Solicitud de acceso al registro de viviendas vacías y ocupadas sin título habilitante y resultado por pérdida de objeto

Resolució 793/2019, de 19 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 625/2019 Administració reclamada: Agència de l’Habitatge de Catalunya Informació reclamada: Informació del registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: El lliurament previ d’informació a la persona reclamant contenia un seguit de mancances, cosa que ha admès l’Administració i que ha solucionat facilitant, en el marc d’aquest procediment, un nou fitxer amb la informació organitzada de manera que resulta, ara sí, satisfactòria per a la persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquest procediment, i és procedent finalitzar-lo. Paraules clau: Generalitat. Agència pública. Periodista. Habitatge. Habitatges buits. Habitatges ocupats. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 3 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 625/2019, presentada per un periodista contra l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 d’agost de 2019 la persona reclamant formula l’Agència de l’Habitatge de Catalunya la següent sol·licitud d’accés a la informació pública: “L’Accés en format digital al registre complet d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant de la Generalitat de Catalunya creat pel Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, amb l’anonimització de dades personals si s’escau i que en qualsevol cas incorpori les següents dades de tots i cadascun dels pisos registrats: - Ciutat on està situat (districte en el cas de la ciutat de Barcelona). - La data d’alta en el registre de cada immoble. - Si el pis figura com a buit o com a ocupat i, en cas d’estar ocupat, amb quin tipus de contracte si n’hi ha. - Si la propietat del pis és una (o diverses) persona física particular o una (o varies) societats mercantils. - En el cas que pertanyi a una o diverses societats, el titular o titulars de tots i cadascun dels pisos. La persona reclamant posa de manifest la seva condició de periodista a l’hora formular la sol·licitud d’accés a informació pública. 3. A la Reclamació presentada el 3 d’octubre de 2019 s’hi adjunta la informació rebuda per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i motiva la reclamació en el fet que “A la informació facilitada no figuren a) el districte de la ciutat de Barcelona on està situat l’habitatge, b) la data d’alta en el registre, c) si el pis figura com a buit o com a ocupat, c) quin tipus de contracte té (si en té cap), d) ni el titular propietari del pis en [cas] que pertanyi a una persona jurídica.” 4. El 10 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Agència Catalana de l’Habitatge i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 21 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge on s’exposa: “D’acord amb la disposició addicional primera del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, en l’apartat de “Cessions previstes” s’especifica que només es preveu la cessió de dades a altres administracions públiques per a l’exercici de competències i funcions anàlogues. Per aquest motiu no es pot donar accés directe, ni un arxiu complert en format digital, del Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant. (...) - Malgrat el que s’exposa al punt anterior, es va facilitar a l’interessat un arxiu electrònic en què se li proporcionaven totes les dades sol·licitades, excepte el districte municipal, ja que l’únic que l’Agència recull és el codi postal, que és la dada que s’ha fet constar al fitxer. - Pel que fa als altres punts en què l’interessat mostra el seu desacord, en tots ells reclama que no s’havien lliurat algunes de les dades sol·licitades (estat d’ocupació del pis; data d’alta al registre, i titular de l’habitatge en cas que aquest pertanyi a una entitat jurídica). Tanmateix la informació reclamada sí que constava al fitxer original facilitat, si bé és cert que la construcció i estructura de l’arxiu electrònic podia resultar poc intuïtiva i que en algun cas costés distingir la dada o, com hem pogut comprovar posteriorment, que fins i tot alguna de les dades hagués quedat il·localitzable. Per aquest motiu s’ha construït un nou fitxer amb una estructura més sòlida i entenedora. - Per últim, l’interessat també reclama que no se l’ha informat del tipus de contracte que tenen els ocupants, si s’escau. En aquest punt, no obstant, cal tenir en compte que la naturalesa del Registre és la de contenir els habitatges buits i els ocupats amb o sense consentiment (aquest consentiment es refereix a una ocupació real i coneguda), però sense cap títol que acrediti que l’habitatge no està buit. En definitiva, en cap cas hi pot haver cap mena de contracte amb els ocupants.” 6. El 2 de desembre de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’Informe de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i li demana que confirmi si la nova informació rebuda de l’Administració és adequada a la seva petició. 7. El 10 de desembre de 2019 la persona reclamant manifesta que es dóna per satisfet amb la informació rebuda de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya en el marc del procediment de reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que el lliurament previ d’informació a la persona reclamant contenia la informació organitzada de manera poc entenedora, cosa que ha admès l’Administració i que ha solucionat facilitant, en el marc d’aquest procediment, un nou fitxer amb la informació organitzada de manera que resulta, ara sí, satisfactòria per a la persona reclamant. Igualment, l’Administració ha justificat la impossibilitat de facilitar determinades dades. La persona reclamant ha manifestat la seva conformitat amb el nou lliurament d’informació de l’Administració. Aquest fet suposa la satisfacció de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquest procediment, i és procedent finalitzar-lo. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de desembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 625/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.