Solicitud de currículums de cargos electos y justificación de gastos del grupo municipal VOX con resultado de inadmissión parcial y estimación parcial

Resolució 950/2024, de 18 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 623/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès Informació reclamada: CV i acreditació documental dels càrrecs electes i accés al destí . Sentit de la resolució: Inadmissió i estimació parcial Resum: Pel que fa a la informació sol·licitada relacionada amb els estudis i la trajectòria professional dels càrrecs electes donat que no tenen l’obligació d’acreditar -la documentalment per exercir el seu càrrec més enllà de complimentar una fitxa descriptiva, i l’Ajuntament, pel que sembla, així ho ha indicat és procedent la inadmissió en tant que no és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Pel que fa a les aportacions dels Ajuntaments als grups polítics que hi són representats tenen naturalesa jurídica de subvencions, i per tant, estan subjectes a publicitat activa d’acord amb el que estableix l’article 15 LTAIPBG. Quant a les factures o justificants de les despeses que no són requerides en règim de publicitat activa, res obsta per a què puguin ser objecte del dret d’accés. Els grups polítics no es poden considerar com entitats alienes a l’ajuntament; són ajuntament, i com a tal, estan sotmesos al mateix règim de transparència i control que ho està la gestió de recursos públics que fa l’Ajuntament, i res justificaria que l’accés a la documentació relativa a la gestió de recursos públics de la hisenda local que administren i gestionen els grups polítics hagi de ser inferior al que s’aplica a la gestió econòmica del pressupost que gestiona l’Ajuntament. En el cas que ens ocupa, la persona reclamant expressa que la informació reclamada és necessària per conèixer el destí donat al fons públics i si aquest s’ajusta a la seva finalitat. És clar que “facilitar i promoure el retiment de comptes” és un dels tres objectius de la Llei de transparència, així mateix s’expressa en el preàmbul. Pel que fa a l’eventual concurrència del límit derivat de la protecció de dades de caràcter personal, el dret d’accés ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades personals dels regidors i regidores, de manera que no s’han d’eliminar de la documentació i la comptabilitat relativa a les despeses realitzades amb càrrec a les dotacions del grup polític municipal, considerant que aquestes despeses finalistes han d’estar imputades a la seva activitat com a regidor - especialment sotmesa a escrutini públic en un escenari de transparència - i que l’ample marge de discrecionalitat de què disposen per a la utilització d’aquests recursos públics justifica ampliar proporcionalment les possibilitats de controlar-la; tanmateix, en relació amb les dades personals de terceres persones físiques que hi apareguin, s’hauran d’anonimitzar de les factures i documentació relativa a les despeses, en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. En definitiva, aquesta Comissió considera que s’ha d’emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntaments. Persones. Grups municipals. Càrrecs electes. Informació curricular. Subvencions. Reclamació contra estimació. Protecció de dades. Límits. Inadmissió parcial. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 26 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 623/ 2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111 /2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació s’indica que l’Ajuntament reclamat ha contestat i però que no se li ha lliurat parcialment la informació sol·licitada. 2. El 13 de març de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a l’Ajuntament demanant: “ De acuerdo con las obligaciones de publicidad activa en los términos establecidos en la Ley 19/2014, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno y el Decreto 8/2021, sobre la transparencia y el derecho de acceso a la información pública, no consta publicado en el portal de transparencia del Ayuntamiento el Currículum Vitae en el que se haga constar el perfil y la trayectoria profesional de los cargos electos de la corporación, como altos cargos locales que son. Por tanto, en ejercicio del derecho al acceso a la información, se solicita el perfil y trayectoria profesional de los regidores municipales, con expresión de las titulaciones oficiales de educación superior obtenidas y la Institución educativa que los ha expedido, haciendo referencia al código de los estudios en los términos del Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT). Asimismo, se solicita el acceso a la información relativa al destino dado por el Grupo Municipal VOX a la asignación recibida con cargo al presupuesto municipal, en el concepto previsto en el artículo 73 LBRL, y las facturas que así lo justifiquen” . 