Reclamación contra el Ayuntamiento de Barcelona por acceso a notas de oposiciones y solicitud de revisión de pruebas

Resolució 701/2020, de 26 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 611/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Resposta a una instància sobre unes oposicions. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació i inadmissió parcial Resum: Les altres pretensions formulades per la persona reclamant (revisar la prova, tenir una entrevista amb els examinadors) són pretensions que excedeixen del dret d’accés a la informació pública i que, per tant, no poden ser objecte d’aquest procediment, motiu pel qual han de ser inadmeses per aquesta Resolució, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP (que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions a la GAIP que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública). Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Procés de selecció. Reclamació contra silenci. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 611/2020, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de juny de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb els resultats d’una prova d’un procés selectiu en el que no hauria resultat seleccionada, revisar i conèixer els motius pels quals no va ser seleccionada, una entrevista amb el tribunal qualificador i la nota obtinguda a la prova indicada. 3. La Reclamació presentada el 27 de 2020 indica que no ha rebut resposta a l’anterior sol·licitud. 4. El 28 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 2 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 23 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe i còpia de l’expedient requerits a l’Ajuntament. D’acord amb la documentació municipal, la persona reclamant hauria rebut la resposta de l’Ajuntament a la seva sol·licitud el 6 de novembre de 2020. Aquesta resposta explica les característiques de la prova sobre la qual demana informació i la nota obtinguda per cada un dels conceptes avaluats. 7. El 24 de novembre de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant la informació facilitada per l’Ajuntament, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació i inadmissibilitat parcial Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant (i també a la GAIP, que l’ha traslladat igualment a la persona reclamant) la informació sol·licitada (la nota obtinguda a la prova de l’entrevista personal, amb la corresponent motivació i explicació), en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Les altres pretensions formulades per la persona reclamant (revisar la prova, tenir una entrevista amb els examinadors) són pretensions que excedeixen del dret d’accés a la informació pública i que, per tant, no poden ser objecte d’aquest procediment, motiu pel qual han de ser inadmeses per aquesta Resolució, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP (que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions a la GAIP que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública). 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de novembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 611/2020, en relació amb les seves pretensions que no demanen accés a la informació pública. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació 611/2020, en relació amb les seves pretensions que demanen accés a la informació pública. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 611/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.