Una entidad solicitó datos sobre pobreza energética al Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès. Tras recibir parte de la información de forma extemporánea y ante la falta de aclaraciones adicionales, la entidad desistió de la solicitud. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) resuelve finalizar la reclamación por pérdida parcial del objeto y desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La entrega de parte de la información solicitada durante el procedimiento constituye una satisfacción extemporánea parcial que conlleva la pérdida parcial del objeto de la reclamación.
2
El desistimiento es un derecho de los interesados regulado en el artículo 94 de la Ley 39/2015, que permite la finalización del procedimiento administrativo cuando no existen otros interesados.
3
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
4
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
Texto completo
Resolució 398/2021, de 7 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 627/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Informació reclamada: Diverses dades sobre pobresa energètica.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació i
per desistiment.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de Garantia a l’entitat
reclamant una part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua parcial d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït par t dels motius de discrepància
jurídica que la justificaven. L’antecedent 9 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat
explícitament la seva voluntat de desistir del que resta d’aquest procediment i, per tant i en aplicació
de les consideracions fetes al paràgraf anterior, és procedent finalitzar la Reclamació, sense
necessitat de formular cap altre declaració.
Paraules clau: Ajuntaments. Entitats. Pobresa energètica. Serveis socials. Àrees bàsiques de serveis
socials. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament parcial extemporani. Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 31 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 381/2020, presentada per una entitat
contra la pobresa energètica contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF)
de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP).
2. El 15 d’abril de 2020 l’entitat reclamant presenta al web de transparència de la Generalitat la
sol·licitud següent:
“(...) Pel que fa als llistats d’impagaments facilitats a les administracions per part de les
companyies subministradores: 3. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS
diferents) que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos, desglossat per municipi,
comarca i any.
Pel que fa a la resposta de les diferents administracions (locals i comarcals) donada a les
companyies en relació als llistats esmentats en el punt anterior: (...) 6. Nombre total de punts de
subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals l’Administració ha respost que la unitat
familiar no consta a la base de dades de l’administració i percentatge respecte del total del llistat,
desglossat per municipi, comarca i any. 7. Nombre total de de punts de subministrament (és a
dir, CUPS diferents), i percentatge respecte el total, que han aparegut com a mínim un cop als
llistats remesos pels quals no s’ha remès una resposta a la companyia (silenci positiu),
desglossat per municipi, comarca i any. 8. Nombre total de punts de subministrament (és a dir,
CUPS diferents), i percentatge sobre el total, que s’han acollit en algun moment al silenci positiu
sobre el qual l’Administració ha fet algun tipus de cerca (enviament de carta, pica-porta, trucada)
i, sobre aquests, percentatge de subministraments amb els que s’ha pogut contactar de forma
efectiva i percentatge dels mateixos que complien els requisits d’exclusió residencial marcats a
l’article 5.10 de la Llei 24/2015, desglossat per municipi, comarca i any.
Pel que fa als ajuts econòmics derivats de fons públics per afrontar el pagament de factures de la
ciutadania: 9. Quantitat total d’euros destinada al pagament de factures de subministraments i
nombre d’unitats familiars diferents receptores, desglossades per municipi, comarca, any, tipus
de subministrament i origen (propi ajuntament, consell comarcal, diputació, Generalitat). (...)
Pel que fa la instal·lac ió de comptadors d’aigua en llars en situació d’ocupació sense títol
habilitant: 11. Nombre total de sol·licituds rebudes de persones o unitats familiars en situació
d'ocupació sense títol habilitant que han reclamat la instal·lació d'un comptador d'aigua
provisional, desglossat per municipi, comarca i any. 12. Nombre total de comptadors d'aigua
instal·lats amb contracte provisional per persones en situació d'ocupació sense títol habilitant, ja
sigui per la via del Decret de Vicepresidència de Medi Ambient de l’AMB 2018/184 o mitjançant
un altre procediment, desglossat per municipi, comarca i any.
Demana rebre la informació en formats digitals i per correu electrònic.
3. La Resolució de la Direcció General de Serveis Socials de 30 d’abril de 2020 estima parcialment
la sol·licitud anterior. Indica que no disposa de la informació sol·licitada als apartats indicats, tot
assenyalant l’Administració que podria tenir-la (les àrees bàsiques de serveis socials o l’Àrea
metropolitana de Barcelona). Subministra la informació de què disposa, relativa a la resta
d’apartats. En aquesta mateixa data el DTASF deriva la sol·licitud d’accés a la informació pública
a les diverses Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS) de Catalunya, inclòs l’Ajuntament de
Cerdanyola del Vallès, en relació amb els apartats indicats a l’antecedent 2.
4. El 20 d’octubre de 2020 la GAIP rep la Reclamació 589/2020, presentada contra la pluralitat
d’ABSS que, malgrat el DTASF les derivés la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior, no han
facilitat a l’entitat reclamant, malgrat els mesos transcorreguts, la informació sol·licitada als
apartats indicats a l’antecedent 2. La Reclamació no demana el procediment de mediació previst
a l’article 42 LTAIPBG i regulat pels ar ticles 36 a 41 RGAIP. Entre el 22 i el 29 d’octubre de 2020
la GAIP porta a terme diverses gestions per determinar la relació d’ABSS que, malgrat haver-les
estat derivada la sol·licitud, no han facilitat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada. Un cop
determinada la relació, la GAIP escindeix entre totes elles la Reclamació conjunta presentada
per l’entitat reclamant. Un cop feta aquesta escissió, a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès li
correspon la Reclamació número 627.
5. El 3 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cerdanyola del
Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 19 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, que
sembla facilitar la informació sol·licitada. La GAIP trasllada aquesta informació a l’entitat
reclamant, per al seu coneixement.
7. El 20 de novembre de 2020 l’entitat reclamant posa de manifest que algunes de les respostes de
l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès són poc clares i demana que resolgui alguns dubtes que li
han plantejat en relació amb apartats determinats de la sol·licitud.
8. El 24 de novembre de 2020 la GAIP trasllada a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès les
consideracions fetes per l’entitat reclamant, tot demanant els corresponents aclariments. Tot i els
diversos intents fets des d’aleshores per obtenir resposta, l’Ajuntament no ha facilitat els
aclariments requerits.
9. El 3 de maig de 2021 la GAIP rep una comunicació de l’entitat reclamant tot manifestant
formalment el desistiment de la Reclamació, davant la reiterada manca de resposta a l’aclariment
requerit.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta
Comissió de Garantia a l’entitat reclamant una part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació de la
que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua parcial d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït part
dels motius de discrepància jurídica que la justificaven.
3. Desistiment
Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
Administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest
cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat
que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui
ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats.
L’antecedent 9 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat explícitament la seva voluntat
de desistir del que resta d’aquest procediment i, per tant i en aplicació de les consideracions fetes al
paràgraf anterior, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap altre
declaració.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de
maig de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 627/2020 per la pèrdua sobrevinguda
parcial del seu objecte i per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.