Inadmisión de reclamación contra el Instituto Catalán de la Salud por solicitar información sobre complementos retributivos tras agotar la vía administrativa

Resolució 784/2021, de 19 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 612/2021 Administració reclamada: Institut Català de la Salut Informació reclamada: Distribució d’un complement retributiu. Sentit de la Resolució: Inadmissió. Resum: L’article 39 LTAIPBG no atribueix a la GAIP competències per entendre de reclamacions que tenen per objecte resolucions de recursos d’alçada. Segons aquest precepte, es poden impugnar per la via de reclamació a la GAIP resolucions expresses o presumptes de sol·licituds d’accés a la informació pública i resolucions de recursos de reposició amb el mateix objecte, però no diu res de resolucions de recursos d’alçada. Aquest buit legal de la legislació específica (que en aquest cas és l’LTAIPBG) ha de ser cobert per la legislació general de procediment administratiu, que regula amb caràcter general els recursos administratius i els procediments de revisió que poden substituir-los. Com també posa de manifest l’informe de l’ICS, aquesta legislació és taxativa: l’article 114.1.a de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC) estableix que “posen fi a la via administrativa: a) Les resolucions dels recursos d’alçada”; i el 122.3 de la mateixa Llei estipula que “contra la resolució d’un recurs d’alçada no es pot interposar cap altre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió, en els casos que estableix l’article 125.1”. Aquestes limitacions exclouen la possibilitat de presentar una reclamació a la GAIP contra la resolució d’un recurs d’alçada, ja que la via de reclamació a aquesta Comissió és un procediment administratiu (incompatible, per tant, amb un objecte que ha posat fi a la via administrativa), substitutiu dels recursos administratius (article 112.2 LPAC) i afectat, per tant, per la limitació citada de l’article 122.3 LPAC. A la vista d’aquesta normativa, la Reclamació no pot ser admesa a tràmit. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Sindicats. Retribucions del personal de l’Administració. Complements. Reclamació contra recurs d’alçada. Recursos administratius. Recurs d’alçada. Objecte del procediment de reclamació. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 5 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 612/2021, presentada contra l’Institut Català de la Salut, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de febrer de 2021 la persona reclamant demana a la Gerència territorial de Catalunya Central (GTCC) de l’ICS, mitjançant correu electrònic, la informació següent: “Respecte el Complement coordinació EAP/ Unitat Docent / Adjunt-a de personal sanitari - grup A1 i grup A2, sol·licitem els criteris d'assignació del complement i la normativa aplicable, així com la següent informació totalment anònima: Codi anònim per cada ABS i/o UP, informació poblacional actual de l'ABS i/o UP, grup professional (A1 o A2 de personal sanitari), imports del complement que s'han percebut, codi del complement (C1 o C2). Tota la informació desglossada per mesos pel 2019 i el 2020, i per servei (SAP, ACUT o serveis centrals). 3. El 18 de març de 2021 la gerent de la GTCC desestima la sol·licitud anterior. 4. El 22 de març de 2021 la persona reclamant presenta, mitjançant e- Valisa, recurs d’alçada davant la Direcció de l’ICS contra la desestimació anterior, amb el qual la persona reclamant demana tota la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2. 5. La resolució de la Directora de l’ICS de 18 de juny de 2021 resol: 1. Estimar parcialment el recurs d’alçada anterior, “exclusivament pel que fa a: 1.1.- L’accés a la “Informació poblacional actual de l’ABS i/o UP”. 2.- La informació relativa als criteris d’assignació del complement de coordinació d’EAP/Unitat Docent/ Adjunt-a de personal sanitari Grup A1 i Grup A2 i la normativa aplicable, completant (en els termes exposats en el fonament jurídic primer d’aquesta resolució) la informació ja aportada en la resposta donada sobre aquest extrem pel director de Persones i Desenvolupament Professional de l’Institut Català de la Salut en data 18 de març de 2021. 2. Desestimar en tots els seus extrems la resta de pretensions articulades en el recurs d’alçada, relatives al lliurament d’informació totalment anònima: codi anònim per cada ABS i/o UP, grup professional (A1 o A2 de personal sanitari), imports del complement que s’han percebut, codi del complement (C1 o C2). Tota la informació desglossada per mesos pel 2019 i el 2020, i per servei (SAP, ACUT o serveis centrals), pels motius exposat en el fonament jurídic segon d’aquesta resolució. 