d’habitatge protegit.
Sentit de la Resolució: Estimació parcial i desestimació parcial
Resum: La fórmula d’ampliar els terminis per facilitar la informació sol·licitada ha estat utilitzada,
excepcionalment, per la GAIP especialment en casos en què la manca de resolució d’inadmissió de la
sol·licitud dins del termini requerit legalment per resoldre ha comportat l’estimació presumpta de
sol·licituds que requerien una tasca complexa d’elaboració, i en aquests casos l’ampliació del termini
per facilitar la informació pot ser la manera de facilitar el compliment d’una estimació per silenci
administratiu que vincula l’Administració, malgrat requereixi una tasca complexa d’elaboració. Però no
sembla que sigui una fórmula acceptable en situacions ordinàries, com és el cas de la present, en les
que l’Administració sol·licitada resol en termini i motiva convincentment la concurrència de la causa
d’inadmissibilitat d’una tasca complexa d’elaboració. Perquè si per compensar la concurrència de la
necessitat d’una tasca complexa d’elaboració s’amplia el termini necessari per extreure i facilitar la
informació, és possible que durant mesos, s’arribaria igualment a una situació de càrrega
desproporcionada de feina, en detriment del normal funcionament dels altres serveis de l’Agencia i de
l’atenció deguda a les altres persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública en
matèria d’habitatge. La concurrència de la tasca complexa d’elaboració és independent del temps
requerit per preparar la informació sol·licitada, tal com posa de manifest l’article 66 del Decret 8/2021,
que ni tan sols esmenta aquest factor.
Paraules clau: Entitats de la Generalitat. Periodista. Habitatges de promoció oficial. Reclamació
contra inadmissió. Causes d’inadmissibilitat. Tasca complexa d’elaboració. Termini de lliurament de la
informació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 628/2022, presentada contra l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya (AHC), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP).
2. El 13 de juny de 2022 la persona reclamant, per a l’elaboració d’un reportatge periodístic,
presenta la següent sol·licitud a l’AHC: “Sol·licito informació sobre l'habitatge protegit a
Catalunya. Concretament, sol·licito la relació de promocions d'habitatge protegit (HPO)
extingides des de l'any 2000, i pendents d'extingir en els propers 10 anys. Desglossar: Nombre
d'habitatges de la promoció, tipus d'HPO (lloguer, compra...), comarca, municipi, any
d'inauguració (és a dir, moment d'inici d'entrega de claus a les famílies beneficiàries), any
d'extinció de la qualificació d'HPO i, en el cas dels HPO de lloguer, any d'extinció de la dedicació
a lloguer social dels habitatges. Desglossar també per administracions implicades, tipus
d'implicació de cada administració (ja sigui amb cessions de sòl, subvencions, convenis...),
empreses promotores i empreses actualment propietàries dels pisos (en cas que siguin HPO de
lloguer). En cas de només disposar informació de les promocions en què ha participat la
Generalitat i les agències associades, fer-ho notar i entregar la informació relativa a aquests
casos. S'entén per promocions extingides aquelles que deixen d'estar qualificades com a HPO”.
3. La resolució de 28 de juny de 2022 de l’AHC inadmet la sol·licitud anterior: “En relació amb la
vostra sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no es pot admetre ja que es troba
dins del supòsit recollit com a causa de no admissió en l’article 29.b) de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, desenvolupat per l’article 66.a) del Decret 8/2021, de 9 de febrer. D’acord amb els
citats articles, han de ser inadmeses a tràmit aquelles sol·licituds d’accés a la informació quan
l’obtenció de la informació sol·licitada impliqui una tasca complexa d’elaboració o reelaboració
que suposi una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació
procedeixi de diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades o arxius, o es conté en un
gran volum d’informació i no pot ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles.
En el present cas, concorre aquesta causa d’inadmissió atès que l’Agència de l’Habitatge de
Catalunya no disposa d’una base de dades informatitzada dels expedients qualificats de
protecció oficial des d’abans de la instauració de la Generalitat de Catalunya fins a l’actualitat.
