Reclamación de acceso a información sobre pobreza energética al Ayuntamiento de Badalona con estimación parcial

Resolució 803/2020, de 28 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 622/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Badalona Informació reclamada: Diverses dades sobre pobresa energètica. Sentit de la Resolució: Estimació i pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació parcials Resum: No es pot desconèixer que, en un pla més d’ordre pràctic, l’Ajuntament de Badalona, a més de facilitar algunes dades parcials relatives a la informació sol·licitada (en relació amb les quals és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació), ha invocat l’escassetat dels seus recursos humans por poder atendre la tasca de recopilació de tota la informació sol·licitada, especialment tenint en compte que qui ha de fer aquesta tasca són els serveis socials, que en el marc de la pandèmia de la Covid19 pateixen demandes intenses d’altres prestacions. L’entitat reclamant, per la seva banda, ha demostrat ser sensible a aquestes limitacions municipals, i reduir les seves pretensions d’informació a obtenir la mínima que considera imprescindible per a l’exercici de les seves funcions de lluita contra la pobresa energètica. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats. Pobresa energètica. Serveis socials. Àrees bàsiques de serveis socials. Reclamació contra silenci. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Reducció de l’objecte de la reclamació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 381/2020, presentada per una entitat contra la pobresa energètica contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 d’abril de 2020 l’entitat reclamant presenta al web de transparència de la Generalitat la sol·licitud següent: “(...) Pel que fa als llistats d’impagaments facilitats a les administracions per part de les companyies subministradores: 3. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos, desglossat per municipi, comarca i any. Pel que fa a la resposta de les diferents administracions (locals i comarcals) donada a les companyies en relació als llistats esmentats en el punt anterior: (...) 6. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals l’Administració ha respost que la unitat familiar no consta a la base de dades de l’administració i percentatge respecte del total del llistat, desglossat per municipi, comarca i any. 7. Nombre total de de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge respecte el total, que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos pels quals no s’ha remès una resposta a la companyia (silenci positiu), desglossat per municipi, comarca i any. 8. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge sobre el total, que s’han acollit en algun moment al silenci positiu sobre el qual l’Administració ha fet algun tipus de cerca (enviament de carta, pica-porta, trucada) i, sobre aquests, percentatge de subministraments amb els que s’ha pogut contactar de forma efectiva i percentatge dels mateixos que complien els requisits d’exclusió residencial marcats a l’article 5.10 de la Llei 24/2015, desglossat per municipi, comarca i any. Pel que fa als ajuts econòmics derivats de fons públics per afrontar el pagament de factures de la ciutadania: 9. Quantitat total d’euros destinada al pagament de factures de subministraments i nombre d’unitats familiars diferents receptores, desglossades per municipi, comarca, any, tipus de subministrament i origen (propi ajuntament, consell comarcal, diputació, Generalitat). (...) Pel que fa la instal·lació de comptadors d’aigua en llars en situació d’ocupació sense títol habilitant: 11. Nombre total de sol·licituds rebudes de persones o unitats familiars en situació d'ocupació sense títol habilitant que han reclamat la instal·lació d'un comptador d'aigua provisional, desglossat per municipi, comarca i any. 12. Nombre total de comptadors d'aigua instal·lats amb contracte provisional per persones en situació d'ocupació sense títol habilitant, ja sigui per la via del Decret de Vicepresidència de Medi Ambient de l’AMB 2018/184 o mitjançant un altre procediment, desglossat per municipi, comarca i any. Demana rebre la informació en formats digitals i per correu electrònic. 3. La resolució de la Direcció General de Serveis Socials de 30 d’abril de 2020 estima parcialment la sol·licitud anterior. Indica que no disposa de la informació sol·licitada als apartats indicats, tot assenyalant l’Administració que podria tenir-la (les àrees bàsiques de serveis socials o l’Àrea metropolitana de Barcelona). Subministra la informació de què disposa, relativa a la resta d’apartats. En aquesta mateixa data el DTASF deriva la sol·licitud d’accés a la informació pública a les diverses Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS) de Catalunya, inclòs l’Ajuntament de Badalona, en relació amb els apartats indicats a l’antecedent 2. 