Reclamación contra el IMPD de Barcelona por denegación de acceso al estudio de accesibilidad de la ciudad y estimación por silencio administrativo

Resolució 752 /2021, de 13 d'agost Número d'expedient de la reclamació: 618/2021 Administració reclamada: Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona Informació reclamada: Còpia de l'estudi d'accessibilitat de la ciutat de Barcelona. Sentit de la resolució: E stimació Resum: Una vegada produïda l'estimació presumpta de la sol·licitud per silenci administratiu, l'IMPD no pot desdir-se i, per tant, la seva inadmissió extemporània és improcedent, havent-se d'imposar els efectes de l'estimació presumpta, que són vinculants per a l'Administració municipal. A més, l'aplicació de la causa d'inadmissió de l'article 29.1.c LTAIPBG està justificada únicament quan la informació sol·licitada, a més d'estar en procés d'elaboració, s'hagi de publicar per mor de les obligacions de publicitat activa del títol II de la LTAIPBG. Ni l'informe municipal aportat a aquest procediment, ni l'escrit d'inadmissió de la sol·licitud dirigit a la persona reclamant no invoquen cap precepte del títol II de la LTAIPBG que obligui a tal publicació, i de la lectura d'aquest títol no es dedueix quin dels seus preceptes pot ser el que obligui a tal publicitat activa. Per tant, la inadmissió de la sol·licitud realitzada per l'IMPD, a més d'improcedent per extemporània, també pateix de falta de justificació. Paraules clau: Organismes municipals. Estudis. Accessibilitat. Reclamació contra silenci. Estimació presumpta. Inadmissió extemporània. Causes d'inadmissibilitat. Informació que ha de ser publicada. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 618/2021, presentada contra l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona (IMPD), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de juny de 2021 la persona reclamant presenta al registre del Departament de Salut una sol·licitud dirigida a l'IMPD que demana “còpia íntegra de l'estudi d'accessibilitat de la ciutat de Barcelona, fruit de la mesura de govern impulsada en la legislatura passada i que El text original d’aquesta resolució, redactat pel ponent, s’ha escrit en castellà. ha obtingut el resultat definitiu en les últimes setmanes.” Demana rebre la informació per escrit a la seva direcció de correu postal. 3. La Reclamació presentada el 5 de juliol de 2021 indica que la persona reclamant no ha obtingut resposta a la sol·licitud anterior i que l'Ajuntament no facilita l'estudi al seu web. 4. El 8 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'IMPD i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 13 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 2 d'agost de 2021 la GAIP rep l'informe municipal, que invoca la causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública de l'article 29.1.c LTAIPBG, segons el qual “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en els supòsits següents: (…) c) Si la informació que demanen està en fase d'elaboració i s’ha de fer pública, d'acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins el termini de tres mesos.” L'informe municipal argumenta la concurrència d'aquesta causa d'inadmissibilitat en el fet que l'informe sol·licitat encara no estaria finalitzat i que es preveu la seva publicació dins del termini de tres mesos. L'informe municipal també adjunta l'escrit, de data 30 de juliol de 2021, pel qual l'Ajuntament hauria comunicat a la persona reclamant la inadmissió, motivada en els termes citats, de la seva sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Estimació presumpta de la sol·licitud Segons els antecedents, l'IMPD ha invocat la causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública de l'article 29.1.c LTAIPBG i ha argumentat la seva concurrència en el fet que l'informe sol·licitat encara estaria en fase d'elaboració i s'ha previst la seva publicació dins del termini de 3 mesos, en compliment d'obligacions en matèria de transparència establertes pel títol II LTAIPBG, i en conseqüència hauria comunicat a la persona reclamant la inadmissió de la seva sol·licitud. Encara que podria ser plausible la concurrència de la causa indicada d'inadmissibilitat, els serveis municipals l'aprecien i comuniquen la persona reclamant quan ja s'ha produït una estimació presumpta de la sol·licitud, les conseqüències de la qual han de prevaler sobre la declaració extemporània d'inadmissió. Efectivament, l'article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d'accés a la informació pública han de ser resoltes dins del termini d'un mes i el 35.1 preveu que “si l'Administració no resol i notifica dins del termini establert, la sol·licitud s'entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació”. La sol·licitud presentada per la persona reclamant ho va ser el 2 de juny de 2021 (així ho constata el mateix escrit municipal d'inadmissió) i la seva inadmissió no va ser firmada (i si ha estat notificada a la persona reclamant ho haurà estat posteriorment) fins al 30 de juliol, gairebé transcorreguts dos mesos de la seva presentació. Una vegada transcorregut un mes des de la presentació de la sol·licitud (és a dir, del 2 de juliol de 2021), sense que l'Ajuntament notifiqués cap resolució expressa, es va produir l'estimació presumpta de la sol·licitud, ja que no concorren en ella límits legals que, segons el previst per l'article 35.2 LTAIPBG (“No es pot adquirir per silenci administratiu el dret d'accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”), puguin determinar la seva desestimació presumpta. Arribats a aquest punt, els efectes de l'estimació presumpta vinculen a l'Ajuntament, fins al punt que els seus pronunciaments expressos només poden ser en el sentit de confirmar l'estimació esdevinguda per silenci administratiu, tal com estableix l'article 24.3.a de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú: “a) En els casos d'estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l'acte només es podrà dictar en cas de ser confirmatòria del mateix”. En resum: una vegada produïda l'estimació presumpta de la sol·licitud per silenci administratiu, l'IMPD no pot desdir-se i, per tant, la seva inadmissió extemporània és improcedent, havent d'imposar-se els efectes de l'estimació presumpta, que són vinculants per a l'Administració municipal. A més, l'aplicació de la causa d'inadmissió de l'article 29.1.c LTAIPBG està justificada únicament quan la informació sol·licitada, a més d'estar en procés d'elaboració, s'hagi de publicar per mor de les obligacions de publicitat activa del títol II de la LTAIPBG. Ni l'informe municipal aportat a aquest procediment, ni l'escrit d'inadmissió de la sol·licitud dirigit a la persona reclamant no invoquen cap precepte del títol II de la LTAIPBG que obligui a tal publicació, i de la lectura d'aquest títol no es dedueix quin dels seus preceptes pot ser el que obligui a tal publicitat activa. Per tant, la inadmissió de la sol·licitud realitzada per l'IMPD, a més d'improcedent per extemporània, també pateix de falta de justificació. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a què l'IMPD admeti la seva sol·licitud i li faciliti la informació pertinent en relació amb l'objecte de la sol·licitud. Si realment l'informe en qüestió no existeix, la informació sobre aquesta inexistència és el que satisfà la sol·licitud. I si tal estudi existia en el moment de presentar la sol·licitud, el procedent és facilitar-lo. 3. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d'agost de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 618/2021 i declarar el dret de la persona reclamant que l'IMPD admeti a tràmit la sol·licitud indicada per l'antecedent 2, sobre un estudi d'accessibilitat a la ciutat de Barcelona. 2. Requerir a l'IMPD perquè o bé lliuri la informació indicada en l'apartat anterior a la persona reclamant (si l'estudi sol·licitat existia en el moment de presentar la sol·licitud), o bé el posi de manifest que no existeix. La informació indicada que procedeixi ha de ser notificada per escrit al correu postal de la persona reclamant, en el termini de 10 dies des de la notificació de la present resolució i tot seguit l'IMPD n’ha d'informar a la GAIP. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 618/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.