Reclamación sobre criterios de valoración y listados de cursos en proceso selectivo del Departament d'Interior estimada por la GAIP

Resolució 754/2021, de 13 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 626/2021 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Criteris de valoració dels cursos en un procés selectiu. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: Utilitza un instrument jurídic (la comunicació de la informació sol·licitada regulada per l’article 34.8 LTAIPBG, segons el qual “si s’estima la sol·licitud i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament”), reservat per als casos en els que s’estima la sol·licitud, per facilitar la informació a l’entitat reclamant. Per tant, és de suposar que el Departament d’Interior ha estimat la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i el que s’ha de valorar és fins a quin punt ha facilitat efectivament la informació sol·licitada (i estimada). Cal concloure que els termes de la convocatòria generen una evident expectativa de necessitat de distingir entre els cursos relacionats amb les funcions del lloc de treball a proveir i els altres, i de necessitat de criteris per efectuar aquesta distinció. I aquestes expectatives no es poden considerar satisfetes amb l’afirmació genèrica que s’ha facilitat tota la informació sol·licitada que hi ha a l’expedient. Per dues raons: per una banda, perquè la sol·licitud específica dels criteris de classificació dels cursos en funció de si estan o no relacionats amb el lloc de treball a proveir mereix una resposta igual d’específica i, per l’altra, perquè el dret d’accés a la informació pública no es limita a la que forma part d’un determinat expedient, ja que abasta tota la que es troba en poder de l’Administració. Per tant, el Departament d’Interior ha de facilitar a la persona reclamant o bé els criteris sol·licitats o bé l’afirmació específica de què no es troben en el seu poder, no només a l’expedient de la selecció, sinó en poder del Departament. El fet que el Departament d’Interior no disposi dels llistats sol·licitats, elaborats i redactats com a tals llistats, no és excusa per no facilitar-los. Cal tenir en compte que l’article 29.1.b LTAIPBG preveu la inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública “si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració”; d’aquest mateix precepte cal deduir que si la tasca d’elaboració no és complexa, pot ser perfectament exigible sobre la base del dret d’accés a la informació pública. El fet de no disposar de les llistes sol·licitades, amb els camps d’informació demanats, no justifica denegar la informació, i menys encara si, com passa en aquest cas, l’Administració ha estimat implícitament la sol·licitud i facilitat el que considera informació sol·licitada. Certament, el Departament podria, eventualment, haver argumentat la concurrència de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració per facilitar la informació sol·licitada i inadmetre aquesta part de la sol·licitud per aquest motiu, però no només no ha argumentat aquesta causa d’inadmissibilitat, sinó que, com s’acaba de dir, ha estimat implícitament la sol·licitud. Per tant, atès que el Departament disposa de la informació de base per confegir els llistats sol·licitats, és exigible que els faciliti a l’entitat reclamant. Paraules clau: Generalitat. Sindicats. Selecció de personal. Valoració de mèrits. Cursos. Expedients. Reclamació contra comunicació substitutiva de resolució. Informació Pública. Elaboració de la informació. Tasca complexa. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 626/2021, presentada per una entitat sindical contra la Direcció General de la Policia (DGP), del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de juny de 2021 la persona reclamant presenta a la DGP una sol·licitud que demana “informació sobre els criteris que va utilitzar la comissió de valoració del concurs de la categoria de facultatiu del CME per determinar quins cursos estaven relacionats amb les funcions dels llocs de treball a proveir i quins no, així com el llistat de tots els cursos que s'han valorat i dels que no s'han valorat”. Demana rebre la informació en format reutilitzable. 3. El 26 de juny de 2021 la DGP contesta la sol·licitud anterior amb una comunicació que indica el següent: “Un cop revisada la documentació disponible a l’arxiu del servei de processos selectius de la DGP, us informem que a l’expedient de la convocatòria no hi consta la relació de cursos amb la informació de si han estat valorats o no, ja que es va fer la valoració directament de l’expedient personal. En relació als mèrit de cursos de formació i perfeccionament es van valorar tots els cursos aportats per les persones participants i la puntuació atorgada es va fer d’acord amb el quadre de puntuació següent: ...