4. El 20 d’octubre de 2020 la GAIP rep la Reclamació 589/2020, presentada contra la pluralitat d’ABSS que, malgrat el DTASF les derivés la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior, no han facilitat a l’entitat reclamant, malgrat els mesos transcorreguts, la informació sol·licitada als apartats indicats a l’antecedent 2. La Reclamació no demana el procediment de mediació previst a l’article 42 LTAIPBG i regulat pels articles 36 a 41 RGAIP. Entre el 22 i el 29 d’octubre de 2020 la GAIP porta a terme diverses gestions per determinar la relació d’ABSS que, malgrat haver-les estat derivada la sol·licitud, no han facilitat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada. Un cop determinada la relació, la GAIP escindeix entre totes elles la Reclamació conjunta presentada per l’entitat reclamant. Un cop feta aquesta escissió, a l’Ajuntament de Badalona li correspon la Reclamació número 622. 5. El 3 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Badalona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Badalona. Indica que l’Ajuntament no disposa d’un programa específic per a la pobresa energètica i que s’ha limitat a fer actuacions puntuals. Afirma que no ha fet cap informe d’exclusió residencial sol·licitat per cap subministradora, ja que només els ha fet a petició de les persones interessades. L’Ajuntament no ha destinat ajuts econòmics al pagament de factures de subministraments. 7. El 25 de novembre de 2020 la GAIP rep les següents al·legacions de l’entitat reclamant: “l’Ajuntament de Badalona no ens ha respost cap pregunta dient que no té prou recursos per sistematitzar la informació. Veient que hi ha ajuntaments molt més petits amb evidentment molt menys pressupost que estan fent esforç per recopilar les dades ens sembla que un Ajuntament com Badalona no pot no respondre cap de les dades donant el motiu que no té prou recursos”. 8. El 30 de novembre de 2020 la GAIP demana a la persona reclamant que concreti, si és possible, la informació sol·licitada mínima que necessita amb caràcter prioritari, a fi de fonamentar una resolució ponderada entre el seu dret d’accés a la informació pública i les dificultats pràctiques al·legades per l’Ajuntament causades per la manca de recursos suficients per atendre la sol·licitud. 9. El 3 de desembre de 2020, en resposta a la petició anterior de la GAIP, l’entitat reclamant indica que la informació mínima que necessita és el nombre total d’informes de risc d’exclusió residencial tramitats des de 2015, quan va entrar en vigor la Llei 24/2015, i fins a l’actualitat, desglossat any a any. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i les dificultats per obtenir-la La informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, relativa al municipi de Badalona, si està en poder de l’Ajuntament, es pot qualificar d’informació pública, atesa la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG i, en conseqüència, qualsevol persona tindria dret a accedir-hi, en base als articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, reproduïts al fonament jurídic anterior, llevat que concorrin límits legals que comportin la seva denegació. Vist que la informació demanada demana únicament dades de naturalesa estadística, no sembla afectar cap límit legal al dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual seria procedent concloure declarant el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada. Nogensmenys, no es pot desconèixer que, en un pla més d’ordre pràctic, l’Ajuntament de Badalona, a més de facilitar algunes dades parcials relatives a la informació sol·licitada (en relació amb les quals és procedent declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació), ha invocat l’escassetat dels seus recursos humans por poder atendre la tasca de recopilació de tota la informació sol·licitada, especialment tenint en compte que qui ha de fer aquesta tasca són els serveis socials, que en el marc de la pandèmia de la Covid19 pateixen demandes intenses d’altres prestacions. L’entitat reclamant, per la seva banda, ha demostrat ser sensible a aquestes limitacions municipals, i reduir les seves pretensions d’informació a obtenir la mínima que considera imprescindible per a l’exercici de les seves funcions de lluita contra la pobresa energètica. Ateses les anteriors consideracions i les aportacions de les parts reflectides pels antecedents 6 a 9, i tenint també en compte el principi de proporcionalitat establert per l’article 22 LTAIPBG, és procedent resoldre l’estimació de la Reclamació, si bé limitant els seus efectes a l’objecte de la sol·licitud reduïda voluntàriament per l’entitat reclamant, és a dir, a la informació relativa al nombre total d’informes de risc d’exclusió residencial tramitats per l’Ajuntament de Badalona des de 2015, quan va entrar en vigor la Llei 24/2015, i fins a l’actualitat, desglossat any a any. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de desembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 622/2020 i declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació relativa al nombre total d’informes de risc d’exclusió residencial tramitats per l’Ajuntament de Badalona des de 2015, quan va entrar en vigor la Llei 24/2015, i fins a l’actualitat, desglossat any a any. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació 622/2020, en relació amb la informació sol·licitada que ha facilitat l’informe municipal indicat a l’antecedent 6. 3. Requerir a l’Ajuntament de Badalona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Badalona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 622/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.