Acceso a listas de bolsas de trabajo y relación de nombramientos del ICS

Resolució 792/2019, de 19 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 614/2019 Administració reclamada: Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut Informació reclamada: Borses de treball. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: Encara que es donés el cas de què el reclamant fes una reducció de la informació reclamada respecte de la sol·licitada inicialment, aquesta reducció no és cap motiu d’inadmissió de la Reclamació, ni pot ser qualificat d’incongruència, perquè l’objecte reduït forma part del que és més ampli i el conté i si es fa la reducció en bona lògica és per facilitar a l’Administració la tasca de recopilació de la informació sol·licitada, i això en cap cas pot perjudicar la persona sol·licitant d’informació pública. Tenint en compte que l’aplicació de la demora dels preceptes citats perjudica el dret d’accés del sindicat reclamant, sembla exigible que, com a mínim, sigui manifestada clarament com a tal oposició, sense que aquest caràcter sigui atribuïble a la mera expressió d’una opinió. El dret d’accés a la informació pública té per objecte informació que es troba en poder de l’Administració (articles 2.b i c LTAIPBG), és a dir, informació preexistent a la sol·licitud; això comporta que les resolucions de la GAIP únicament tenen efectes jurídics amb caràcter executiu si la sol·licitud de la qual deriven tenia per objecte informació existent de forma efectiva quan va ser sol·licitada; per tant, aquesta Resolució difícilment pot manar l’ICS a què tingui un determinat comportament futur en ordre a facilitar informació determinada al sindicat reclamant; això no treu que sigui de suposar que l’ICS és un organisme públic obligat i compromès positivament al compliment de les seves obligacions en relació amb el dret d’accés a la informació pública, a més d’interessat en què el compliment d’aquestes obligacions li suposin els menors costos burocràtics possibles; en atenció d’aquests valors i compromisos, és fàcil que trobi la manera de proposar i facilitar en el futur al sindicat reclamant la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2 (informació que, com deu saber perfectament l’ICS, és únicament la pertinent i necessària per verificar que els nomenaments provisionals es fan tot aplicant escrupolosament les borses de treball) amb uns lapses temporals raonables, de manera que el sindicat indicat no es trobi en la necessitat d’anar presentant cada pocs dies o setmanes les mateixes sol·licituds, que l’ICS hauria de tramitar i resoldre favorablement o participar en les corresponents reclamacions davant la GAIP, el criteri de la qual ja ha quedat establert al fonament jurídic anterior. La informació sol·licitada pel sindicat reclamant és informació pública, que pot ser sol·licitada per qualsevol. I l’ICS està probablement obligat a facilitar-la, la demani qui la demani, sigui o no sindicat, formi o no formi part de la seva plantilla i encara que la demani des de l’altra punta del món; els compromisos de seguiment que hagi pogut subscriure l’ICS amb els sindicats que han signat el Pacte poden preveure els mecanismes de gestió i de seguiment de les borses de treball que considerin pertinents; ara bé, el que no poden fer de cap manera és patrimonialitzar a favor seu informació pública a la que legalment hi pot tenir accés qualsevol persona. L’afectació en els drets i interessos de les persones afectades seria la mateixa que la inherent a la publicitat ordenada legalment del seu nomenament, perquè no es sol·licita cap altra informació d’elles que la dada d’haver estat nomenades; en aquestes circumstàncies, l’accés del sindicat reclamant a aquesta informació no els causa cap perjudici addicional al fet que ja s’hagi fet públic el seu nomenament, en compliment de les determinacions legals que així ho obliguen; en conseqüència, no sembla que estigui justificada en aquest cas l’aplicació de l’article 31 LTAIPBG. Paraules clau: Generalitat. Organismes públics. Sindicats. Personal. Borses d e treball. Salut. Reclamació contra silenci. Congruència de la reclamació. Tasca complexa d’elaboració. Informació preexistent. Informació