Per tant, per tal de poder donar resposta a les qüestions plantejades caldria accedir a la consulta
dels expedients qualificats de protecció oficial abans de 1980, un a un, i any a any destriar les
tipologies de qualificació i la seva durada en el temps (50 anys, 30 anys, 20 anys, 15 anys, o el
període que determini la normativa sota la qual es van qualificar). Així doncs, l’obtenció de la
informació sol·licitada comporta una complexa tasca de recopilació que implica una càrrega de
treball inassumible per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, la qual no disposa en l’actualitat
dels recursos humans i materials necessaris per a l’obtenció i elaboració de la informació
sol·licitada”.
4. La Reclamació presentada el 4 de juliol de 2022 indica: “El dret d’accés a la informació pública
inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada. Les
administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir el
compliment del dret d’accés, i han d’establir un sistema de gestió de documents, informació i
dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de
qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de
dades al seu règim d’accés i publicitat. Exigim que se'ns faci arribar la informació relativa als
períodes en què ja estigui informatitzada i, pels anys anteriors, es poden establir terminis més
laxes per tal de donar temps a l'agència a fer la recopilació d'informació necessària”.
5. L’11 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’AHC i li requereix que, dins del termini
de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. L’11 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 21 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe i còpia de l’expedient de la sol·licitud de part de
l’AHC. L’informe fa les consideracions següents: “En l’actual context, conviuen a Catalunya
habitatges que foren qualificats tant a l’empara de normativa estatal com són el Decret
2114/1968 de 24 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’Habitatges de de Protecció Oficial
(50 anys de qualificació) i el Real Decret 31/1978 de 31 d’ octubre sobre política d’habitatges
de protecció oficial (30 anys de qualificació), com a l’empara de normativa autonòmica:
Decret 157/2002 d’11 de juny (20 anys per habitatges qualificats en règim de venda i 10 o 25
per habitatges en règim de lloguer), Decret 454/2004, de 14 de desembre, Decret 244/2005
de 8 de novembre, Decret 13/2010 de 2 de febrer (30 anys sobre sol lliure i 90 o indefinida
sobre sol reserva HPO) i Decret 75/2014 de 27 de maig (entre indefinida a 5 anys en funció
del municipi on es trobi la promoció, si està construït sobre sòl de reserva, si han rebut ajuts
a la promoció o si formen part del patrimoni públic de sòl i habitatge). La vigència del règim
jurídic dels habitatges amb protecció oficial varia en funció de la normativa en base a la qual
es qualifiquen els habitatges i es comptabilitza a partir de la data d’emissió de la resolució de
qualificació definitiva. Transcorreguts aquests terminis, els habitatges deixen d’estar vinculats
a aquest especial règim jurídic i són considerats habitatges lliures a tots els efectes. Atenent
la sol·licitud presentada, la informació requerida versa sobre promocions exhaurides a partir
de l’any 2000 per tant, tenint en compte l’exposat a l’anterior apartat, es tractaria d’habitatges
qualificats a l’empara de la normativa estatal. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya no
disposa d’una base de dades informatitzada dels expedients qualificats de protecció oficial
des d’abans de la instauració de la Generalitat de Catalunya fins a l’actualitat. No és fins
l’any 2005 que es comencen a tramitar els expedients mitjançant eines informàtiques i és a
partir d’aquest expedients que disposem de la informació per explotar les dades
corresponents a la qualificació dels habitatges. Respecte qualificacions anteriors a aquest
període, gran part d’aquests expedients en troben en suport físic, i qualsevol consulta al
respecte es fa accedint als arxius de documentació. Cal tenir en compte però, que aquests
expedients únicament contenen la documentació tècnica i administrativa necessària per
qualificar els habitatges fins la resolució de qualificació definitiva, però no disposen d’altra
informació com pot ser relativa a l’adjudicació dels habitatges, que es duia a terme pel
promotor al marge de l’expedient de qualificació, o la titularitat actual dels habitatges. Com ja
vam exposar al nostre escrit d’inadmissió, l’ampli abast de la informació sol·licitada
implicaria, més enllà del buidatge de la informació d’expedients de qualificació d’habitatges
que actualment ja han perdut la seva vigència, i que per tant ja no estan sotmesos al control
de l’administració, l’obtenció de dades que no consten en aquests expedients. És per aquest
motiu que aquesta tasca, més enllà de resultar inassumible en el context actual, no es podria
desenvolupar en la seva totalitat atès que afecta a certs aspectes que no es troben recollits
als expedients, bé perquè mai ho han estat o bé perquè els expedients han estat destruïts en
base a la normativa de gestió documental, motiu pel qual reiterem els arguments exposats
en la resolució de d’inadmissió. S’escau recordar però, que al web d’Habitatge estan
publicades les dades estadístiques de qualificació d’habitatges des de l’any 1992, que es
troben desagregades per municipis, àmbits, tipus de promotor i règim dels habitatges.
