Pérdida de objeto 08/11/2019 · 37 días en resolverse

Solicitud de información sobre la tasa de apertura de la sede de un partido político y resultado por pérdida de objeto

Un regidor solicitó al Ayuntamiento del Vendrell información sobre la liquidación y pago de la tasa de apertura de la sede de un partido político. Ante la falta de respuesta, recurrió a la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración entregó la información extemporáneamente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
3 La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto, extinguiendo la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 713/2019, de 8 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 623/2019 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Taxa d’obertura de la seu d’un partit polític. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració ha lliurat extemporàniament la informació sol·licitada a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment de Reclamació. Aquest fet comporta la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, ja que amb ell s’esvaeix la discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Taxes. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 623/2019, presentada per un regidor contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de setembre de 2019 el regidor reclamant, tot invocant l’LTAIPBG, demana la informació següent a l’Ajuntament del Vendrell: liquidació i pagament de la taxa d’apertura del local del PSC de l’Avinguda Baix Penedès 53. El 2 d’octubre reitera la sol·licitud. 3. La Reclamació presentada el 2 d’octubre de 2019 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta municipal. 4. El 7 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 5 de novembre de 2019 l’Ajuntament del Vendrell fa arribar a la Comissió l’evidència de la notificació i del lliurament de la informació reclamada, a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat extemporàniament la informació sol·licitada a la persona reclamant, en el marc d’aquest procediment de Reclamació. Aquest fet comporta la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, ja que amb ell s’esvaiex la discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar aquest procediment, sense necessitat de més pronunciaments. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 623/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.