3. Ordenar a la Gerència Territorial Catalunya Central que en el terminin màxim de 30 dies lliuri a la persona recurrent un llistat en què s’hi relacionin les ABS/UP de dita Gerència Territorial, amb el nombre de població atesa actual”. La desestimació parcial és fonamentada en les consideracions següents: “Aquesta segona part de la segona pretensió, tal i com s’exposa a l’antecedent 3, ja fou expressament desestimada per la Direcció Gerència de l’Institut Català de la Salut mitjançant resolució de 19 de març de 2021, que resolia la sol·licitud d’accés a la informació publica formulada pel Sr. xxxx en data 24 de febrer de 2021. En relació amb aquesta resolució el recurrent va reclamar davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que va estimar la reclamació mitjançant un resolució que ha estat objecte de recurs contenciós administratiu per part de l’ICS, hores d’ara pendent de resolució tant pel que fa al fons com pel que fa a l’adopció de la mesura cautelar de suspensió instada per l’ICS. Així doncs, aquesta part de la petició està essent avaluada per l’òrgan judicial competent i pendent de ser resolta la mesura cautelar de suspensió plantejada per aquest Institut, la qual cosa impossibilita en aquest moment el lliurament de la informació sol·licitada. En qualsevol cas cal tenir en compte, addicionalment, que el fet que en la sol·licitud de 15 de febrer de 2021 es demani la informació “totalment anònima” pel que respecta als perceptors d’aquest complement, no impediria la identificació dels seus titulars, en quant les dades sol·licitades els farien fàcilment identificables. La identificació dels concrets centres de treball possibilita fàcilment al sol·licitant reconèixer a cadascuna de les persones afectades, si tenim en consideració que el nom d’aquestes persones es troba publicat en la intranet de l’ICS pel càrrec que ocupen (director/a o adjunt d’un concret EAP o ACUT). Només cal fer una ullada per la web corporativa per adonar-nos que, al tractar-se dels responsables de la gestió de cadascun dels centres d’Atenció Primària, els seus noms i adreces de correu electrònic apareixen com a responsables als qui poder adreçar-se en cas que sigui necessari. Altrament, els imports del complement sobre el qual es pregunta apareixen publicats a les taules retributives de l’ICS, que són publiques. Per tant, tenint en compte que els noms i cognoms dels càrrecs de director/a i adjunt/a d’equips d’Atenció Primària i ACUT són públics i accessibles per a tothom, bé de forma presencial (en les cartelleres de cada centre), com de forma telemàtica (en la web de l’ICS), i en tant que els imports del complement de coordinació a percebre es troben publicats en les taules retributives del personal estatutari de l’ICS, res impossibilita a la persona interessada conèixer l’import total percebut per cadascuna d’aquestes persones, ja que les persones designades per aquests càrrecs cobren mensualment el complement que hi consta a les taules retributives de l’ICS que els pertoca segons les funcions que exerceixen, sense necessitat d’accedir a les retribucions efectivament percebudes en cada cas, accés a dades personals retributives la justificació del qual podria haver estat valorada si la sol·licitud hagués exterioritzat alguna motivació (en els termes que exigeix la jurisprudència del Tribunal Suprem –STS número 160/2021, de 9 de febrer, de la Sala del Contenciós Administratiu-), circumstància que no es va produir. Per tot això, procedeix inadmetre aquesta segona part de la segona pretensió, per tractar-se d’una pretensió manifestament mancada de fonament i no susceptible de recurs (art. 116, apartats c) i e) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques –LPACAP- ), en quant ja fou resolta anteriorment i aquesta resolució es troba pendent, hores d’ara, de decisió judicial, un cop plantejada i estimada per la GAIP en via administrativa la reclamació del recurrent. Per últim, i com ja s’ha esmentat anteriorment, cal reiterar que no consten en la sol·licitud ni tampoc en el recurs d’alçada els motius pels quals el sindicat vol accedir a aquestes dades retributives individualitzades. Precisament, l’exteriorització suficient d’aquesta justificació hagués permès ponderar la necessitat de cessió de les dades retributives reclamades, si procedís, en els termes estrictament necessàries per poder donar compliment a la necessitat d’informació per part del sindicat. A l’ICS no li consta cap denúncia sindical de possibles irregularitats en l’assignació d’aquest complement de coordinació, ni cap irregularitat pel que respecta als imports percebuts que pogués justificar l’accés a aquestes dades personals per tal d’exercir les seves competències de control sindical tal i com preveuen l’article 40.1a) TREBEP i el 10.3 LOLS En aquests mateixos termes es va pronunciar el director de