(https://habitatge.gencat.cat/ca/dades/estadistiques_publicacions/indicadors_estadistiq
ues/estadistiques-de-la-politica-dhabitatge-/habitatges-proteccio-vigent/), que aniran perdent
la seva vigència, en el seu cas, en funció la normativa de qualificació”.
8. El 25 de juliol de 2022 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant i li dóna 10
dies per formular al·legacions.
9. El 26 de juliol de 2022 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant que posa de
manifest la seva renúncia al procediment de mediació i la seva acceptació de terminis llargs per
poder accedir a la informació sol·licitada no informatitzada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és la relativa a la relació de promocions d'HPO extingides des de l'any 2000,
i pendents d'extingir en els propers 10 anys, amb desglossament de diverses dades per a cada
promoció [nombre d'habitatges de la promoció, tipus d'HPO (lloguer, compra...), comarca, municipi,
any d'inauguració (de l’entrega de claus), any d'extinció de la qualificació d'HPO i, en el cas dels HPO
de lloguer, any d'extinció de la dedicació a lloguer social dels habitatges, administracions implicades,
tipus d'implicació de cada administració (cessions de sòl, subvencions, convenis...), empreses
promotores i empreses actualment propietàries dels pisos (en cas que siguin HPO de lloguer)]. Es fa
constar expressament que en cas de només disposar d’informació de les promocions en què ha
participat la Generalitat i les agències associades, caldria fer-ho notar i entregar la informació relativa
a aquests casos.
En la mida que la informació sol·licitada es trobi en poder de l’Administració, en aplicació de l’article
2.b LTAIPBG s’ha de qualificar d’informació pública i, en conseqüència i en aplicació dels articles 18.1
i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en
determinin la denegació. L’AHC invoca la causa d’inadmissibilitat establerta per l’article 29.1.b
LTAIPBG (necessitat d’una tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada) i que alguna
informació no es troba en poder de l’Administració.
Segons l’article 29.1.b LTAIPBG, “1. són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació
pública en els supòsits següents: (...) b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca
complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera
desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”. L’article 66 del Decret 8/2021, de transparència i
accés a la informació pública, desenvolupa aquestes previsions en els termes següents: 1. Als
efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser
inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres,
alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació
sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació
procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran
volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan
l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat
objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics
disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes
circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris
per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles
a l'òrgan competent per resoldre.3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot
justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no
revesteix complexitat”.
La resolució de l’AHC en relació amb la sol·licitud de la que deriva la Reclamació (antecedent 3) i,
sobretot, l’informe aportat per l’Agència a aquest procediment (antecedent 7) exposen detalladament
les circumstàncies en atenció a les quals l’AHC justifica la concurrència de la causa d’inadmissibilitat
regulada als preceptes transcrits. De les consideracions fetes per l’Agència es dedueix que hi ha
especialment dues circumstàncies que poden dur a la complexitat invocada: per una banda, el fet que
es demanin promocions extingides des de l’any 2000 i que el termini de vigència de la protecció (de
15 a 50 anys) obligui a cercar bona part de la informació sol·licitada (la que és pròpia dels expedients
de qualificació) a arxius de dècades abans, en època de gestió d’aquesta competència per part de
l’Administració de l’Estat; per l’altra, que la informatització de la informació dels HPO no és iniciada
fins l’any 2005, de manera que la informació relativa a expedients de qualificació estatals i part de la
dels expedients de qualificació de la Generalitat s’hauria de cercar manualment a diversos arxius, en
el que constituiria una tasca complexa i una càrrega de treball desproporcionada i inassumible.
A més a més, l’AHC argumenta la inexistència al seu poder de part de la informació sol·licitada, ja
que els expedients de qualificació no solen reflectir incidències posteriors a aquest tràmit, com pot ser
la transmissió entre privats i, per tant, la propietat actual de l’habitatge. També insinua que els més
antics poden haver estat destruïts en aplicació de la normativa d’arxius, però això és improbable,
perquè els expedients de qualificació dels habitatges protegits són declarats de conservació
permanent pels serveis competents del Departament de Cultura.