3. El 18 d’abril l’Ajuntament notifica la resolució dictada mitjançant decret d’Alcaldia 202401751 de 14 d’abril i facilita, mitjançant els corresponents enllaços la Informació curricular i altres dades de les regidores i regidors i la informació sobre els grups municipals, regidors/es, personal eventual i les seves dotacions econòmiques. En relació a la informació rebuda, la persona reclamant diu que “si bien, formalmente parece concederse el acceso a la información solicitada, lo cierto es que materialmente no es así. La resolución, se limita a facilitar los enlaces del portal de transparencia donde se encuentra otra información pública, que no es la solicitada: no se está solicitando el link a las declaraciones de bienes y actividades patrimoniales de los cargos electos, ni a las cuantías percibidas por estos en concepto de retribución o indemnización, ni a los artículos de opinión de los grupos municipales”. Pel que fa al primer bloc relatiu a la informació curricular dels càrrecs electes: Basa la seva reclamació en que “propia solicitud inicial parte de la falta de publicidad activa del perfil y la trayectoria profesional de los cargos electos, como altos cargos municipales, en el correspondiente portal de transparencia dado que la información disponible se limita a un breve resumen de la vinculación de los regidores con el municipio. La información disponible, y a la que se remite en la resolución de acceso, no constituye en ningún caso información relativa a la trayectoria profesión o experiencia de los altos cargos por cuanto en ninguno de estos se hace referencia al periodo temporal o a los centros de formación oficial donde se ha recibido la formación declarada ni tampoco a la experiencia profesional, por cuanto no se señala periodos temporales ni se hace referencia a la naturaleza de la relación profesional, bien sea de empleo o funcionarial, ni a la contraparte. Informaciones, todas ellas necesarias en orden a poder afirmar que se da a conocer realmente el perfil y trayectoria profesional de estos.../...”. Detalla novament la informació pública sol·licitada (antecedent 2). Respecte a la justificació de l’Ajuntament per no facilitar informació del perfil laboral, professional, curricular o acadèmic del càrrec electe (objecte de la 1a part de la petició) perquè considera que “les dades alienes al perfil laboral o professional són innecessàries i cal atendre- les al principi de minimització de les dades, com és el cas de les dades relatives a situacions familiars (estat civil, número de fills)”, fent esment a l’auditoria de l'APDCAT 1/2018 sobre publicacions al portal de la transparència, la persona reclamant al·lega que la informació pública sol·licitada “se circunscribe claramente a información profesional o curricular, completamente alejados de otros datos personales o familiares de los cargos electos tales como fecha de nacimiento, estado civil o filiación.../...” i en qualsevol cas, si “se viera afectada por alguno de los límites del derecho de acceso a la información, como bien puede ser que contuvieran datos de carácter personal y esto se ponderará de conformidad con los dispuesto en el artículo 24 de la Ley 19/2014, en cualquier caso, cabe el acceso parcial a la información solicitada y no afectada por el límite”. Considera que no té cabuda la denegació de l’accés a la informació basada en la protecció de dades de caràcter personal, més quan aquests enllaços dirigeixen a informació on consten dades de caràcter personal (estat civil, número de fills, data de naixement...) i per tant, l’argument esgrimit per l’Administració és contradictori amb el propi principi de minimització de dades. Pel que fa al segon bloc relatiu al destí de l’assignació rebuda pel GM VOX amb càrrec al pressupost diu: Que els enllaços el dirigeixen a la informació de les quanties rebudes pels càrrecs electes en concepte de retribució i indemnització, i als articles d’opinió dels diferents grups municipals. Refereix l’article 73.3 de la Llei de Bases de Règim Local i l’obligació que se’n deriva dels grup polítics en relació amb aquesta assignació de portar una comptabilitat específica, la requereixi o no el ple, i independentment de quan l'arribi a fer. És a aquesta informació a la qual es refereix la sol·licitud inicial i no a la que ha estat remesa en la resolució d'accés. I segueix: “Únicamente a través del conocimiento del desglose de los gastos realizados con cargo a las aportaciones recibidas por el grupo municipal, y de las facturas o justificantes de gasto correspondientes se puede conocer el destino dado a los fondos y si este se ajusta o no a su finalidad .../...”. 