Se solicitó al Ayuntamiento de Tarragona el número de cargos directivos y de confianza con y sin discapacidad. El ciudadano reclamó ante la GAIP por falta de respuesta. La GAIP decide archivar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración informó de que no dispone de dichos registros, lo que supone una satisfacción material de la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP considera que, aunque el Ayuntamiento calificó su respuesta como desestimación, en realidad facilitó la información existente al comunicar que no dispone de los datos solicitados.
2
Se argumenta que no existe obligación legal de llevar un registro sobre la discapacidad de los responsables políticos y cargos de confianza, a diferencia del personal ordinario.
3
La indagación de la discapacidad de dichos cargos podría constituir una infracción de la legislación de protección de datos personales.
4
La satisfacción extemporánea de la solicitud durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto del procedimiento al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 712/2019, de 8 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 618/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona
Informació reclamada: Nombre d’alts càrrecs i directius amb i sense discapacitat.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Tot i que l’Ajuntament hagi qualificat la seva resolució com de desestimació de la sol·licitud
d’informació presentada per la persona reclamant, en realitat ha facilitat la informació sol·licitada
realment existent a la seu municipal, això és: que l’Ajuntament no disposa de la informació sol·licitada.
De fet , el Decret municipal exposa la raó de ser de la resposta (la manca d’una obligació legal d’aplicar
quotes i dur registres sobre l’accés de persones discapacitades a les responsabilitats indicades per la
sol·licitud, del que se’n podria deduir que l’eventual indagació de la seva discapacitat pugui constituir
una infracció de la legislació de protecció de dades personals), el que reforça l’apreciació de que en
realitat es tracta d’una resolució que materialment estima la sol·licitud i facilita la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntament. Personal polític. Personal de confiança. Directius. Persones amb
discapacitat. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 30 de setembre de 2019 va entrar a la GAIP la Reclamació 618/2019, presentada contra
l’Ajuntament de Tarragona en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42
de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El dia 23 d’agost de 2019, la persona reclamant presenta al Registre de la Diputació de Barcelona
la sol·licitud d’informació següent dirigida a l’Ajuntament de Tarragona: Solicito conocer el número
total de concejales, asesores, personal de confianza, cargos de alta gestión y dirección del
Ayuntamiento y sus empresas con y sin discapacidad. Demana rebre la informació en paper a la
seva direcció postal.
3. La Reclamació presentada el 30 de setembre de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut
resposta a la seva sol·licitud.
4. El 3 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 4 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Tarragona, que inclou el Decret
número 2019/12648, de 26 d’octubre, pel que es desestima la sol·licitud d’informació pública de
què deriva aquesta Reclamació, sobre la base de l’argument que l’Ajuntament no disposaria de la
informació sol·licitada. El Decret fonamenta aquest motiu de desestimació en un informe del
Departament de Personal, segons el qual, a diferència del que succeeix amb el personal ordinari
municipal, respecte del qual l’Ajuntament en porta el corresponent registre, en el cas de
responsables polítics, càrrecs de confiança, directius i personal similar, no existiria cap obligació
legal de dur un registre sobre la seva eventual discapacitat, ni de respectar quotes a favor de les
persones amb discapacitat, motiu pel qual els serveis municipals no portarien cap registre sobre
aquesta qüestió.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment de reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua de
l’objecte d’aquest procediment, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
Efectivament, tot i que l’Ajuntament hàgiu qualificat la seva resolució com de desestimació de la
sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant, en realitat l’hi ha facilitat la informació
sol·licitada realment existent a la seu municipal, això és: que l’Ajuntament no disposa de la informació
sol·licitada. De fet, el Decret municipal exposa la raó de ser d’aquesta resposta (la manca d’una
obligació legal d’aplicar quotes i dur un registre sobre l’accés de persones discapacitades a les
responsabilitat indicades per la sol·licitud, del que se’n podria deduir que l’eventual indagació de la seva
discapacitat pugui constituir una infracció de la legislació de protecció de dades personals), el que
reforça l’apreciació de que en realitat es tracta d’una resolució que materialment estima la sol·licitud i
facilita la informació sol·licitada.
En aquestes circumstàncies procedeix la finalització de la Reclamació, sense necessitat de formular
cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de
novembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 618/2019, per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.