futura. Informació pública. Trasllat. Demora en el lliurament de la informació. Renúncia de mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 614/2019, presentada per un representant sindical contra la Gerència Territorial Catalunya Central (GTCC) de l’Institut Català de la Salut (ICS), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de juny de 2019 la persona reclamant, tot posant de manifest la seva condició de representant dels treballadors i després d’invocar l’LTAIPBG, demana la informació següent a la Direcció de recursos humans de la Gerència Territorial Catalunya Central de l’ICS: 1. Els llistats de les borses de treball de la GTCC corresponents a la darrera baremació feta, de manera paseudoanonimitzada, on les persones apareguin identificades amb les cinc darreres xifres del NIF i sense els seus noms i cognoms. 2. La relació de nomenaments de persones que provenen de les borses de treball, tot identificant-les amb el seu nom i cognoms i les cinc darreres xifres del NIF. Demana rebre la informació en format Excel i per correu corporatiu. Demana que se li faciliti aquesta mateixa informació cada cop que es faci una nova baremació. 3. La Reclamació presentada el 29 de setembre de 2019 reitera la sol·licitud i indica que la GTCC de l’ICS no hauria contestat la sol·licitud anterior. 4. El 2 d’octubre de 2019 la GTCC de l’ICS respon la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. Pel que fa a la primera part de la sol·licitud, facilita l’enllaç on la persona reclamant podria consultar la darrera de les baremacions dels llistats de la borsa de treball de la GTCC. Pel que fa a la segona part de la sol·licitud, indica que la relació de nomenaments que provenen de les borses de treball, amb nom i part del NIF de cada persona, és una informació que no existeix, i que hauria de ser elaborada expressament, la qual cosa argumenta que no és viable, per diverses raons, ja que caldria recopilar les dades des del 2009. I en relació amb la petició de facilitar ambdues informacions periòdicament de cara el futur, després de cada baremació, indica que la relativa a les llistes la persona reclamant la pot consultar al mateix enllaç i que la relativa als nomenaments que provenen de les llistes és independent de les baremacions i hi poden haver nomenaments constantment. 5. El 8 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la GTCC de l’ICS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà la Gerència en el procediment de mediació sol·licitat er la persona reclamant. 6. El 16 d’octubre de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP algunes consideracions, de les quals afecten aquesta Reclamació les següents: Afirma que quan es va presentar la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació no s’havien publicat encara els llistats de la borsa de treball corresponents a la darrera baremació, feta el 15 de febrer de 2019, i que per això es sol·licita i reclama de cara el futur que es faciliti a la persona reclamant les llistes immediatament després de la baremació, o que es publiquin en el menor temps possible des de la baremació. Pel que fa a la relació dels nomenaments amb les persones que formen part de les borses de treball, es precisa que es demana aquesta informació únicament en relació amb els nomenaments fets des de la publicació de la darrera borsa de treball, i no des que existeix aquest sistema de provisió temporal. Considera que obtenir aquesta informació pseudoanonimitzada és necessari perquè el sindicat pugui verificar el correcte funcionament del sistema de les borses de treball. 7. El 24 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’ICS. En relació amb la primera part de la sol·licitud, assenyala que la informació sol·licitada ja va ser facilitada a la persona reclamant el 2 d’octubre de 2019, en resposta a la seva sol·licitud i abans de tenir coneixement de la presentació d’aquesta Reclamació; per tant, considera que la Reclamació només té per objecte la segona part de la sol·licitud. En relació amb aquesta, argumenta que la informació sol·licitada requereix una tasca complexa d’elaboració, perquè abasta un lapse de temps molt ampli (des de la creació de l’ICS, el 1990) i un nombre també molt elevat de nomenaments (més de cent mil a l’any arreu de Catalunya), a part d’altres possibles afectacions singulars addicionals, la valoració de les quals pot requerir una tasca valorativa molt qualificada. I pel que fa a la informació sobre l’actualització de les llistes a mesura que es fan els nomenaments, considera que és impossible, perquè són diaris. 