Solicitud de número de cargos directivos y de confianza con y sin discapacidad y resultado por pérdida de objeto

Resolució 712/2019, de 8 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 618/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Nombre d’alts càrrecs i directius amb i sense discapacitat. Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Tot i que l’Ajuntament hagi qualificat la seva resolució com de desestimació de la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant, en realitat ha facilitat la informació sol·licitada realment existent a la seu municipal, això és: que l’Ajuntament no disposa de la informació sol·licitada. De fet , el Decret municipal exposa la raó de ser de la resposta (la manca d’una obligació legal d’aplicar quotes i dur registres sobre l’accés de persones discapacitades a les responsabilitats indicades per la sol·licitud, del que se’n podria deduir que l’eventual indagació de la seva discapacitat pugui constituir una infracció de la legislació de protecció de dades personals), el que reforça l’apreciació de que en realitat es tracta d’una resolució que materialment estima la sol·licitud i facilita la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Personal polític. Personal de confiança. Directius. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 de setembre de 2019 va entrar a la GAIP la Reclamació 618/2019, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 23 d’agost de 2019, la persona reclamant presenta al Registre de la Diputació de Barcelona la sol·licitud d’informació següent dirigida a l’Ajuntament de Tarragona: Solicito conocer el número total de concejales, asesores, personal de confianza, cargos de alta gestión y dirección del Ayuntamiento y sus empresas con y sin discapacidad. Demana rebre la informació en paper a la seva direcció postal. 3. La Reclamació presentada el 30 de setembre de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. El 3 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 4 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Tarragona, que inclou el Decret número 2019/12648, de 26 d’octubre, pel que es desestima la sol·licitud d’informació pública de què deriva aquesta Reclamació, sobre la base de l’argument que l’Ajuntament no disposaria de la informació sol·licitada. El Decret fonamenta aquest motiu de desestimació en un informe del Departament de Personal, segons el qual, a diferència del que succeeix amb el personal ordinari municipal, respecte del qual l’Ajuntament en porta el corresponent registre, en el cas de responsables polítics, càrrecs de confiança, directius i personal similar, no existiria cap obligació legal de dur un registre sobre la seva eventual discapacitat, ni de respectar quotes a favor de les persones amb discapacitat, motiu pel qual els serveis municipals no portarien cap registre sobre aquesta qüestió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment de reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua de l’objecte d’aquest procediment, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Efectivament, tot i que l’Ajuntament hàgiu qualificat la seva resolució com de desestimació de la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant, en realitat l’hi ha facilitat la informació sol·licitada realment existent a la seu municipal, això és: que l’Ajuntament no disposa de la informació sol·licitada. De fet, el Decret municipal exposa la raó de ser d’aquesta resposta (la manca d’una obligació legal d’aplicar quotes i dur un registre sobre l’accés de persones discapacitades a les responsabilitat indicades per la sol·licitud, del que se’n podria deduir que l’eventual indagació de la seva discapacitat pugui constituir una infracció de la legislació de protecció de dades personals), el que reforça l’apreciació de que en realitat es tracta d’una resolució que materialment estima la sol·licitud i facilita la informació sol·licitada. En aquestes circumstàncies procedeix la finalització de la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de novembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 618/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.