Estimada 21/01/2021 · 84 días en resolverse

Reclamación por silencio administrativo ante la solicitud de datos sobre sanciones a bicicletas y patinetes en Vilanova i la Geltrú, resuelta con estimación

Se solicitó al Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú el número de expedientes sancionadores a bicicletas y patinetes (2019-2020). Ante la inactividad recalcitrante del Ayuntamiento, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) estima la reclamación, declarando el derecho del solicitante a obtener la información por silencio administrativo.

Puntos clave de la argumentación

1 La falta de remisión de informes o expedientes solicitados por la GAIP no impide la continuación y resolución del procedimiento de reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
2 La información solicitada es de naturaleza pública al ser datos agregados y cuantitativos en poder de la Administración derivados de sus funciones.
3 No concurren límites legales al derecho de acceso ya que la información no contiene datos que permitan identificar a las personas infractoras.
4 Al no existir límites aplicables, la solicitud se considera estimada por silencio administrativo conforme al artículo 35.1 LTAIPBG.

Texto completo

Resolució 50/2021, de 21 de gener Número d’expedient de la reclamació: 619/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Informació reclamada: Diversa informació sobre sancions a bicicletes i patinets Sentit de la resolució: Estimació Resum: Els antecedents 5, 6, 7 i 8 posen de manifest que l’Ajuntament s’ha mantingut inactiu de manera recalcitrant, tant davant la sol·licitud d’informació que se li va adreçar al mes d’agost passat, com davant dels reiterats requeriments d’aquesta Comissió arran de la formulació de la reclamació d’aportar l’expedient i la informació i antecedents necessaris i rellevants per a la resolució del procediment de reclamació, de conformitat amb l’article 33.4 RGAIP, haurien d’haver estat atesos dins del termini màxim de quinze dies. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. No havent límits a aplicar, cal entendre que la sol·licitud d’informació va quedar estimada pel silenci de l’Administració, d’acord amb l’article 35.1 LTAIPBG i correspon, en conseqüència, estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la materialment de mans de l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntament. Sancions. Infraccions. Bicicletes. Patinets elèctrics. Reclamació contra silenci. Manca de Col·laboració. Estimació presumpta per silenci. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 29 d’octubre entra a la GAIP la Reclamació 619/2020, presentada contra l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 d’agost de 2020 la persona reclamant formula una sol·licitud d’accés a informació púbica a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, demanant el nombre d’expedients sancionadors incoats contra persones conductores de bicicletes l’any 2019, nombre d’expedients sancionadors incoats contra persones conductores de bicicletes l’any 2020, nombre d’expedients sancionadors incoats contra persones conductores de patinets elèctrics durant el 2019. 3. La Reclamació presentada el 29 d’octubre de 2020 indica que no ha rebut la informació. 4. El 3 de novembre de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions i, en especial, de traslladar immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les reclamacions que rebi durant la tramitació. 5. El mateix 3 de novembre, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 9 de desembre de 2020 la GAIP demana novament l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’informe i l’expedient ja requerits amb data 3 de novembre. 7. El 20 de desembre de 2020 la persona reclamant es posa en contacte amb la GAIP per interessar-se per l’estat de tramitació de la reclamació. 8. El 23 de desembre de 2020 la GAIP reclama novament l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’informe i l’expedient ja requerits amb data 3 de novembre i 9 de desembre. A data d’aquesta Resolució no consta resposta de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’informació adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG, d’acord amb l’article 3.1.a LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. De la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 33.4 RGAIP disposa que les administracions han d'emetre informe i proporcionar la resta de la informació sol·licitada per la Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i l'apartat 7 del mateix article disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió de l'informe sol·licitat per la Comissió no impedeix que aquesta continuï amb la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents 2. Manca de col ·laboració de l’Administració Els antecedents 5, 6, 7 i 8 posen de manifest que l’Ajuntament s’ha mantingut inactiu de manera recalcitrant, tant davant la sol·licitud d’informació que se li va adreçar al mes d’agost passat, com davant dels reiterats requeriments d’aquesta Comissió arran de la formulació de la reclamació d’aportar l’expedient i la informació i antecedents necessaris i rellevants per a la resolució del procediment de reclamació, de conformitat amb l’article 33.4 RGAIP, haurien d’haver estat atesos dins del termini màxim de quinze dies. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. Tenint això en compte, i considerant que la persona reclamant ja s’ha vist prou perjudicada pel silenci pertinaç de l’Ajuntament durant mesos en el procediment previ de sol·licitud d’informació, i que una nova dilació en la resolució d’aquest procediment de reclamació agreujaria injustificadament aquest perjudici, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució 3. Sobre l’objecte de la reclamació La informació que es sol·licita (nombre d’expedients contra persones conductores de bicicletes durant el 2019 i el 2020, i de patinets elèctrics durant el 2019) és, sens dubte, informació pública als efectes de l’LTAIPBG, d’acord amb el seu article 2.b, ja que és informació en poder de l’administració com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. En conseqüència, és informació sotmesa al règim del dret d’accés garantit a l’article 18 LTAIPBG. D’acord amb el fonament jurídic 1, el dret d’accés a la informació pública només pot ser limitat o restringit per l’aplicació dels límits legalment previstos a l’article 21, 23 i 24 LTAIPBG, i ni s’ha invocat per l’Administració ni sembla plausible a aquesta Comissió que puguin actuar en aquest cas, en què la informació es demana de forma agregada i quantitativa, sense dades que permetin identificar les persones infractores. No havent-hi límits a aplicar, cal entendre que la sol·licitud d’informació va quedar estimada pel silenci de l’Administració, d’acord amb l’article 35.1 LTAIPBG, i correspon, en conseqüència, estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la materialment de mans de l’Ajuntament. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 619/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació següent: nombre d’expedients sancionadors incoats contra persones conductores de bicicletes l’any 2019, nombre d’expedients sancionadors incoats contra persones conductores de bicicletes l’any 2020, nombre d’expedients sancionadors incoats contra persones conductores de patinets elèctrics durant el 2019, o a indicar-ne la inexistència, si escau. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies 3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 619/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.