8. El 30 d’octubre de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’ICS a la persona reclamant. 9. El 30 d’octubre de 2019 la GAIP demana a l’ICS un informe addicional, atès que ha fonamentat la seva apreciació sobre la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració en el doble fet que la informació sol·licitada seria des del 1990 (quan en realitat la persona reclamant la demana des de l’última baremació) i per a tot l’àmbit territorial de Catalunya (quan la persona reclamant la demana per a l’àmbit de la Catalunya Central). 10. El 12 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe addicional de l’ICS, que fa les següents consideracions: la reducció de l’àmbit temporal i territorial de la sol·licitud dels nomenaments provinents de la borsa de treball suposaria una reformulació de la sol·licitud que hauria de ser inadmesa per la GAIP perquè seria diferent de la sol·licitud sobre la qual s’ha pogut pronunciar l’ICS. En cas de ser admesa a tràmit, la sol·licitud afectaria els drets de les persones inscrites, motiu pel qual haurien de ser consultades. Afecta la llibertat sindical, perquè la informació demanada és en l’àmbit d’un pacte sindical sobre les borses de treball, que reconeix uns drets de seguiment i accés a la informació a favor dels sindicats que el signen, que haurien de ser consultats i participar en la mediació, ja que la persona reclamant representa un sindicat aliè al pacte i el seu accés a la informació sol·licitada afectaria la llibertat sindical dels signants, tal com reconeixeria la jurisprudència del Tribunal Constitucional. 11. El 15 de novembre de 2019 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant i demana a l’ICS el nom de les persones que representen els sindicats signants del pacte sindical citat, als efectes de donar-les la participació que els correspondria en tant que afectades per la Reclamació. 12. El 17 de novembre de 2019 el sindicat reclamant manifesta a la GAIP que el Pacte invocat per l’ICS no és vigent. 13. El 19 de novembre de 2019 l’ICS facilita a la GAIP les dades de contacte dels sindicats que han signat el Pacte invocat. 14. El 20 de novembre de 2019 la GAIP rep un escrit del sindicat reclamant mitjançant el qual renuncia a la mediació. 15. El 22 de novembre de 2019 la GAIP trasllada la Reclamació a les dues organitzacions sindicals indicades per l’ICS com a signatàries del Pacte sobre la borsa de treball de la qual es demana informació i que, almenys segons l’ICS, haurien de ser considerades afectades per la Reclamació. 16. El 10 de desembre de 2019 la GAIP rep les al·legacions d’una de les dues organitzacions sindicals a qui s’ha fet el trasllat (UGT), segons les quals el Pacte de Borsa de Treball signat per l’ICS, UGT i SATSE preveu el seguiment dels nomenaments de la Borsa mitjançant comunicacions mensuals a la Junta de Personal. Argumenta també que els articles 8 i 9 LTAIPBG no inclouen cap referència sobre la necessitat de fer pública la informació sol·licitada pel sindicat reclamant. En conseqüència, UGT creu que s’ha de denegar l’accés a la informació sol·licitada. 17. Un cop transcorregut el termini donat per fer al·legacions, la GAIP no ha rebut cap resposta de l’altra organització sindical consultada (SATSE). Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Determinació de la informació reclamada Els antecedents posen de manifest que, de les dues parts de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, primera ja va ser satisfeta poc després de la presentació de la Reclamació. Tot i això, el sindicat reclamant demana que de cara el futur se li faciliti (o es publiqui) la informació relativa a la primera part de la sol·licitud immediatament després de cada baremació. No es pot atendre aquesta petició, perquè no forma part de la sol·licitud inicial (que només demana les llistes després de l’última baremació), de manera que un pronunciament de cara el futur, per a després de cada baremació, seria incongruent amb l’objecte de la sol·licitud. Per tant, l’objecte de la Reclamació és el següent: la relació de nomenaments fets des de l’última baremació de persones que provenen de les borses de treball, tot identificant-les amb el seu nom i cognoms i les cinc darreres xifres del NIF, informació que el sindicat reclamant demana per a l’àmbit territorial de la Gerència territorial Catalunya Central de l’ICS i que vol que li sigui facilitada en format Excel i per correu corporatiu, així com que se li faciliti aquesta mateixa informació cada cop que es faci una nova baremació. Per tant, aquestes són les pretensions sobre les quals s’ha de pronunciar aquesta Resolució. L’ICS, que havia interpretat que la sol·licitud abastava tot l’àmbit territorial de Catalunya i tots els nomenaments fets des de la seva creació, i que per aquest motiu hauria considerat que requeria una tasca extremadament complexa i feixuga d’elaboració i que per tant podia ser inadmesa per aquesta causa (article 29.1.b LTAIPBG), s’oposa a què els àmbits territorial i temporal de la sol·licitud siguin circumscrits al que indica el paràgraf anterior, amb l’argument que de fet es tractaria d’una sol·licitud diferent (més reduïda) a la presentada inicialment i sobre la qual s’havia pronunciat l’ICS i per tant demana que la GAIP la inadmeti per incongruència. Aquesta pretensió ha de ser refusada, per dos motius. En primer lloc, perquè la interpretació feta inicialment per l’ICS sobre l’abast territorial i temporal de la sol·licitud no és la que es dedueix raonablement dels termes en què ha estat formulada. Perquè si la sol·licitud es fa a la Gerència Territorial de Catalunya Central, la interpretació raonable és que es vol informació d’aquest àmbit territorial, i no de tot Catalunya; i si en l’apartat anterior se sol·liciten dades relatives a l’última baremació, en el segon no hi ha cap indici de què es vulgui un àmbit temporal més llarg en el temps, i menys des del 1990. A més, si l’ICS tenia dubtes sobre com calia interpretar la sol·licitud, el que havia de fer és aplicar l’article 28 LTAIPBG i requerir major concreció al sindicat reclamant. La interpretació sobre els àmbits territorial i temporal de la sol·licitud més aviat sembla una interpretació interessada per intensificar els arguments per a la seva denegació, més que el reflex raonable dels termes de la sol·licitud. En segon lloc, perquè encara que es donés el cas de què el reclamant fes una reducció de la informació reclamada respecte de la sol·licitada inicialment, aquesta reducció no és cap motiu d’inadmissió de la Reclamació, ni pot ser qualificat d’incongruència, perquè l’objecte reduït forma part del que és més ampli i que el conté i, si es fa la reducció, en bona lògica és per facilitar a l’Administració la tasca de recopilació de la informació sol·licitada, i això en cap cas pot perjudicar la persona sol·licitant d’informació pública. 3. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada La informació reclamada (la relació de nomenaments fets des de l’última baremació de persones que provenen de les borses de treball, tot identificant-les amb el seu nom i cognoms i les cinc darreres xifres del NIF) és sens dubte informació pública (atesa la definició feta d’aquest terme per l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic 1), ja que necessàriament ha d’estar en poder de l’Administració que ha fet els nomenaments i ha format les borses de treball. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, sens perjudici dels límits que hi puguin concórrer. La GAIP ja s’ha pronunciat amb anterioritat sobre el dret d’accés a aquesta mena d’informació (relació de persones, identificades pel seu nom i els darrers dígits del seu NIF, provinents d’una borsa de treball i que són contractades o nomenades amb caràcter interí), també per part d’un sindicat. És el cas de la Resolució 95/2017, sobre les reclamacions (acumulades) 509/2016 i 510/2016; en la tramitació d’aquestes reclamacions es va invocar el límit de la protecció de dades personals (la qual cosa no s’ha fet en l’actual), amb la conseqüent aplicació de l’article 42.8 LTAIPBG, que requereix un informe de l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT), que formula, entre altres, les conclusions següents: la normativa de protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés dels representants dels treballadors ... a la identitat de les persones que ocupen o han ocupat un lloc de treball a la Diputació... El fonament jurídic 3 de la Resolució de la GAIP 95/2017 fa les següents consideracions, plenament aplicables a aquest cas: Com aquesta Comissió ha assenyalat en nombroses ocasions (entre altres, a les Resolucions de les Reclamacions 28/2015 i 51/2016), un principi bàsic del règim jurídic dels empleats públics és el de publicitat dels seus nomenaments, publicitat que es justifica tant per les funcions públiques que exerceixen, com pel fet que siguin retribuïts a càrrec dels pressupostos públics, i que ve imposada tant per la normativa de funció pública, com per la de transparència .... (article 9.1.e LTAIPBG). Aquest principi de publicitat garantit per la legislació vigent comporta que el sindicat reclamant hagi de poder accedir a la identitat de les persones que han estat nomenades per ocupar un lloc de treball a la Diputació de Barcelona, encara que sigui per un o diversos lapses breus de temps. Com assenyala l’APDCAT, la finalitat esgrimida pel sindicat de controlar la correcta aplicació de les borses de treball justifica també que pugui accedir a la informació demanada sobre la durada dels nomenaments respectius i sobre el fet que la persona en qüestió formi part o no d’alguna de les borses de treball actives de la Diputació, informació que és idònia, necessària i proporcionada per tal d’exercir aquell control.... A la vista de tot l’anterior, i partint de la base que, com afirma el sindicat, resulta imprescindible que s’usi un mateix tipus d’identificació per referir-se a les persones que formen part de les borses i que són finalment nomenades, cal que la Diputació de Barcelona [torni a] lliurar al sindicat la informació següent: - La relació de les borses de treball sol·licitades, de manera paseudoanonimitzada, on les diverses persones apareguin identificades amb les cinc darreres xifres del seu DNI i no pas amb el seu nom i cognoms (informació que en aquest cas ja s’ha facilitat, tot atenent la primera part de la sol·licitud). – La relació de nomenaments de persones provinents de les borses de treball, on les diverses persones apareguin identificades amb el seu nom i cognoms i amb les cinc darreres xifres del seu DNI. L’aplicació d’aquest criteri al cas que ens ocupa, que és pràcticament idèntic al que va donar lloc a la Resolució 95/2017, comporta declarar el dret del sindicat reclamant a la informació sol·licitada sobre la relació de nomenaments fets des de l’última baremació de persones que provenen de les borses de treball, tot identificant-les amb el seu nom i cognoms i les cinc darreres xifres del NIF, en l’àmbit de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de l’ICS. 4. Sobre el dret d’accés a informació futura i la forma i format d’accés a la informació El sindicat reclamant demana rebre la informació relativa a la segona part de la sol·licitud, que s’acaba d’indicar, cada cop que es faci una nova baremació i que li sigui lliurada en format Excel i per correu corporatiu. Per la seva banda, l’ICS argumenta que els nomenaments són independents de les baremacions i que si el que pretén el sindicat reclamant és l’actualització de les llistes després de cada nomenament, això és virtualment impossible, perquè de nomenaments n’hi ha diàriament. El dret d’accés a la informació pública té per objecte informació que es troba en poder de l’Administració (articles 2.b i c LTAIPBG), és a dir, informació preexistent a la sol·licitud. Això comporta que les resolucions de la GAIP únicament tenen efectes jurídics amb caràcter executiu si la sol·licitud de la qual deriven tenia per objecte informació existent de forma efectiva quan va ser sol·licitada. Per tant, aquesta Resolució difícilment pot manar l’ICS a què tingui un determinat comportament futur en ordre a facilitar informació determinada