4. El 23 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació. 5. En la mateixa data comunica la Rec lamació a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies, trameti un informe sobre la Reclamació, així còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 17 de juny de 2024 l’Ajuntament tramet l’expedient i informe del que es desprèn que: Pel que fa al primer bloc (càrrecs electes): Considera que l’objecte general de la petició es considera documentació i informació pública, en matèria de publicitat activa i aquesta informació no “és susceptible d’afectar a drets i interessos de terceres persones físiques, a excepció dels inherents a les persones físiques del grup municipal de referència, d’acord amb allò indicat als articles 31 de la Llei de Transparència de Catalunya i 62 del seu Decret”. Que a l’Ajuntament s’aplica als 21 regidors/regidores allò establert als articles 9.1.a) LTAIPBG i article 28 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la Transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP). “ Així, els càrrecs electes tenen la consideració d'alts càrrecs i de personal directiu local, ajustant la seva actuació a les directrius marcades per l'òrgan de govern de la corporació, d'acord amb el que disposa la normativa de Règim local”. Es publica la informació amb una periodicitat semestral i l'actualització de la informació objecte de publicitat activa és de caràcter permanent d’acord amb els requeriments previstos. La informació que es difon relativa als càrrecs electes “té un perfil més polític que no pas el d’organització del l’administració del propi consistori. S’inclou la informació sobre els càrrecs electes (portaveus, membres de les juntes, diferents comissions, etc.), amb la indicació del nom i cognom, grup municipal o polític, càrrec, àrea i perfil laboral o professional, tant de les persones que formen part del govern com de les que no. També s’especifiquen les dades de contacte, com el cas del telèfon de contacte, xarxes socials si en té i, si s’escau, l’horari d’atenció al públic. A més, es presenta la declaració de béns i activitats individualitzada per cadascun/a (.../...)”. Respecte a la informació objecte de reclamació reitera el mateix argument esgrimit en la resolució (antecedent 3) i refereix parcialment l’informe de conclusions sobre l’auditoria per verificar el compliment de la legislació sobre protecció de dades personals, en la publicitat activa als portals de la transparència de les entitats en l’àmbit d’actuació de l’APDCAT 1/2018.que diu respecte a dades persones excessives “cal destacar el cas de dades relatives a alts càrrecs i altres responsables d’òrgans administratius, dels quals cal publicar la identificació i “llur perfil i trajectòria professional” (art. 9.1.b). Això s’acostuma a fer publicant el currículum vitae, un document que sovint incorpora informació aliena a l’àmbit professional. A tall d’exemple, s’han detectat currículums publicats amb la data de naixement, l’estat civil o nombre de fills; dades innecessàries i, en conseqüència, excessives. En aquest cas, el consentiment de la persona afectada no evitaria el possible desajust amb el principi de minimització de les dades, ja que la base jurídica del tractament no abasta la divulgació d’aspectes de la vida privada”. I entén que el conjunt de la informació es pot trobar al portal de transparència i a la seu electrònica i en ambdós espais hi consta la seva hipervinculació. I en darrer terme en aquest primer bloc i en relació als grups polítics i municipals, l’Ajuntament es remet a la informació publicada d’acord l’article 9.1.a) LTAIPBG i a l’article 73.3 LRBRL, l’article 50 i 51 del TRLMRLC i article 23 i sg. del ROF. Pel que fa al segon bloc (subvencions als grups polítics ): Fa referència al Criteri 1/2018 de la GAIP que estableix “l’aplicació del règim de publicitat activa de l’article 15 de la LTC a les subvencions atorgades per les corporacions locals als seus grups polítics. En el mateix sentit es pronuncia l’article 72.A. i 73 del Reglament Orgànic Municipal, en relació a la comptabilitat interna dels grups municipals, normativa que també es troba recollida en el mateix sentit a les Bases d’execució del pressupost, en el seu article 27 Normes específiques per a la gestió de subvencions i aportacions a altres Administracions (punt 3). Pel que fa a la justificació de l’aplicació de la subvenció, l’article 15 de la Llei de Transparència de Catalunya no exigeix la publicació al portal de transparència de les factures justificatives de les despeses. En el cas que es publiqués aquesta informació, prèviament, s’haurien d’anonimitzar les dades personals de terceres persones físiques alienes al grup polític que hi puguin figurar”. I conclou que s’ha donat compliment i estimat la sol·licitud d’accés a la informació pública i disposat el lliurament de la informació demanada mitjançant resolució d’Alcaldia i que la petició no seria susceptible d’afectar a drets i interessos de terceres persones físiques, a excepció dels inherents a les persones físiques del grup municipal de referència, d’acord amb allò indicat als articles 31 de la Llei de Transparència de Catalunya i 62 del seu Decret. 7. El 26 de juny de 2024 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació que ens ha fet arribar l’ Ajuntament de Sant Quirze del Vallès pel seu coneixement. 