Persones i Desenvolupament Professional de l’Institut Català de la Salut en la resposta donada al sindicat el 18 de març de 2021. Per tant es donen en aquest cas els pressupòsits que la jurisprudència del Tribunal Suprem considera justifiquen la denegació de l’accés sindical a dades personals dels treballadors o del empleats públics, en quant en termes de la doctrina del TS abans reproduïda, la mera invocació, sense cap justificació, de la representació sindical, no justifica l’accés a tot tipus de documentació, si no es vol per aquesta via buidar de contingut el dret fonamental a la protecció de dades personals, quan el titular d’aquestes dades ignori l’ús que es fa de les seves dades, perdent el seu poder de disposició, en supòsits en els que no es justifica la concurrència d’alguna de les excepcions legalment establertes”. 6. La Reclamació presentada el 5 de juliol de 2021 contra la resolució indicada a l’antecedent anterior fa les següents manifestacions: “En primer lloc, respecte a l'estimació de l’accés a la “Informació poblacional actual de l’ABS i/o UP” no ha estat lliurada i tampoc no serveix per resoldre les pretensions de la sol·licitud. En segon lloc, respecte la informació relativa als criteris d’assignació del complement de coordinació d’EAP/Unitat Docent/ Adjunt-a de personal sanitari Grup A1 i Grup A2 i la normativa aplicable, no ha estat lliurada ni en aquesta resolució ni tampoc pel director de Persones i Desenvolupament Professional de l’Institut Català de la Salut en escrit de data 18 de març de 2021 contra com s'explica a la resolució en el punt 4 dels Fets, ni com es torna a indicar en l'apartat Primer de la resolució. (...) En el fonament jurídic primer de la resolució tampoc es respon a aquesta petició d'informació sinó que es limita a explicar aspectes de la designació com a director/directora d'equip d'atenció primària i un/una adjunt/adjunta a la Direcció, no demanats en la meva sol·licitud. A més, cal recordar que el complement de coordinació no es paga només a directors d'equip d'atenció primària o als seus adjunts sinó també a altres llocs de treball de coordinació EAP/ Unitat Docent / Adjunt-a. (...) Contra el que indica la resolució en els fonaments jurídics Segon i Tercer és rotundament fals que no haguem exterioritzat cap motivació ja que com vam indicar en aquest correu “Des del dia 15 de febrer de 2021 cap departament ni cap comandament de la GTCC ens ha demanat cap aclariment. En cas contrari, haguéssim exposat directament, com sempre, els motius pels quals demanem aquesta informació. Com podreu imaginar, tenim consultes referents als motius pels quals podrien haver greuges en la percepció aquest complement. Si bé el II Acord defineix aquest complement, no observem que estableixi quins són els valors objectius de la població adscrita ni del nombre de professionals. Desconeixem si hi han criteris de la comissió de seguiment al respecte que puguin aclarir aquest dubte per dirimir si un EAP o Unitat Docent té dret a un nivell retributiu C1 o a un nivell C2.” El que no podem fer com a representants dels treballadors ni com a delegats sindicals és vulnerar el nostre secret professional ni el nostre deure de confidencialitat i revelar les persones concretes que ens han traslladat les seves queixes per uns suposats greuges en el pagament d’aquest complement. Per acabar, contràriament a la Resolució de la Dra. xxxx de 18 de març de 2021, que indica literalment "Analitzat el contingut de la vostra sol·licitud, constatem que la informació que ens demaneu afecta a llocs de treball que no es proveeixen a través d'un procediment de lliure designació, per la qual cosa no podem estimar la seva sol·licitud”, l'article 17 del Decret 53/2006, estableix que "Els càrrecs de director/directora i d'adjunt/adjunta a la Direcció seran proveïts pel sistema de lliure designació amb convocatòria pública al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i recauran indistintament en personal facultatiu o ATS/diplomat o diplomada en infermeria d'equip d'atenció primària que prestin serveis a l'Institut Català de la Salut". Demano aquesta informació sobre els/les professionals que perceben la retribució complementària 'complement de coordinació EAP/ Unitat Docent / Adjunt-a', per les funcions i interès legítim com a representant dels treballadors/es, d'acord amb l'article 20.2.a) i l'article 25.1.a) del DECRET 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, així com amb l'apartat 'Complement coordinació EAP' del punt 9.6.1 Funcions de responsabilitat, coordinació i direcció en l’àmbit de l’atenció primària del II ACORD de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut”. 