Una persona solicitó a la Fundació Pere Virgili información sobre proyectos de investigación. La GAIP decidió inadmitir la reclamación debido a que el solicitante no acreditó fehacientemente su identidad en la solicitud inicial, habiendo utilizado únicamente un correo electrónico personal.
Puntos clave de la argumentación
1
La normativa exige la constatación fehaciente de la identidad de la persona solicitante en la fase inicial del procedimiento de acceso a la información pública.
2
El uso de un simple correo electrónico personal no permite verificar la identidad del reclamante ni garantiza la veracidad de la misma.
3
El principio de antiformalismo no exime el cumplimiento de los elementos mínimos de formalidad requeridos por los artículos 54 y 55 del Decret 8/2021 y el artículo 26 de la LTAIPBG.
4
La entrega parcial de información por parte de la entidad reclamada no convalida una solicitud que carece de los requisitos legales de identificación.
Texto completo
Resolució 659/2023, de 20 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 624/2023
Administració reclamada: Fundació Pere Virgili
Informació reclamada: Informació relativa a diversos projectes de recerca.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el
procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts que i
es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable
exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat que han de ser
respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació
fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del
procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha
complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la
reclamació.
Paraules clau: Fundació Pere Virgili, sector públic Generalitat de Catalunya, interessada,
reclamació contra lliurament parcial, inadmissió, sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 5 de juliol entra a la GAIP la Reclamació 624/2023, presentada per una persona
interessada contra la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En diversos correus electrònics enviats en dates diferents, la persona reclamant sol·licita a
la part reclamada determinada informació relativa als projectes de recerca en els quals ha
estat investigadora principal.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser inadmesa pels motius que analitzarem a
continuació.
En aquest sentit, aquesta Comissió vol palesar que no ha trobat a l’expedient cap ni una
sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles
54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació
pública, en relació a allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les
SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar,
d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per
contra, la GAIP ha pogut examinar una llarga llista de correus electrònics on una persona, que
no podem verificar que sigui la persona ara reclamant, demana que se li envií determinada
informació pública per part d’una fundació del sector públic de la Generalitat de Catalunya. En
aquest sentit, cal recordar que aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en aquest sentit, exigint
que es pugui comprovar de forma fefaent la identitat de la persona reclamant, per exemple, en
la Resolució 457/2023 de 25 de maig.
Aquesta comprovació de la identitat, com diem, no es va poder dur a terme en el procés de
sol·licitud d’accés a la informació pública, atès que el mitjà emprat per la persona reclamant per
demanar l’accés a la informació fou el simple correu electrònic personal. Ni tant sols es va fer
servir una adreça de correu corporatiu, cosa que ens permetria, en principi, confiar mínimament
en la veracitat de la seva identitat. Essent aquestes les circumstàncies del supòsit que ara ens
ocupa, no es pot defensar que en puritat s’estigués exercint correctament el dret d’accés a la
informació pública, d’acord amb les previsions i requisits legals que el regulen. I això malgrat
que la fundació reclamada sí que va facilitar-li a la persona sol·licitant, parcialment, la
informació demanada, però a la vegada, sense complir amb les exigències pròpies de les
resolucions relatives a l’accés a la informació pública, la qual cosa també podria indicar que no
ha identificat aquesta demanda com una veritable i formal sol·licitud d’accés a la informació
pública, el tractament i processament de la qual estan ben definits a la LTAIPBG.
Malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el
procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts que i
es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable
exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat que han de ser
respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació
fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del
procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha
complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la
reclamació.
Amb tot, aquesta resolució no té pas cap incidència negativa respecte el dret d’accés a la
informació pública de la persona reclamant, dret queda totalment preservat, amb el benentès
que, si encara pretén accedir a la informació sol·licitada, només ha de dirigir una comunicació a
l’ens reclamat on consti de forma fefaent la seva identitat i ho ha de fer a través de qualsevol
mitjà que permeti acreditar la data, l’hora i el número de registre o d’assentament de la seva
sol·licitud d’accés a la informació pública. En cas que, passat el termini per resoldre aquesta
sol·licitud amb els elements mínims de formalitat exigibles, l’ens reclamat no hagi donat
resposta a la sol·licitud formulada, la persona reclamant té expedita la via de reclamació davant
d’aquesta Comissió, d’acord amb la LTAIPBG, reclamació que, com no pot ser d’altra manera,
serà tramitada en temps i forma per la GAIP.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 20 de juliol de 2023, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 624/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 624/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.