8. El mateix 26 de juny de 2024 la GAIP requereix a l’Ajuntament que e n el termini de 5 dies hàbils es pronunciï concretament si l'Ajuntament disposa, o no, dels currículums vitae dels regidors i regidores del consistori. 9. L’1 de juliol de 2024 l’Ajuntament tramet una comunicació que diu: “ us informem que a l’inici de cada mandat s’envia al conjunt de càrrecs electes una fitxa informativa, la qual consta adjunta, a l’objecte que actualitzin la informació si escau, i les tornin degudament emplenades, amb el seu vistiplau, les quals es publiquen seguint les indicacions detallades a l’Informe tècnic ja enviat, i les quals consten publicades al mateix Portal de Transparència i també a la seu electrònica (pàgina web de l’Ajuntament). En ambdós espais hi consta la seva hipervinculació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la inadmissibilitat parcial de l’objecte de la r eclamació Com ja hem vist en els antecedents, la informació reclamada s’emmarca en dos blocs ben diferenciats i es procedeix a la seva valoració tenint en compte les característiques i especificitats de cadascun dels dos blocs. En el primer bloc es demana informació curricular dels/de les càrrecs electes i específicament es demana “el perfil y trayectoria profesional de los regidores municipales, con expresión de las titulaciones oficiales de educación superior obtenidas y la Institución educativa que los ha expedido, haciendo referencia al código de los estudios en los términos del Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT)”. La primera qüestió a considerar és si la informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, és a dir, “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès va facilitar durant la resolució de la SAIP els enllaços a la informació que, d’acord amb l’article 9 LTAIPBG, estan subjectes a publicitat activa però no va facilitar ni en la SAIP ni en el marc d’aquesta Reclamació la informació concreta descrita en els paràgrafs anteriors. I en relació a aquesta qüestió, aquesta Comissió li va requerir específicament que concretés si la disposava o no (antecedent 8). La resposta (SI/NO) que facilitaria en gran mesura discernir aquesta qüestió no és clara. La fitxa informativa que complimenten els càrrecs electes no requereix que es justifiqui documentalment la informació que els representants públics hi consignen, i per aquest motiu, cal deduir de la resposta donada per l’administració que no disposa de la informació, i en tant en quan no la disposa, no es pot considerar informació pública (article 2.b LTAIPBG). Tampoc seria una informació que “legítimament” podria exigir a les terceres persones afectades en l’exercici de les seves funcions ja que per exercir les funcions pròpies d’un càrrec electe no és necessari acreditar la possessió de titulacions específiques, contràriament al que sí passa amb els empleats públics. En cas de disposar -la, caldria considerar els límits relatius a la protecció de dades de caràcter personal. I en aquest sentit aquesta Comissió, en línia amb el referit informe d’auditoria emès per l’APDCAT respecte a les dades de caràcter personal 1/2018 en l’àmbit de la publicitat activa, considera que l’acreditació de les titulacions oficials d’educació superior així com la institució que els ha expedit (amb la referència del codi dels estudis) aporta informació excessiva i no rellevant pel que fa al desenvolupament de les funcions que són pròpies del càrrec electe, justament pel fet que per exercitar-les no són requisit indispensable. És per això, que aquesta Comissió inadmet parcialment la Reclamació pel fet que no es tracta d’informació pública ja que els càrrecs electes només estan obligats a informar una fitxa informativa de la seva trajectòria personal (breu biografia) i no acreditar documentalment aquesta informació. En aquest sentit hagués pogut resoldre el mateix Ajuntament i evitar així allargar innecessàriament el procediment. Advertir que la falsedat de la informació que figuri en aquestes fitxes és responsabilitat única i exclusivament del càrrec electe que l’ha informada i, en el cas que s’hagi manipulat ja diu aporta informació en sí mateix. 3. Sobre el dret d’ac cés parcial de l’objecte de la reclamació Pel que fa al segon bloc de la Reclamació, - informació del destí de l’assignació amb càrrec al pressupost municipal d’un grup municipal i les factures que la justifiquen- , és d’acord amb l’article 2.b) LTAIPBG informació pública. Part d’aquesta informació, és objecte de publicitat activa tal i com disposa l’a rticle 45.4 del DTAIP en relació a l’activitat subvencional dels Ajuntaments als grups polítics que hi són representats. Concretament, s’hi estableix el següent: “en el cas de les subvencions i ajuts públics concedits per les administracions locals als grups polítics que hi són representats, per al seu funcionament, i d'acord amb la normativa de règim local, les administracions locals han de fer-ne publicitat en un espai diferenciat, que contingui les dades