Reclamación por acceso a expediente de licencia de acometida de gas y resolución de recurso de reposición en el Ayuntamiento de Alpicat

Resolució 675/2020, de 19 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 613/2020 Administració reclamada: Ajuntament d’Alpicat Informació reclamada: Accés a un expedient administratiu. Sentit de la resolució: Estimació Resum: És exigible que l’Ajuntament reclamat estimi la sol·licitud d’informació i faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada, perquè demostra ser perfectament coneixedor de quina és la informació demanada i de qui la demana, malgrat l’errada comesa per la persona reclamant en la identificació del número d’expedient. Dit d’una altra manera: amb aquests antecedents no té justificació raonable invocar l’error comès per la persona reclamant per desatendre la sol·licitud d’informació, quan ha estat el propi Ajuntament qui ha detectat i corregit d’ofici l’error en qüestió. Paraules clau: Ajuntament. Expedients. Llicències. Escomesa de gas. Reclamació contra silenci . Errada a la sol·licitud. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 613/2020, presentada en representació de dues persones físiques contra l’Ajuntament d’Alpicat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 d’agost de 2019 la persona reclamant presenta un recurs de reposició contra un decret de l’Alcaldia d’Alpicat, relatiu a una sol·licitud de llicència per fer una escomesa directa de gas a la parcel·la del Camí Vell núm. ... , presentada per una empresa de la seva titularitat, i demana, entre altres pretensions al marge d’aquest procediment, accés a l’expedient administratiu, tot invocant la condició de part interessada. 3. El 21 de maig de 2020 la persona reclamant presenta un escrit a l’Ajuntament que invoca el dret de les persones interessades a accedir a l’expedient corresponent, reconegut per l’article 53 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) i els efectes estimatoris del silenci administratiu establerts per l’article 35 LTAIPBG per a les sol·licituds d’informació pública; en aplicació d’aquesta normativa, argumenta que la seva sol·licitud indicada a l’antecedent anterior s’ha de considerar estimada per silenci administratiu positiu i, en aplicació dels articles 35.3 i 36.1 LTAIPBG, requereix l’accés efectiu a l’expedient sol·licitat (que identifica amb el número 1284/2017) i adverteix a l’Ajuntament que, segons aquests darrers preceptes, se li ha de facilitar en el termini màxim de 30 dies ; en el mateix escrit també demana que li sigui notificada la resolució del recurs de reposició que la mateixa persona reclamant hauria presentat en relació amb el decret 2019/0296. 4. L’escrit de Reclamació presentat a la GAIP el 28 d’octubre de 2020 relata, entre altres, els fets indicats als antecedents anteriors, indica que la persona reclamant no ha rebut resposta de l’Ajuntament i qualifica el document presentat com a queixa a la GAIP per tal que faci les actuacions pertinents davant l’Ajuntament per fer efectiu el dret d’accés a la informació pública. 5. El 31 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 2 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alpicat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 17 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Alpicat, que a la vista de la documentació que li ha facilitat la GAIP amb la petició d’informe, indica que el 23 de juny de 2020 l’Ajuntament ja hauria contestat la sol·licitud presentada per la persona reclamant el 21 de maig de 2020. L’Ajuntament facilita també còpia de l’expedient generat arrel de la sol·licitud d’informació de la persona reclamant, que inclou còpia de la resposta municipal a la sol·licitud de 21 de maig de 2020; aquesta resposta és una nota que indica que “l’expedient 1284/2017 no correspon a una sol·licitud de llicència d’obres promoguda” per la persona reclamant i que “el decret 2019/0296 es va dictar en el marc de la tramitació de l’expedient 214/2018, que sí correspon a una sol·licitud de llicència d’obres” de la persona reclamant per fer una escomesa de gas; també indica que la resolució del recurs de reposició contra el decret 2019/296 va ser en sentit desestimatori per inactivitat del promotor, que no va respondre als requeriments municipals. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’és ser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (expedient administratiu generat arrel de la presentació d’una sol·licitud de llicència per fer una escomesa directa de gas i resolució del recurs de reposició formulat en relació amb la denegació municipal de la llicència) és sens dubte informació pública, atesa la definició d’aquest concepte feta per l’article 2.b LTAIPBG, perquè al tractar-se d’un expedient administratiu ha d’haver estat format per l’Ajuntament i és de suposar que es troba en el seu poder i, pel que fa a la resolució del recurs de reposició, a més d’haver estat elaborada per l’Ajuntament, sens dubte es troba també en el seu poder perquè l’informe municipal emès per a aquest procediment es refereix explícitament al seu contingut. Al tractar-se d’informació pública, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG estableixen el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin determinar la seva denegació. No s’ha invocat la concurrència de cap límit legal, ni és previsible que n’hi concorri cap, atesa la naturalesa objectiva i tècnica de la informació sol·licitada i el fet que qui demana la llicència en qüestió és una empresa titularitat de les persones representades per la persona reclamant. Vist l’anterior, cal concloure que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada. L’Ajuntament no denega l’accés a la informació sol·licitada, però tampoc la facilita a la persona reclamant. En el cas de la sol·licitud d’accés a l’expedient relatiu a la petició de llicència, la resposta municipal es limita a posar en evidència l’errada comesa per la reclamant, que hauria identificat l’expedient amb el número 1284/2017, quan en realitat el número corresponent a l’expedient relatiu a la sol·licitud de llicència per a l’escomesa directa de gas i que hauria donat lloc al decret 2019/0296 seria el 214/2018. Ara bé: un cop feta l’advertència sobre la comissió d’aquesta errada, l’Ajuntament no facilita a la persona reclamant còpia de cap expedient. En aquestes circumstàncies escau valorar fins a quin punt l’error d’identificació del número d’expedient comès per la persona reclamant justifica que l’Ajuntament no li lliuri la informació sol·licitada. Si la resposta municipal s’hagués limitat a indicar que el número d’expedient sol·licitat no es correspon amb una sol·licitud de llicència per a subministrament directe de gas, sense més precisions, es podria haver remès la continuïtat del procediment a l’eventual revisió de possibles errades per part de la reclamant o, en cas de manca de correcció, a l’arxivament de la sol·licitud. Però no és aquest el cas. La resposta municipal no només detecta i corregeix l’errada d’identificació del número d’expedient comesa per la persona reclamant, sinó que, pel que sembla, identifica perfectament quin és en realitat l’expedient de la sol·licitud de llicència per fer una escomesa directa de gas sol·licitat i quin és el seu número i exposa també el sentit de la resolució sol·licitada del recurs de reposició, sense facilitar ni còpia de l’expedient de sol·licitud de llicència per a l’escomesa directa de gas, ni còpia de la resolució del recurs de reposició objecte de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. Essent així les coses, és exigible que l’Ajuntament reclamat estimi la sol·licitud d’informació i faciliti a la persona reclamant la informació sol·licitada, perquè demostra ser perfectament coneixedor de quina és la informació demanada i de qui la demana, malgrat l’errada comesa per la persona reclamant en la identificació del número d’expedient. Dit d’una altra manera: amb aquests antecedents no té justificació raonable invocar l’error comès per la persona reclamant per desatendre la sol·licitud d’informació, quan ha estat el propi Ajuntament qui ha detectat i corregit d’ofici l’error en qüestió. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a còpia de l’expedient (número 214/2018) relatiu a la sol·licitud de llicència per a una escomesa directa de gas a la parcel·la del Camí Vell núm. ... i de la resolució del recurs de reposició presentat contra el decret 2019/0269, i instar a l’Ajuntament perquè li les faciliti. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de novembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 613/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a còpia de l’expedient número 214/2018, relatiu a la sol·licitud de llicència per a un escomesa directa de gas a la parcel·la del Camí Vell núm. ... i de la resolució del recurs de reposició presentat contra el decret 2019/0269. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Alpicat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament d’Alpicat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 613/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.