al sindicat reclamant. Això no impedeix que sigui de suposar que l’ICS és un organisme públic obligat i compromès positivament al compliment de les seves obligacions en relació amb el dret d’accés a la informació pública, a més d’interessat en què el compliment d’aquestes obligacions li suposin els menors costos burocràtics possibles. En atenció d’aquests valors i compromisos, és fàcil que trobi la manera de proposar i facilitar en el futur al sindicat reclamant la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2 (informació que, com deu saber perfectament l’ICS, és únicament la pertinent i necessària per verificar que els nomenaments provisionals es fan tot aplicant escrupolosament les borses de treball) amb uns lapses temporals raonables, de manera que el sindicat reclamant no es trobi en la necessitat d’anar presentant cada pocs dies o setmanes les mateixes sol·licituds, que l’ICS hauria de tramitar i resoldre favorablement o participar en les corresponents reclamacions davant la GAIP, el criteri de la qual ja ha quedat establert al fonament jurídic anterior. Finalment, i en relació amb el format en què cal facilitar la informació sol·licitada, ha de ser en el sol·licitat (Excel i per correu corporatiu), llevat que concorri alguna de les circumstàncies previstes per l’article 36 LTAIPBG que justifiqui un canvi de format. 5. Sobre la llibertat sindical i la participació dels sindicats afectats L’ICS ha argumentat que la informació sol·licitada afectaria un Pacte i una Mesa Sectorial de Negociació amb altres sindicats i el seu dret de llibertat sindical. A partir d’aquestes valoracions, la GAIP ha traslladat la reclamació als dos sindicats signants de l’Acord sobre la borsa de treball i un d’ells (UGT) ha formulat al·legacions, referides als antecedents. Ni les consideracions de l’ICS ni les al·legacions d’UGT concreten ni justifiquen en què la sol·licitud del sindicat reclamant afecta la llibertat sindical dels sindicats que han signat el Pacte sobre les borses de treball. Per tant, aquesta suposada afectació s’ha de considerar inexistent. Les al·legacions d’UGT argumenten que aquesta informació no ha de ser objecte de publicitat activa en aplicació dels articles 8 i 9 LTAIPBG i que, per tant, es tracta d’informació a la qual el sindicat reclamant no tindria dret al no formar part de la Mesa Sectorial de Negociació. Enfront d’aquestes al·legacions cal dir que, en primer lloc, el fet que una informació, com és el cas de la sol·licitada, no hagi de ser objecte de publicitat activa, no impedeix que sigui informació pública (ho és tota la que està en poder de l’Administració) i, per tant, susceptible de ser objecte del dret d’accés a la informació pública, llevat que concorrin límits legals que justifiquin denegar-la, que no és el cas. I en segon lloc, que el dret d’accés a la informació pública no està condicionat a formar part de cap Mesa Sectorial de Negociació, perquè és un dret universal que ostenta, en el nostre ordenament jurídic, qualsevol persona jurídica i qualsevol persona física major de 16 anys. La informació sol·licitada pel sindicat reclamant és informació pública, que pot ser sol·licitada per qualsevol i l’ICS està probablement obligat a facilitar-la, la demani qui la demani, sigui o no sindicat, formi o no formi part de la seva plantilla i encara que la demani des de l’altra punta del món. Els compromisos de seguiment que hagi pogut subscriure l’ICS amb els sindicats que han signat el Pacte poden preveure els mecanismes de gestió i de seguiment de les borses de treball que considerin pertinents; ara bé, el que no poden fer de cap manera és patrimonialitzar a favor seu informació pública a la qual legalment pot tenir accés qualsevol persona. Per una altra banda, si, com afirmen les al·legacions d’UGT, el sindicat reclamant forma part de la Junta de Personal i a través d’aquest òrgan pot tenir accés a la informació sol·licitada amb periodicitat mensual, llavors l’ICS podria valorar la possibilitat d’aplicar el que preveu l’article 36.2.b LTAIPBG i facilitar-li l’accés a la informació sol·licitada mitjançant el lliurament que li correspongui en tant que membre de la Junta de Personal. Naturalment, amb el benentès que d’aquesta manera se li dóna efectivament accés a tota la informació sol·licitada. 