(facilita la puntuació que s’atribueix als cursos en funció del seu nombre d’hores) Tanmateix, pel que fa al mèrit de “Competències en tecnologies de la informació i la comunicació”, cal destacar que es van valorar els certificats ACTIC d’acord amb les bases de la convocatòria i no es van valorar els cursos d’informàtica aportats per les persones participants”. 4. La Reclamació presentada el 12 de juliol de 2021 indica que la resposta de la DGP no facilita la informació sol·licitada: no es faciliten els criteris de valoració emprats per la DGP, ni considera creïble que no es puguin valorar tots les cursos. Qüestiona que la resposta donada sigui una comunicació, ja que no facilita tota la informació sol·licitada. Entre altres, formula les consideracions següents: “No és possible que a l’expedient de la convocatòria no hi consti quins cursos s’han valorat a cada participant. En la llista definitiva de la valoració de mèrits hi apareixen relacionades totes les persones que van participar en el concurs i a cadascuna d’elles li consta una puntuació concreta en l’apartat “Cursos de formació i perfeccionament” (us remetem una còpia d’aquesta llista - DOC3-). D’aquesta manera i de conformitat amb l’establert a l’article 70.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, l’expedient ha de contenir, com a mínim, la relació de cursos que s’ha valorat a cada participant i la puntuació que s’ha assignat a cadascun dels cursos valorats. Tot això, amb independència de què la valoració s’efectués, o no, prenent les dades directament de l’expedient personal de les persones concursants. (...) En relació amb cursos que no es van valorar, cal dir que tampoc és versemblant que a l’expedient no hi constin aquests cursos, ja que si la comissió va efectuar la valoració dels cursos directament de l’expedient personal bé deuria efectuar una selecció dels que no eren puntuables i aquesta relació bé deu constar en alguna banda. Tot i això i per l’incomprensible cas de què a l’expedient no hi hagués la relació de cursos no valorats, si com manifesta la DGP es van valorar els cursos directament des de l’expedient personal de cadascun dels participants, l’Administració bé podria facilitar-nos aquestes dades accedint de nou a aquests expedients personals i, una vegada descartats els cursos que sí va valorar, relacionar-nos la resta. Pel que diu la comunicació de la DGP, queda clar que l’Administració tenia i té accés a aquesta relació de cursos a través de la consulta dels expedients personals de les persones participants. (...) Se’ns fa bastant incomprensible i ho considerem manifestament contradictori que en el paràgraf anterior se’ns indiqui que els cursos es van valorar directament de l’expedient personal de les persones participants i en aquest apartat se’ns digui que es van valorar tots els cursos aportats per aquestes. En aquest sentit, finalment no ens queda clar d’on es van obtenir els cursos a valorar i molt menys, quins es van valorar i quins no. (...) Que la informació de què els cursos d’informàtica no es van valorar es contradiu amb el fet abans manifestat de què es van valorar tots els cursos aportats. Així mateix, que la comissió de valoració no els valorés ja constitueix un criteri de valoració de cursos, no sobre la seva relació amb les funcions del llocs a proveir, però sí sobre cursos que no s’havien de valorar per altres motius. D’aquesta manera, se’ns fa enormement estrany que la comissió només establís un únic criteri de valoració de cursos, alhora que agrairíem saber en quina sessió de la comissió de valoració es va aprovar aquest criteri i si consta en algun document específic. En aquest sentit, AFITCME és coneixedora que en l’acta de la primera sessió de la comissió de valoració, d’1 de març, aquesta va aprovar un document titulat “Criteris tècnics per a la valoració de mèrits” on suposem que hi podria figurar aquesta i d’altres qüestions sobre aquesta matèria i del què desconeixem el motiu pel qual l’Administració no ens hi ha donat accés, tot i haver-ho demanat expressament en una SAIP anterior. S’adjunta una còpia de l’acta on es refereix aquest document (DOC4)”. 5. El 14 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 29 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Interior, que posa de manifest el següent: “En data 28/06/2021 la Direcció General de la Policia va respondre a la persona reclamant, mitjançant comunicació, lliurant-li tota la informació sol·licitada que estava en poder de l’administració i que constava a l’expedient. La informació sol·licitada que AFICTME considera no aportada amb la SAIP no consta a l’expedient i no se li pot donar ja que és inexistent, per això és impossible lliurar-la. No es disposa del llistat dels cursos demanat perquè es validen un a un per a cada persona aspirant, d’acord amb els criteris esmentats, sense que s’hagin recollit en cap llistat com el que s’està sol·licitant. Pel que fa a la “llista definitiva de valoració de mèrits i assignació a un lloc de treball”, consta a l’expedient i pot ser consultada de manera directa i telemàtica ja que està publicada a la intranet de la Direcció General de la Policia.” L’informe del Departament fonamenta la seva resposta a la sol·licitud en les consideracions jurídiques següents: “L’article 2.c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 73 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública estableix que “ D'acord amb l'article 34.