7. El 27 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’ICS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 27 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 9. El 13 d’agost de 2021 la GAIP rep l’informe de l’ICS, que fa les consideracions següents: “Tal i com estableix l’article 39 de la Llei 19/2014, les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol. Tal i com es pot veure clarament, en aquest cas no ens trobem davant d’una resolució expressa en matèria d’accés a la informació pública, ni davant d’una resolució que resolgui un recurs de reposició en matèria d’accés a la informació pública, sinó que l’objecte d’aquesta resolució és donar resposta expressa al recurs d’alçada interposat pel Sr. xxxx contra la resolució desestimatòria efectuada a una sol·licitud d’informació sindical efectuada pels reclamants en base al procediment de peticions sindicals establert en els articles 10.3 de la LOLS i 40.1a) de l’EBEP. L’article 114.1 a) de la LPAC determina que les resolucions als recursos d’alçada posen fi a la via administrativa. Atenent a l’article 122.3 de la LPAC, contra la resolució d’un recurs d’alçada no es podrà interposar cap altre recurs administratiu, menys el recurs extraordinari de revisió, en els casos establerts en l’article 125.1 de la mateixa llei. L’article 75.2 a) de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els actes que exhaureixen la via administrativa són entre altres, la resolució d'un recurs d'alçada. L’article 77 d’aquesta mateixa llei estableix que contra els actes que posen fi a la via administrativa les persones interessades poden interposar el recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan que els ha dictat o impugnar-los directament davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu en els termes que estableix la legislació bàsica. Per tant, tal i com estableix el peu de recurs de la resolució de data 18 de juny de 2021, contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, d’acord amb el que disposa l’article 77 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, es pot interposar recurs contenciós administratiu, davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona i, potestativament, el corresponent al lloc del domicili dels interessats, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la notificació de la resolució, de conformitat amb el que preveuen els articles 8.2, 14.1 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. De fet, i com no pot ser d’altra manera l’article 71.4, 73.2 i 74.2 de la Llei 19/2014 es pronuncien en aquests mateixos termes. A més, cal deixar clar que el procediment administratiu objecte d’aquesta Reclamació 612/2021 encara es troba en tràmit, en tant que, a data d’avui, encara no s’ha exhaurit el termini de dos mesos per interposar el recurs contenciós administratiu corresponent, per la qual cosa, tal i com estableix la disposició addicional primera de la Llei 19/2014, l’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació sobre el règim jurídic i procediment administratiu. No obstant això, de les al·legacions efectuades pel Sr. xxxx al requeriment d’esmena de la Reclamació 612/2021, es desprèn que en veritat el que el reclamant està efectuant és un incident d’execució en via administrativa de la resolució al recurs d’alçada objecte d’aquesta reclamació. Cal fer avinent que els possibles incidents pel que respecta a les execucions en via administrativa de les resolucions efectuades per l’Institut Català de la Salut no és una competència atribuïda a la GAIP, sinó que en tot cas serà el mateix òrgan administratiu que l’ha resolt qui ha de dirimir si ha estat o no ben executada. En cas que el reclamant no hi estigui d’acord amb l’execució efectuada sempre pot interposar el recurs contenciós administratiu contra aquesta manca d’execució, però en cap cas hi cab una reclamació a la GAIP, i menys en un procediment aliè a les sol·licituds d’informació pública, tal i com estableix l’article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. La GAIP només té atribuïda la competència per determinar la correcta execució d’aquelles resolucions efectuades per ella mateixa, o bé de les reclamacions presentades contra les resolucions de sol·licitud d’informació pública, fet que no es produeix en aquesta reclamació, tal i com estableix l’article 6.4 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública”. En quant al fons de la Reclamació, l’informe de l’ICS reitera els arguments de la resolució indicada per l’antecedent 5. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que aquesta Reclamació es formula en relació amb l’estimació parcial, per part de la Directora de l’ICS, d’un recurs d’alçada plantejat contra la desestimació, per la gerència de Catalunya Central de l’ICS, d’una sol·licitud de la persona reclamant que demana, en relació amb el complement coordinació EAP/ Unitat Docent / Adjunt-a de personal sanitari - grup A1 i grup A2, per a cada un dels mesos de 2019 i 2020 i per a cada servei (SAP, ACUT o serveis centrals), la informació següent: criteris d'assignació del complement, normati va aplicable i la següent informació totalment anònima: Codi anònim per cada ABS i/o UP, informació poblacional actual de l'ABS i/o UP, grup professional (A1 o A2 de personal sanitari), imports del complement que s'han percebut i codi del complement (C1 o C2). L’objecte de la Reclamació demana sens dubte informació pública, concretament la distribució i aplicació d’un complement retributiu. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En aplicació d’aquest precepte i, entre altres, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, les pretensions de la persona reclamant en aquest procediment materialment podrien tenir empara en el dret d’accés a la informació pública. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Tal com posa de manifest l’ICS en l’informe que ha aportat a aquest procediment (antecedent 9), l’article 39 LTAIPBG no atribueix a la GAIP competències per entendre de reclamacions que tenen per objecte resolucions de recursos d’alçada. Segons aquest precepte, es poden impugnar per la via de reclamació a la GAIP resolucions expresses o presumptes de sol·licituds d’accés a la informació pública i resolucions de recursos de reposició amb el mateix objecte, però no diu res de resolucions de recursos d’alçada. Aquest buit legal de la legislació específica (que en aquest cas és l’LTAIPBG) ha de ser cobert per la legislació general de procediment administratiu, que regula amb caràcter general els recursos administratius i els procediments de revisió que poden substituir-los. Com també posa de manifest l’informe de l’ICS, aquesta legislació és taxativa: l’article 114.1.a de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC) estableix que “posen fi a la via administrativa: a) Les resolucions dels recursos d’alçada”; i el 122.3 de la mateixa Llei estipula que “contra la resolució d’un recurs d’alçada no es pot interposar cap altre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió, en els casos que estableix l’article 125.1”. Aquestes limitacions exclouen la possibilitat de presentar una reclamació a la GAIP contra la resolució d’un recurs d’alçada, ja que la via de reclamació a aquesta Comissió és un procediment administratiu (incompatible, per tant, amb un objecte que ha posat fi a la via administrativa), substitutiu dels recursos administratius (article 112.2 LPAC) i afectat, per tant, per la limitació citada de l’article 122.3 LPAC. A la vista d’aquesta normativa, la Reclamació no pot ser admesa a tràmit. Per una altra banda, la persona reclamant hauria de procurar modular les accions jurídiques que emprèn en defensa del personal que representa. A jutjar pel seu historial de reclamacions a la GAIP, si bé és cert que la resistència de l’ICS a facilitar-li la informació que sol·licita per a l’exercici de les seves funcions sindicals justifica les accions impugnatòries del sindicat reclamant, la reiteració de recursos i reclamacions amb objectes similars davant d’instàncies diferents no sempre serveix eficaçment els interessos que l’impulsen i pot acabar sent titllada de pràctica abusiva. Davant la resolució d’una sol·licitud d’informació pública, feta per qualsevol òrgan administratiu, sigui quin sigui el seu objecte i digui el que digui el peu de recursos de la notificació (segons l’article 40.2 LPAC, “tota notificació s’ha de cursar dins del termini de deu dies a partir de la data en què s’hagi dictat l’acte, i ha de contenir el text íntegre de la resolució, amb indicació de si posa fi o no a la via administrativa, l’expressió dels recursos que siguin procedents, si s’escau, en via administrativa i judicial, l’òrgan davant el qual s’hagin de presentar i el termini per interposar -los, sense perjudici que els interessats puguin exercir, si s’escau, qualsevol altre que considerin procedent”), la persona interessada té capacitat per presentar directament una reclamació a la GAIP; si prefereix seguir abans la via dels recursos administratius, en el supòsit que hi càpiguen, ha de tenir en compte que si presenta el d’alçada amb aquesta acció tanca la possibilitat de reclamar a la GAIP. La resolució del recurs d’alçada objecte d’aquesta Reclamació pot ser impugnada pel sindicat reclamant en via contenciosa administrativa (el termini sembla finalitzar a l’entorn del 18 de setembre), però no davant la GAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’agost de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 612/2021 perquè té per objecte la resolució d’un recurs d’alçada i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.