6. Sobre la consulta a les persones afectades Les consideracions de l’ICS referides per l’antecedent 10 manifesten que la sol·licitud d’informació afecta els drets de les persones inscrites a les Borses, motiu pel qual haurien de ser consultades. D’entrada, més que a les persones inscrites a les llistes (de les quals en cap moment no es demana la identitat), com a molt es podria considerar que la sol·licitud pot afectar les persones nomenades o contractades. Per una altra banda, l’afectació en els drets i interessos de les persones afectades seria la mateixa que la inherent a la publicitat ordenada legalment del seu nomenament, perquè no es sol·licita cap altra informació d’elles que la dada d’haver estat nomenades. En aquestes circumstàncies, l’accés del sindicat reclamant a aquesta informació no els causa cap perjudici addicional al fet que ja s’hagi fet públic el seu nomenament, en compliment de les determinacions legals que així ho obliguen. En conseqüència, no sembla que estigui justificada en aquest cas l’aplicació de l’article 31 LTAIPBG. A més, si l’ICS creu que per difondre aquesta informació cal consultar les persones de les llistes, és de suposar que ja ho haurà fet abans de lliurar-la als sindicats signants del Pacte i a la Junta de Personal, ja que les consideracions que poden dur-lo a dictaminar la necessitat de fer la consulta ara són les mateixes que haurien de dur-lo a consultar-los en relació amb l’accés dels altres sindicats i organismes indicats, i si ja els ha consultat en relació amb ells, és sobrer reiterar la consulta en relació amb una divulgació similar. En atenció a les consideracions anteriors, és procedent concloure que la consulta a les persones de la Borsa o a les nomenades és innecessària. 7. Sobre si cal demorar l’accés efectiu a la informació sol·licitada L’article 34.3 LTAIPBG estableix que si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu . L’article 34.2 RGAIP estén aquesta necessitat de demora en el lliurament de la informació a les resolucions de la GAIP. No sembla que calgui aplicar aquestes disposicions al cas que ens ocupa. A les al·legacions d’UGT no es formula cap oposició expressa a què es lliuri al sindicat reclamant la informació sol·licitada. UGT fa un seguit de consideracions jurídiques, que han estat valorades al fonament jurídic 5, i conclou el següent: “per tot l’exposat creiem que s’ha de denegar l’accés a la informació demanada”. És a dir, no s’oposa a què es faciliti, sinó que es limita a manifestar una opinió jurídica, en el sentit que és procedent denegar la informació. Tenint en compte que l’aplicació de la demora dels preceptes citats perjudica el dret d’accés del sindicat reclamant, sembla exigible que, com a mínim, sigui manifestada clarament com a tal oposició, sense que aquest caràcter sigui atribuïble a la mera expressió d’una opinió. Per tant, escau lliurar la informació sol·licitada dins del termini assenyalat per la Resolució, sense necessitat d’aplicar la demora prevista pels articles 34.3 LTAIPBG i 34.2 RGAIP. 8. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 9. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de desembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 614/2019 i declarar el dret del sindicat reclamant a la informació relativa a la relació de nomenaments fets des de l’última baremació de persones que provenen de les borses de treball, tot identificant-les amb el seu nom i cognoms i les cinc darreres xifres del NIF. 2. Inadmetre la Reclamació 614/2019 en relació amb la pretensió de què se li faciliti la informació sol·licitada en el futur, després de cada nova baremació, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Requerir a l’ICS que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, en el format sol·licitat, dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’ICS a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Notificar la Resolució a les parts i al sindicat afectat que ha presentat al·legacions. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 614/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.