Pérdida de objeto 31/10/2019 · 28 días en resolverse

Solicitud de información sobre miembros y actividades del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat y resultado por pérdida de objeto

Se solicitó al Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies información sobre los miembros y actividades del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat. El ciudadano alegó no haber recibido respuesta. La GAIP resuelve finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante el trámite de reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP determina que la entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
2 Se establece que la resolución y su notificación deben practicarse dentro del plazo de un mes, incluyendo la notificación en papel si el solicitante así lo requiere.
3 La notificación postal extemporánea impide que la reclamación sea desestimada a favor de la administración, a pesar de haber facilitado la información electrónicamente.

Texto completo

Resolució 704/2019, de 31 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 626/2019 Administració reclamada: Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies Informació reclamada: Membres i activitats del consell per a la promoció de l’access ibilitat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: El DTASF ha dut a terme les actuacions necessàries per atendre el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant amb una diligència encomiable; això no treu, no obstant, que la notificació requerida per la persona reclamant (en paper) no es va practicar fins després d’haver transcorregut el termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG, i que l’apartat 3 d’aquest precepte preveu expressament que dins del termini assenyalat no només s’ha d’aprovar la resolució, sinó també notificar-la a la persona sol·licitant que, al ser una persona física, té el dret de demanar-la en paper, per mitjans postals. Ateses totes les circumstàncies, no procedeix la desestimació sol·licitada pel DTASF. Paraules clau: Generalitat. Organització de l’Administració. Persones amb discapacitat. Accessibilitat. Notificacions. Reclamació contra comunicació electrònica de la informació. Notificació extemporània. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 626/2019, presentada contra el Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies (DTASF), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de setembre de 2019 la persona reclamant sol·licita al DTASF els membres del Consell per la Promoció de l’Accessibilitat (CPA) i l’entitat o organisme que representa cada un d’ells, el nombre de membres del CPA designats directament per la presidència, nombre de reunions del CPA dels anys 2018 i 2019 i la còpia integra de les actes amb el resum dels acords adoptats. També demana el pla de treball, l’organigrama, els objectius per l’any 2020 del CPA. Demana que aquesta informació li facin arribar per escrit i li notifiquin a l’adreça postal de la persona reclamant. 3. La Reclamació presentada el 3 d’octubre de 2019 assenyala que la persona reclamant no hauria rebut resposta de la seva sol·licitud. 4. El 9 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació que l’origina i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 5. El 29 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe del DTASF, que acredita l’estimació de la sol·licitud per resolució de 30 de setembre de 2019, la posada a disposició electrònica l’1 d’octubre i la seva notificació postal (mitjà sol·licitat expressament per la persona sol·licitant) el 9 d’octubre de 2019. En base a aquestes dades, amb els que argumenta l’haver resolt la seva sol·licitud i facilitat la informació sol·licitada (que s’annexa a la resolució estimatòria) dins del termini establert legalment, el DTASF sol·licita ala GAIP la desestimació de la Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho acredita l’informe del DTASF aportat a aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit. El DTASF sol·licita la desestimació de la Reclamació, perquè hauria estimat plenament la sol·licitud, facilitant la informació sol·licitada i practicant la seva posada a disposició electrònica, tot dins del termini d’un mes requerit per l’article 33 LTAIPBG. Certament, el DTASF ha dut a terme les actuacions necessàries per atendre el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant amb una diligència encomiable; això no treu, no obstant, que la notificació requerida per la persona reclamant (en paper) no es va practicar fins després d’haver vençut el termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG, i que l’apartat 3 d’aquest precepte preveu expressament que dins del termini indicat no només s’ha d’aprovar la resolució, sinó també notificar-la a la persona sol·licitant que, al ser una persona física, té el dret a demanar-la en paper, per mitjans postals. Ateses totes les circumstàncies, no procedeix la desestimació sol·licitada pel DTASF. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 626/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.