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, quan en la tramitació de la sol·licitud d'accés no s'apreciï la concurrència de límits a l'accés i no s'identifiquin terceres persones afectades per l'accés o, tot i haver-se identificat terceres persones afectades, no consti en l'expedient la seva oposició a l'accés, la unitat d'informació, dins del termini per resoldre la sol·licitud, pot adreçar a la persona sol·licitant, per qualsevol mitjà, una comunicació que substitueix el deure de dictar i notificar una resolució estimatòria de la sol·licitud.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada La informació demana a la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació és la següent: ”a) Criteris que ha utilitzat la comissió de valoració del concurs per tal de determinar quins cursos estaven relacionats amb les funcions pròpies dels llocs de treball a proveir i quins no. b) Llistat de tots els cursos que s’han valorat en el concurs amb indicació de: nom del curs, entitat organitzant, nombre d’hores, si eren, o no, d’aprofitament, i puntuació que se’ls ha atorgat. c) Llistat de tots els cursos que no s’han valorat en el concurs amb indicació de: nom del curs, entitat organitzant, nombre d’hores i si eren, o no, d’aprofitament”. A tenor dels antecedents, no sembla que el Departament hagi facilitat cap de les informacions sol·licitades: no contesta res sobre la part de la sol·licitud que demana els criteris per determinar els cursos relacionats amb les funcions pròpies del lloc de treball a cobrir i no ofereix cap llistat dels cursos valorats i dels no valorats amb els ítems sol·licitats. Per tant, la informació sol·licitada per aquesta Reclamació és la mateixa que demanava la sol·licitud d’informació pública de la que deriva. La informació sol·licitada que s’acaba d’assenyalar és, sens dubte, informació pública, perquè és relativa a un procés de selecció de personal de l’Administració o/i dels expedients personals de les persones que hi participen. Al tractar-se d’informació pública, segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin determinar-ne la denegació. No s’ha invocat la concurrència de cap límit al dret d’accés a la informació pública, ni és plausible que n’hi concorri cap, ja que la informació demanada són documents orientatius de caràcter general (criteris de valoració) i dades diverses sobre els cursos, sense cap indicació a persones concretes afectades. Per tant, és procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada. De fet, el Departament d’Interior no qüestiona aquest dret. Fins i tot utilitza un instrument jurídic (la comunicació de la informació sol·licitada regulada per l’article 34.8 LTAIPBG, segons el qual “si s’estima la sol·licitud i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament”), reservat per als casos en els que s’estima la sol·licitud, per facilitar informació a l’entitat reclamant. Per tant, és de suposar que el Departament d’Interior ha estimat la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i el que s’ha de valorar és fins a quin punt ha facilitat efectivament la informació sol·licitada (i estimada). El primer apartat de la sol·licitud demana “criteris que ha utilitzat la comissió de valoració del concurs per tal de determinar quins cursos estaven relacionats amb les funcions pròpies dels llocs de treball a proveir i quins no”. El Departament no s’ha pronunciat en relació amb aquests criteris, limitant-se a afirmar que ha facilitat a l’entitat reclamant tota la informació sol·licitada que consta a l’expedient. Tanmateix, la persona reclamant ha acreditat amb la documentació aportada a aquest procediment que la convocatòria considera com a mèrit els cursos de formació i perfeccionament “directament relacionats amb les funcions pròpies dels llocs de treball a proveir”, previsió de la qual lògicament se n’hauria de deduir la necessitat de poder discernir quins dels cursos aportats són o no són directament relacionats amb les funcions dels llocs de treball a proveir; també acredita que la Comissió de valoració hauria aprovat uns “criteris tècnics per a la valoració de mèrits” que, és de suposar, segurament haurien de parar atenció en com valorar els cursos aportats, inclosa la distinció entre els relacionats i els no relacionats amb les funcions dels llocs de treball a proveir. Ateses les anteriors consideracions, cal concloure que els termes de la convocatòria generen una evident expectativa de necessitat de distingir entre els