Acceso a sentencia judicial de responsabilidad patrimonial contra el Ayuntamiento de Pineda de Mar y resultado estimatorio

Resolució 828/2024, de 27 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 620/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Pineda de Mar Informació reclamada: Sentència judicial. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La resolució judicial demanada, en principi, és accessible a la base de dades de caràcter públic del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) CENDOJ, però tal com exposa el reclamant, i aquesta Comissió ha pogut constatar, la sentència no és accessible ja que no hi ha possibilitat d’obrir l’enllaç a la instancia jurisdiccional d’on prové la resolució demanada. Malgrat que l’accés que es reclama ho és a una base de dades del poder judicial, tenint en compte que es demana una resolució sobre un cas en el que és part l’Ajuntament, ja que es tracta d’un supòsit de responsabilitat contra l’Ajuntament de Pineda de Mar, el reclamant ha adreçat la petició i corresponent reclamació a l’Administració que també ha de posseir la sentència referida i és per això que es reconeix del dret d’accés. Paraules clau: Ajuntament. Sentència. Estimació. Límits protecció de dades personals. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 25 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 620/2024, contra l’Ajuntament de Pineda en relació a la sol·licitud indicada a l’antecedent següent i d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 29 a 35 a del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A la reclamació es manifesta que no s’ha lliurat la informació reclamada. El 18 de març de 2024 el reclamant va presentar a l’Ajuntament de Pineda una petició d’informació en els termes següents “ Solicito el acceso y puesta a disposición, por medios telemáticos, de la siguiente información pública: -Sentencias judiciales (primera y segunda instancia) dictadas en ocasión de la reclamación de responsabilidad patrimonial instada, el año 2018, por el Sr. XXX contra el Excmo. Ayuntamiento de Pineda de Mar”. El 6 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 6 de maig de 2024 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Pineda de Mar i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 27 de maig de 2024 la GAIP rep escrit de l’Ajuntament on, en síntesi, s’exposen els antecedents que han donat lloc a la petició d’informació que ha suscitat la reclamació, informa que “en el Portal de Transparència de l’Ajuntament de Pineda de Mar, es troba publicat un breu extracte del sentit de la sentència número 59/2020, de data 25/02/2020 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 13 de Barcelona, dimanant del recurs contenciós administratiu, procediment ordinari número 13/2019-A. Respecte a la sentència número 3759/2021, de data 21/09/2021, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Contenciosa Administrativa Secció Quarta, dimanant del recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament de Pineda de Mar contra la sentència 59/2020 de data 25/02/2020 (anteriorment referenciada); significar que pot ser consultada accedint a la pàgina web del Consell General del Poder Judicial – CENDOJ- (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). *Enllaç: https://www.poderjudicial.es/search/indexAN.jsp?org=ap-tsj&comunidad=09#” Es recorda que la persona afectada va manifestar en el seu moment la seva oposició al lliurament de la informació. Es conclou que “no procedeix el lliurament de la informació sol·licitada i que l’objecte de dita petició és reiteratiu i sobre el qual ja hi va haver un pronunciament per part de l’administració, el qual actualment és ferm i consentit pel peticionari.” El 31 de maig de 2024 la GAIP trasllada l’escrit de l’Ajuntament al reclamant amb la indicació de que si en un termini de 3 dies hàbils no es comunica el contrari, s’entendrà que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. El 5 de juny de 2024 la GAIP rep escrit del reclamant que comunica correccions sobre les afirmacions que havia formulat en el procediment descrit per l’Ajuntament, insisteix en la manca de localització de la Sentència del Jutjat contenciós administratiu núm. 13 de Barcelona a la bases de dades del CENDOJ, desmenteix el caràcter reiteratiu de la petició i conclou insistint en la reclamació de la “Sentencia núm. 59/2020, de fecha 25/02/2020, dictada por el Juzgado Contencioso Administrativo núm. 13 de Barcelona, en el Procedimiento Ordinario núm. 13/2019- A, con la censura de los datos personales que crean convenientes.” El 13 de juny de 2024 la GAIP trasllada les al·legacions del reclamant a l’Ajuntament sobre la manca de lliurament de la referida sentència. Fonaments Jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Estimació del dret d’accés a la informació L’objecte de la reclamació l’accés a una sentència del Jutjat Contenciós administratiu número 13 de Barcelona de 2020, és considera informació pública d’acord amb l’article 2) de la LTAIPBG. La resolució judicial demanada en principi és accessible a la base de dades de caràcter públic del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), CENDOJ, però tal com exposa el reclamant, i aquesta Comissió ha pogut constatar, no és accessible ja que no hi ha possibilitat d’obrir l’enllaç a aquesta instancia jurisdiccional d’on prové la resolució demanada. Malgrat que l’accés que es reclama ho és a una base de dades del poder judicial, tenint en compte que es demana una resolució sobre un cas en el que és part l’Ajuntament, ja que es tracta d’un supòsit de responsabilitat contra l’Ajuntament de Pineda de Mar, el reclamant ha adreçat la petició i corresponent reclamació a l’Administració que també ha de posseir la sentència referida. Es per això que aquesta Comissió considera que aquesta informació n’ha de disposar l’Ajuntament en el seu poder, tal i com mostra el fet que va ser publicada a la seva pagina web, part de la resolució, segons es desprèn dels antecedents, l’Ajuntament restaria obligat a lliurar aquesta resolució condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de l’LTAIPBG, un accés parcial per l’aplicació d’aquells límits que hi puguin concórrer i que aquesta Comissió no pot apreciar, però l’Ajuntament haurà de determinar en realitzar l’entrega de la informació demanada. En definitiva, aquesta Comissió resol que cal emparar el dret a accedir a la informació sol·licitada fent avinent a l’Ajuntament de la deguda preservació dels drets que puguin concórrer amb el lliurament de la resolució judicial, concretament sobre anonimització d’aquelles dades personals que es puguin veure compromeses amb la revelació de la resolució, i altres límits que es puguin derivar d’acord amb la LTAIPBG. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juny de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 620/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Pineda de Mar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 620/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.