Se solicitó a la Diputación de Barcelona el número de cargos políticos y directivos con y sin discapacidad. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas o presuntas en materia de acceso a la información pública.
2
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
3
Al haberse facilitado la información solicitada, se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación.
Texto completo
Resolució 652/2019, de 16 d’octubre
Número d’expedient de la reclamació: 609/2019
Administració reclamada: Diputació de Barcelona
Informació reclamada: Nombre d’alts càrrecs i directius amb i sense discapacitat.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació
Resum: L’Administració reclamada hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada,
en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’
informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, donat
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Diputació. Càrrecs polítics. Personal. Discapacitat. Reclamaci ó contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 26 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 609/2019, presentada contra la
Diputació de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a
l’antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l’article
42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 d’agost de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública
a la Diputació de Barcelona: Solicito conocer: 1. El número de diputados, delegados y resto de
cargos políticos de la Diputación sin discapacidad. 2. Número de asesores, cargos de
confianza, gerentes, directores técnicos, etc. de todas las áreas de la Diputación sin
discapacidad. 3. El número de diputados, delegados y resto de cargos políticos, número de
asesores, cargos de confianza, gerentes, directores técnicos, etc. de todas las áreas de la
Diputación con discapacidad. Pide recibir la información en papel a su dirección postal.
3. La Reclamació presentada el 26 de setembre de 2019 indica que la persona reclamant no
hauria rebut resposta a la seva sol·licitud.
4. El 30 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un
informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva
i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
5. El 4 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe de la Diputació de Barcelona, que adjunta la còpia
d’ un escrit dirigit a la persona reclamant facilitant-li la informació sol·licitada. El 15 d’octubre de
2019 la GAIP rep un document complementari de la Diputació, que acredita la notificació de la
informació sol·licitada a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també
poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta
Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per
a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la
llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada hauria facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, donat que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió
previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16
d’ octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 609/2019 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la pre sent resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.