següents: a) L'acord que en fixa la quantia i els elements relatius a la presa d'aquesta decisió. b) L'import anual i els grups polítics beneficiaris. c) L'objecte de la subvenció i les prohibicions legals de destinació d'aquests fons previstes a la normativa vigent. d) La informació relativa al procediment de justificació o retiment de comptes i/o de control financer, o la constància de la seva inexistència. e) La declaració de cada grup beneficiari de la relació detallada de despeses anuals finançades amb càrrec a aquests fons, agrupades per conceptes específics”. Per tant, - més enllà de la informació general dels grups municipals i els/les regidors/es, de les retribucions dels membres electes i dels càrrecs eventuals i les dotacions econòmiques assignades als diferents grups municipals que sí ha estat facilitat mitjançant els corresponents enllaços-, la relació detallada de les despeses finançades amb càrrec a aquestes aportacions, desglossada per anys i per conceptes específics, és informació que ha de ser objecte de publicitat activa d’acord amb el Criteri 1/2018 i l’article 45.4.e) del DTAIP. Així mateix l’Ajuntament considera que en aplicació del referit article 15 ja dona compliment a la informació sol·licitada perquè la llei de transparència “no exigeix la publicació al portal de transparència de les factures justificatives de les despeses”. I certament així és pel que fa a la publicitat activa però això no significa que la persona reclamant pugui demanar informació del destí donat i accés a les factures que ho justifiquen. I la GAIP ha mantingut clarament un posicionament al respecte (vegeu Resolució 104/2019, de 28 de febrer, Resolució 167/2022, de 3 de març i més recentment Resolució 573/2023, de 29 de juny i el referit criteri 1/2018). Quant a les factures o justificants de les despeses que no són requerides en règim de publicitat activa, res obsta per a què puguin ser objecte del dret d’accés, perquè com ha considerat aquesta Comissió des de la Resolució 6/2018, de 22 de gener, la documentació que es reclama, encara que no estigui a mans de l’Ajuntament, sinó dels grups polítics, això no obsta perquè s’hagi de considerar informació pública, ja que els grups polítics municipals no són una cosa diferenciada de l’Ajuntament, sinó que en són part i això no és contradictori amb el fet que puguin disposar d’un NIF, ja que aquesta identificació fiscal no va lligada a la personalitat jurídica sinó al fet que són obligats tributaris, d’acord amb l’article 35 .2 de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, general tributària. S’ha d’emfasitzar que no es poden considerar als grups polítics de la Corporació local com entitats alienes a l’ajuntament; són ajuntament, i com a tal, estan sotmesos al mateix règim de transparència i control que ho està la gestió de recursos públics que fa l’Ajuntament, i res justificaria que l’accés a la documentació relativa a la gestió de recursos públics de la hisenda local que administren i gestionen els grups polítics hagi de ser inferior al que s’aplica a la gestió econòmica del pressupost que gestiona l’Ajuntament. I és presumible que la informació reclamada existeixi a mans del grup municipal, considerant l’obligació que els imposa l’LBRL en el seu article 73.3 de portar una com ptabilitat específica en relació amb aquestes subvencions que hauran de posar a disposició del Ple en qualsevol moment en què els ho demani, de la mateixa manera que és presumible que els grups conservin i disposin de factures i altres documents o comprovants de despesa, de cara a justificar-se davant l’administració tributària o la jurisdicció comptable, si escau. L’exclusió d’aquestes subvencions als grups polítics de l’àmbit d’aplicació de l’LGS té efectes exclusivament, com no pot ser d’altra manera, en relació amb aquesta regulació legal general de les subvencions, sense que pugui tenir cap efecte ni incidència en l’àmbit d’aplicació de la legislació de transparència, que quedarà definit pels propis preceptes de l’LTAIPBG; i aquesta llei, ni quan regula el règim de transparència de l’activitat subvencional (article 15 LTAIPBG), ni quan regula l’exercici del dret d’accés (article 18 LTAIPBG) i la informació pública sobre la qual es pot projectar (article 2.b LTAIPBG), fa cap exclusió de les aportacions o subvencions als grups polítics i, per tant, cal concloure que tan els elements relatius a l’atorgament d’aquestes subvencions (article 15.1.c LTAIPBG), com els elements relatius a la justificació que en facin les persones beneficiàries (article 15.1.e LTAIPBG), és informació pública sobre la què es projecta la transparència i el dret d’accés, sense que el fet que no estiguin sotmeses al règim jurídic general de les subvencions tingui cap impacte ni sobre la seva naturalesa ni sobre l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG. Una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública cal recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en el termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). En el cas que ens ocupa, la persona reclamant expressa que la informació reclamada és necessària per conèixer el destí donat al fons públics i si aquest s’ajusta a la seva finalitat. És clar que “facilitar i promoure el retiment de comptes” és un dels tres objectius de la Llei de transparència, així mateix s’expressa en el preàmbul. I l’article 1.2 de l’ LTAIPBG s’indica que la Llei vetlla per “(...) establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. Pel que fa a l’eventual concurrència del límit derivat de la protecció de dades de caràcter personal invocat per l’Ajuntament, hem de dir que en cap cas és previsible que en aquesta informació hi hagi informació especialment protegida d’acord amb les previsions de l’article 23 LTAIPBG. Per altra banda, l’article 24.2 preveu donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès púbic en la divulgació i els drets de les persones afectades i que per això, cal tenir en compte, entre altres, la finalitat de l’accés. I en darrer terme, l’article 25 preveu l’accés parcial en el cas que sigui aplicable algun límit. I pel que es refereix a la protecció de dades, l’APDCAT ja s’ha expressat en d’altres ocasions en el sentit que en la ponderació entre el dret d’accés i el dret a la protecció de dades s’ha de tenir en compte i deixar constància expressa de la rellevància d’aquesta informació als efectes de la transparència i per a la comprovació del ciutadà de la correcta utilització dels fons i “per a formar-se una opinió crítica sobre les diverses maneres de procedir dels diferents grups” . pdf Per tant, i des del punt de vista de les terceres persones físiques que eventualment puguin resultar identificades en la documentació comptable o en les respectives factures justificatives de les compres o serveis abonats per part del grup polític, en principi, i a falta d’una major concreció sobre els motius pels quals interessa l’accés, cal tenir en compte que en principi sembla que es tractaria d’informació vinculada a alguna activitat professional (ja sigui com a conseqüència de facilitar subministraments o de la prestació de serveis) per la qual cosa la intromissió en la vida privada d’aquestes persones seria mínima, però no es pot descartar que una relació continuada pugui acabar permetent identificar algun tipus de vinculació amb determinades persones o proveïdors que, tenint en compte la naturalesa política del grup municipal pot acabar permetent establir, de forma fonamentada o no, algun tipus d’afinitat política. Per altra banda, cal tenir en compte que en aquest cas no es pretén controlar aquestes terceres persones, sinó controlar la destinació dels fons. Essent així, l’objectiu de transparència s’assoliria igualment sense necessitat d’identificar i sacrificar la privacitat de les persones físiques que eventualment puguin aparèixer en el conjunt de documentació afectada. Per tant, per aplicació dels principis de proporcionalitat o de minimització en el tractament de les dades es considera que l’eventual accés a la documentació sol·licitada no hauria d’incloure informació que permeti identificar-les. Convé recordar que l’anonimització hauria de ser sempre la primera mesura a tenir en compte davant l’eventual accés a informació personal afectada per l’exercici del dret d’accés dels ciutadans. Seria suficient doncs aportar informació sobre els conceptes. D’acord amb l’exposat, el dret d’accés ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades personals dels regidors i regidores, de manera que no s’han d’eliminar de la documentació i la comptabilitat relativa a les despeses realitzades amb càrrec a les dotacions del grup polític municipal, considerant que aquestes despeses finalistes han d’estar imputades a la seva activitat com a regidor - especialment sotmesa a escrutini públic en un escenari de transparència- i que l’ample marge de discrecionalitat de què disposen per a la utilització d’aquests recursos públics justifica ampliar proporcionalment les possibilitats de controlar-la; tanmateix, en relació amb les dades personals de terceres persones físiques que hi apareguin, s’hauran d’anonimitzar de les factures i documentació relativa a les despeses, en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. En definitiva, a la llum de tot l’exposat aquesta Comissió considera que s’ha d’emparar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un o més expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Grups municip als (codi 0010), i en la sèrie Concessions de mitjans pel manteniment dels grups (1165) . 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juliol de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 623/2024 d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 623/ 2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 . 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 623/ 2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.