Inadmisión de reclamación contra ESPIMSA por solicitar aclaraciones sobre información ya entregada en lugar de acceso a nueva información pública

Resolució 695/2023, de 27 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 618/2023 Administració reclamada: Empresa de Serveis i Promocions d'Iniciatives Municipals (ESPIMSA) Informació reclamada: No demana informació pública. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La petició de la reclamació relativa a un aclariment sobre una actuació de la qual no ha tingut coneixement previ la Comissió no constitueix un exercici del dret d’accés a la informació pública, ja que es reclama una consulta sobre actuacions davant una altra instancia. Per tant, no és procedent admetre la Reclamació que ara ens ocupa, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. Paraules clau: Empreses públiques. Periodistes. Aclariments. Consultes. Inadmissió Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 3 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 618/2023, presentada per un periodista contra Empresa de Serveis i Promocions d'Iniciatives Municipals (ESPIMSA) a Tarragona on s’exposa que ESPIMSA li va lliurar la informació que demanava d’acord amb el procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública, però en detectar dades contradictòries als documents lliurats i demanar a ESPIMSA un aclariment, aquesta institució li ho va denegar, atès que considerava que calia fer una nova petició d'informació pública. És per això que el reclamant demana si ESPIMSA hauria d'haver aclarit aquells dubtes d'una documentació que ja li havia entregat i així evitar iniciar un nou procediment, o si com es diu, cal fer noves peticions o si l'administració hauria de resoldre aquests dubtes. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació La pretensió formulada pel reclamant consisteix en demanar el parer d’aquesta Comissió sobre si l’entitat Empresa de Serveis i Promocions d'Iniciatives Municipals (ESPIMSA) havia d’atendre un aclariment demanat sobre una informació obtinguda en exercici del dret d’accés a la informació pública sobre la qual l’entitat va considerar que, per respondre l’aclariment, es requeria d’una nova petició d’informació i per aquest motiu es va negar a contestar-li. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’altra banda, l’article 18 LTAIPBG disposa que el dret d’accés es pot exercir en relació amb la informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG. En concret, aquest article defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En aquests cas, la petició de la reclamació relativa consisteix en plantejar un aclariment sobre una actuació de la qual no ha tingut coneixement previ aquesta Comissió. A més, el que es demana no és pròpiament l’objecte d’una reclamació en el sentit de demanar l’accés a una informació pública en els termes descrits a l’article 39.1 LTAIPBG. Tot això ens permet concloure que no és procedent admetre la Reclamació que ara ens ocupa, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. Tampoc forma part de les funcions d’aquesta Comissió, atès allò que disposa l’article 7 del seu Reglament aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, atendre les controvèrsies sobre un aclariment d’una informació ja lliurada i en relació als dubtes que planteja la persona reclamant sobre la documentació que se li ha entregat, sense més informació sobre les circumstàncies d’aquesta entrega. El principi d’economia processal hauria de comportar que no es precisés d’una altra petició d’informació per aclarir les deficiències manifestades, sempre que l’objecte sobre el qual es demana l’aclariment s’adreça a la informació lliurada i no requereix d’una tasca d’estudi i o validació, sinó de simple detecció d’alguna errada o incoherència evident. Amb tot, aquesta és una consideració que no correspon dilucidar ara en els termes en què es formula a aquesta Comissió, ja que no disposa dels corresponents antecedents que li permetin resoldre els dubtes que es susciten per part del reclamant. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juliol de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 618/2023 per manca d’objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.