cursos relacionats amb les funcions del lloc de treball a proveir i els altres, i de necessitat de criteris per efectuar aquesta distinció. I aquestes expectatives no es poden considerar satisfetes amb l’afirmació genèrica de què s’ha facilitat tota la informació sol·licitada que hi ha a l’expedient. Per dues raons: per una banda, perquè la sol·licitud específica dels criteris de classificació dels cursos en funció de si estan o no relacionats amb el lloc de treball a proveir mereix una resposta igual d’específica i, per l’altra, perquè el dret d’accés a la informació pública no es limita a la que forma part d’un determinat expedient, ja que abasta tota la que es troba en poder de l’Administració. Per tant, el Departament d’Interior ha de facilitar a la persona reclamant o bé els criteris sol·licitats o bé l’afirmació específica de què no es troben en el seu poder, no només a l’expedient de la selecció, sinó en poder del Departament. Les altres dues parts de la sol·licitud demanen els llistats de tots els cursos que s’han valorat i dels que no s’han valorat en el concurs amb indicació de: nom del curs, entitat organitzant, nombre d’hores, si eren, o no, d’aprofitament i, si s’escau, puntuació que se’ls ha atorgat. La resposta del Departament és que a l’expedient de la selecció no consten aquests llistats i que la informació sobre els cursos a valorar als efectes de determinar els mèrits ha estat extreta dels expedients personals dels aspirants. A la vista d’aquesta resposta, cal concloure, en primer lloc, que el mateix Departament admet que disposa de la informació sol·licitada, ubicada en els expedients personals dels aspirants; una altra font d’informació sobre els cursos aportats deu ser la dels invocats pels aspirants (la persona reclamant afirma que té constància d’aspirants que han invocat cursos), la documentació presentada pels quals també es deu trobar en poder del Departament d’Interior, que és el que convoca el procés selectiu. En segon lloc, cal reiterar el que ja s’ha dit més amunt, en el sentit que el dret d’accés a la informació pública no es limita a la informació que es troba en un determinat expedient, ni tan sols en expedients, ja que abasta tota la informació en poder de l’Administració. Per tant, si el Departament d’Interior té en el seu poder (disposa de) la informació sol·licitada, formi o no formi part d’expedients, estigui en un sol expedient o dispersa entre varis, té l’obligació de facilitar-la a la persona reclamant. Finalment, el fet que el Departament d’Interior no disposi dels llistats sol·licitats, elaborats i redactats com a tals llistats, no és excusa per no facilitar-los. Cal tenir en compte que l’article 29.1.b LTAIPBG preveu la inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública “si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració”; d’aquest mateix precepte cal deduir que si la tasca d’elaboració no és complexa, pot ser perfectament exigible sobre la base del dret d’accés a la informació pública. El fet de no disposar de les llistes sol·licitades, amb els camps d’informació demanats, no justifica denegar la informació, i menys encara si, com passa en aquest cas, l’Administració ha estimat implícitament la sol·licitud i facilitat el que considera informació sol·licitada. Certament, el Departament podria, eventualment, haver argumentat la concurrència de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració per facilitar la informació sol·licitada i inadmetre aquesta part de la sol·licitud, però no només no ha argumentat aquesta causa d’inadmissibilitat, sinó que, com s’acaba de dir, ha estimat implícitament la sol·licitud. Per tant, atès que el Departament disposa de la informació de base per confegir els llistats sol·licitats, és exigible que els faciliti a l’entitat reclamant. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent concloure declarant el dret de la persona reclamant a tota la informació sol·licitada, amb el ben entès que si alguna d’ella no existeix en poder del Departament d’Interior, aquest ha de manifestar-ho específicament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d’agost de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 626/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa als criteris que ha utilitzat la comissió de valoració del concurs per tal de determinar quins cursos estaven relacionats amb les funcions pròpies dels llocs de treball a proveir i quins no, al llistat de tots els cursos que s’han valorat en el concurs i al de tots els que no s’han valorat, amb indicació del nom del curs, entitat organitzant, nombre d’hores, si eren, o no, d’aprofitament, i puntuació que se’ls ha atorgat, si s’escau. 2. Requerir al Departament d’Interior que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir al Departament d’Interior a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 626/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.