Solicitud de datos sobre discapacidad en cargos políticos y directivos de la Diputació de Lleida y resultado por pérdida de objeto

Resolució 703/2019, de 31 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 619/2019 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Nombre d’alts càrrecs i directius amb i sense discapacitat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: Si bé l’antecedent 5 posa de manifest que la Diputació de Lleida ha tramitat i resolt la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació i facilitat la informació amb una celeritat encomiable, el cert és que la seva resolució estimatòria, tot i haver estat adoptada dins del termini establert legalment, ha estat notificada a la persona sol·licitant fora del termini establert per l’article 33 LTAIPBG. Efectivament l’apartat 1 d’aquest precepte indica que el termini per a resoldre les sol·licituds d’informació pública és d’un mes des de la recepció de la sol·licitud, però l’apartat 3 d’aquest mateix precepte assenyala que la notificació de la resolució s’ha de fer dins del mateix termini. A aquests efectes, la comunicació avançada de la resolució per correu electrònic no supleix la notificació postal sol·licitada per la persona reclamant, que no es practica fins el dia 30 de setembre, després de 3 dies d’haver vençut el termini per a resoldre i notificar. Paraules clau: Diputació. Càrrecs polítics. Personal. Discapacitat. Reclamació contra comunicació electrònica de la informació. Notificació extemporània. Pèrdua d‘objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 619/2019, presentada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 d’agost de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública al Registre de la Diputació de Barcelona, dirigit a la Diputació de Lleida: Sol·licito conèixer: 1. El nombre de diputats de la Diputació sense discapacitat. 2. Nombre de delegats i de la resta de càrrecs polítics de la Diputació sense discapacitat. 3. Nombre d’assessors, càrrecs de confiança, càrrecs d’alta direcció i gestió de la Diputació sense discapacitat. 4. El nombre de les mateixes tipologies anteriors amb discapacitat. Demana rebre la informació en paper a la seva direcció postal. 3. La Reclamació presentada el 30 de setembre de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. El 3 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 5. El 24 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe i altra documentació requerida a la Diputació de Lleida. L’informe indica que la Diputació hauria rebut la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació el dia 26 d’agost de 2019, que el 4 de setembre següent hauria notificat a la persona reclamant la recepció de la sol·licitud i la data límit per a resoldre-la (el 27 de setembre), que el 24 de setembre va dictar la resolució estimatòria de la sol·licitud, comprometent-se a facilitar la informació sol·licitada en els 30 dies següents, segons l’establert per l’article 36.1 LTAIPBG, i que la citada resolució estimatòria va ser avançada per correu electrònic a la persona reclamant el 26 de setembre i notificada personalment el 30 del mateix mes. La informació sol·licitada seria facilitada a la persona reclamant el dia 15 d’octubre. En conseqüència, la Diputació demana a la GAIP la desestimació de la Reclamació perquè la informació sol·licitada hauria estat facilitada a la persona reclamant dins dels terminis establerts legalment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, atès que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Si bé l’antecedent 5 posa de manifest que la Diputació de Lleida ha tramitat i resolt la sol·licitud d’ informació pública de la que deriva aquesta Reclamació i facilitat la informació amb una celeritat encomiable, el cert és que la seva resolució estimatòria, tot i haver estat adoptada dins del termini establert legalment, ha estat notificada a la persona sol·licitant fora del termini establert per l’article 33 LTAIPBG. Efectivament l’apartat 1 d’aquest precepte indica que el termini per a resoldre les sol·licituds d’informació pública és d’un mes des de la recepció de la sol·licitud, però l’apartat 3 d’aquest mateix precepte assenyala que la notificació de la resolució ha de fer-se dins del mateix termini. A aquests efectes, la comunicació avançada de la resolució per correu electrònic no supleix la notificació postal sol·licitada per la persona reclamant, que no es practica fins el dia 30 de setembre, després de 3 dies d’haver vençut el termini per a resoldre i notificar. En aquestes circumstàncies, no es procedent desestimar la Reclamació, tal com sol·licita la Diputació. Procedeix, en canvi, la seva finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, doncs la notificació de la resolució estimatòria suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’ informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu objecte, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies es procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’ octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 619/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució a la web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, s’hi pot interposar recurs contenciós-administratiu davant el T r bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des del dia següent de la notificació de la Resolució, de conform itat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa-administrativa.