Solicitud de información sobre el consentimiento de servicios municipales respecto a la exclusión de personal con puesto adaptado para horas extraordinarias y resultado de estimación parcial

Resolució 687/2022, de 12 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 614/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Viladecans Informació reclamada: Sobre el consentiment de serveis municipals a una pràctica de l’Ajuntament. Sentit de la Resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: La part final demana que si la mesura d’excloure les persones amb un lloc de treball adaptat per raons de malaltia per fer hores extraordinàries no té el consentiment dels departaments de personal i jurídic de l’Ajuntament, que es modifiqui i es comuniqui a la Policia Local. Aquesta part no demana informació, sinó modificar una mesura o un criteri d’actuació municipal i comunicar-ho a la Policia Local, actuacions ambdues que poden ser perfectament legítimes, però que rés tenen a veure amb l’accés a la informació pública. Per tant, la part de la Reclamació relativa a aquesta segona part de la sol·licitud ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, segons el qual és procedent la inadmissió de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Tenint en compte que la informació indicada al paràgraf anterior és informació pública (ja que fa referència a la existència o a la inexistència de consentiment de dos òrgans municipals en relació amb un assumpte propi de la funció pública local), segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, motiu pel qual qualsevol persona tindria dret a accedir-hi, si no concorren causes legals que en determinin la denegació. No s’ha invocat la concurrència de cap límit, i les causes legals invocades (causes d’inadmissió de les sol·licituds de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració i d’una consulta o petició d’informe o dictamen) no concorren a la informació realment sol·licitada, perquè per atendre la sol·licitud no cal cap informe ni dictamen, ni cap tasca complexa d’elaboració, sinó simplement comprovar als arxius de personal i dels serveis jurídics si existeix o no algun document de consentiment amb la pràctica indicada a la sol·licitud, cosa que no pot ser complexa, ni difícil. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Policia local. Informes i dictàmens. Hores extres. Reclamació contra silenci. Causes d’inadmissió de les sol·licituds. Tasca complexa. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 614/2022, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Viladecans, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 d’abril de 2022 (número de registre 2022014169) la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Viladecans que l’informi si la mesura d’excloure les persones amb un lloc de treball adaptat per raons de malaltia per fer hores extraordinàries té el consentiment dels departaments de personal i jurídic de l’Ajuntament i, de no ser així, que es modifiqui i es comuniqui a la Policia Local. 3. La Reclamació presentada el 29 de juny de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 6 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Viladecans i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 7 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 3 d’agost de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, segons el qual “no existeix informe ni dictamen del Departament de Recursos Humans i Organització previ a la reclamació en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública realitzada pel senyor xxx el 29 de juny de 2022”. En conseqüència, l’Ajuntament inadmet la sol·licitud, en aplicació de l’article 29.1.b i 29.2 LTAIPBG, perquè la informació sol·licitada no existeix i hauria de ser elaborada, la qual cosa constitueix l’elaboració d’un informe jurídic. 7. El 4 d’agost de 2022 la persona reclamant comunica al·legacions a la GAIP que posen de manifest el seu desacord amb la resposta municipal. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La informació sol·licitada i el dret a accedir -hi Per les raons que es veuran tot seguit, sembla que l’Ajuntament no contesta exactament allò que demana la sol·licitud. Cal recordar-ho. Segons l’antecedent 2, la sol·licitud de la que deriva la Reclamació demana a l’Ajuntament de Viladecans la informació següent: saber si la mesura d’excloure les persones amb un lloc de treball adaptat per raons de malaltia per fer hores extraordinàries té el consentiment dels departaments de personal i jurídic de l’Ajuntament i, de no ser així, que es modifiqui i es comuniqui a la Policia Local. Des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública, aquesta sol·licitud té dues parts prou diferenciades. La part final demana que si la mesura d’excloure les persones amb un lloc de treball adaptat per raons de malaltia per fer hores extraordinàries no té el consentiment dels departaments de personal i jurídic de l’Ajuntament, que es modifiqui i es comuniqui a la Policia Local. Aquesta part no demana informació, sinó modificar una mesura o un criteri d’actuació municipal i comunicar-ho a la Policia Local, actuacions ambdues que poden ser perfectament legítimes, però que rés tenen a veure amb l’accés a la informació pública. Per tant, la part de la Reclamació relativa a aquesta segona part de la sol·licitud ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, segons el qual és procedent la inadmissió de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. La primera part de la sol·licitud sí que demana informació pública, concretament la de saber si la mesura d’excloure les persones amb un lloc de treball adaptat per raons de malaltia per fer hores extraordinàries té el consentiment dels departaments de personal i jurídic de l’Ajuntament. És informació pública i és fàcil de contestar, sense necessitat de dur a terme cap tasca complexa, ni de cap informe o dictamen: es tracta de dir sí o no; si la mesura en qüestió té el consentiment de cada un dels departaments indicats, deu constar en algun document; a manca d’aquest consentiment, cal suposar que no el té. Res més que això. De la documentació aportada per l’Ajuntament sembla poder deduir-se que el departament de personal no ha donat el seu consentiment, perquè pel que sembla no s’ha pronunciat; de totes maneres, no estaria de més que indiqués clarament si la mesura en qüestió té o no té el seu consentiment. I res és diu de si ha donat el seu consentiment el departament jurídic. Tenint en compte que la informació indicada al paràgraf anterior és informació pública (ja que fa referència a la existència o a la inexistència de consentiment de dos òrgans municipals en relació amb un assumpte propi de la funció pública local), segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, si no concorren causes legals que en determinin la denegació. No s’ha invocat la concurrència de cap límit, i les causes legals invocades (causes d’inadmissió de les sol·licituds de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració i d’una consulta o petició d’informe o dictamen) no concorren a la informació realment sol·licitada, perquè per atendre la sol·licitud no cal cap informe ni dictamen, ni cap tasca complexa d’elaboració, sinó simplement comprovar als arxius de personal i dels serveis jurídics si existeix o no algun document de consentiment amb la pràctica indicada a la sol·licitud, cosa que no pot ser complexa, ni difícil. És més: fins i tot si podés tenir base material la invocació de les causes d’inadmissibilitat invocades, que no és el cas, no són acceptables en aquest procediment perquè han estat invocades extemporàniament, atès que l’article 64.1 del Decret 8/2021 estableix que “l'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67 d'aquest decret”. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada a la primera part de la sol·licitud. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 d’agost de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 614/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a què l’Ajuntament li indiqui si els serveis de personal i els serveis jurídics de l’Ajuntament han donat o no el seu consentiment a la mesura d’excloure les persones amb un lloc de treball adaptat per raons de malaltia per fer hores extraordinàries. 2. Inadmetre parcialment la Reclamació 614/2022, en relació amb la part de la sol·licitud que demana que si la mesura d’excloure les persones amb un lloc de treball adaptat per raons de malaltia per fer hores extraordinàries no té el consentiment dels departaments de personal i jurídic de l’Ajuntament, es modifiqui i es comuniqui a la Policia Local, perquè aquesta pretensió no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Anul·lar la resolució que, si s’escau, hagi dictat l’Ajuntament de Viladecans, d’inadmissió de la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 per la concurrència de la necessitat de tasca complexa d’elaboració. 4. Requerir a l’Ajuntament de Viladecans que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 5. Requerir a l’Ajuntament de Viladecans a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 614/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir- ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.