És raonable pensar que en els expedients de qualificació anteriors al 2005 (és a dir: anteriors a la
implantació de la seva informatització), i en tot cas en els gestionats per l’Administració de l’Estat, hi
concorre la circumstància de l’article 66.1.a del Decret 8/2021, que vindria a acreditar la necessitat
d’una tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada, és a dir: l'obtenció, l'extracció o la
disposició de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball inassumible o desproporcionada
pel fet que la informació procedeix de diferents expedients (previsiblement un per cada promoció, com
a mínim), fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no
pot ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. En aquestes circumstàncies,
recercar expedient físic per expedient físic i extreure de cada un d’ells les diverses dades, algunes
d’elles valoratives o interpretatives, requerides per la sol·licitud per a cada promoció, és una tasca
complexa i molt feixuga.
La persona reclamant deu ser conscient d’aquest fet i a la seva sol·licitud ja preveu que en cas de
només disposar d’informació de les promocions en què ha participat la Generalitat i les agències
associades, caldria fer-ho notar i entregar la informació relativa a aquests casos i, sobretot, al
formulari de Reclamació, on manifesta que “exigim que se'ns faci arribar la informació relativa als
períodes en què ja estigui informatitzada i, pels anys anteriors, es poden establir terminis més laxes
per tal de donar temps a l'agència a fer la recopilació d'informació necessària”, idea aquesta última
que és reiterada a les al·legacions indicades a l’antecedent 9.
La fórmula d’ampliar els terminis per facilitar la informació sol·licitada ha estat utilitzada,
excepcionalment, per la GAIP especialment en casos en què la manca de resolució d’inadmissió de la
sol·licitud dins del termini requerit legalment per resoldre ha comportat l’estimació presumpta de
sol·licituds que requerien una tasca complexa d’elaboració, i en aquests casos l’ampliació del termini
per facilitar la informació pot ser la manera de facilitar el compliment d’una estimació per silenci
administratiu que vincula l’Administració, malgrat requereixi una tasca complexa d’elaboració. Però no
sembla que sigui una fórmula acceptable en situacions ordinàries, com és el cas de la present, en les
que l’Administració sol·licitada resol en termini i motiva convincentment la concurrència de la causa
d’inadmissibilitat d’una tasca complexa d’elaboració. Perquè si per compensar la concurrència de la
necessitat d’una tasca complexa d’elaboració s’amplia el termini necessari per extreure i facilitar la
informació, és possible que durant mesos, s’arribaria igualment a una situació de càrrega
desproporcionada de feina, en detriment del normal funcionament dels altres serveis de l’Agencia i de
l’atenció deguda a les altres persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública en
matèria d’habitatge. La concurrència de la tasca complexa d’elaboració és independent del temps
requerit per preparar la informació sol·licitada, tal com posa de manifest l’article 66 del Decret 8/2021,
que ni tan sols esmenta aquest factor.
En conseqüència i d’acord amb les anteriors consideracions és procedent estimar parcialment la
Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a les dades desagregades sol·licitades sobre
promocions d’habitatges de promoció oficial extingides des de l’any 2000 o que s’extingiran en els
propers deu anys, sempre que la recerca, extracció i preparació de la informació es pugui fer amb
suport informàtic. I, correlativament, és procedent denegar la sol·licitud en relació amb la informació
sol·licitada que no es troba informatitzada i que ha de ser recercada i extreta manualment dels
diversos expedients afectats.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29
de juliol de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 628/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a les
dades desagregades sol·licitades sobre promocions d’habitatges de promoció oficial extingides
des de l’any 2000 o que s’extingiran en els propers deu anys, sempre que la recerca, extracció i
preparació de la informació es pugui fer amb mitjans automatitzats.
2. Desestimar parcialment la Reclamació 628/2022, en relació amb la informació sol·licitada que no
es troba informatitzada i que ha de ser recercada i extreta manualment dels diversos expedients
afectats, perquè la inadmissió d’aquesta part de la sol·licitud per part de l’AHC és fonamentada.
3. Anul·lar parcialment la resolució de l’AHC de 28 de juny de 2022 (antecedent 3), en tot allò que
s’oposi als apartats anteriors.
4. Requerir a l’AHC que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del
termini màxim de quinze dies.
5. Requerir a l’AHC a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 628/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.