Estimada parcialmente 05/08/2022 · 38 días en resolverse

Solicitud de expedientes de contratación y facturas del POUM de Llívia con estimación parcial sobre la protección de datos personales

Una asociación de vecinos solicitó al Ayuntamiento de Llívia expedientes de contratación y facturas relativos al nuevo POUM. Ante el silencio administrativo y la sospecha de irregularidades, la GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, obligando a entregar la documentación pero limitando el acceso a datos personales siguiendo el principio de minimización.

Puntos clave de la argumentación

1 La información contractual y de gasto público es esencial para el control social de los recursos públicos y debe prevalecer el derecho de acceso.
2 La falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento con la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
3 El acceso a datos personales de servidores públicos debe limitarse al nombre y apellidos, tachando DNI, direcciones y firmas según el principio de minimización.
4 Es procedente facilitar la identidad de personas físicas que presenten ofertas o emitan facturas para verificar posibles irregularidades en la adjudicación.
5 No se justifica el acceso a la identidad de las personas físicas que representan a entidades jurídicas, siendo suficiente el nombre de la persona jurídica.

Texto completo

Resolució 662/2022, de 5 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 608/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Llívia Informació reclamada: Expedients de contractació i factures. Sentit de la Resolució : Estimació parcial i desestimació parcial Resum: La persona reclamant justifica la Reclamació en la sospita de què s’han pogut haver comès irregularitats en l’adjudicació del contracte. A aquests efectes, és rellevant la identitat de les persones que presenten ofertes, dels contractistes i de les persones que emeten les factures sol·licitades; per tant, si aquestes persones són físiques, és procedent facilitar-ne la identitat a la persona reclamant; en canvi, si són persones jurídiques, per a la finalitat de l’accés és rellevant el nom de la persona jurídica, resultant innecessària per a la finalitat de l’accés la identitat de la persona física que la representa. Per les mateixes raons, tampoc sembla justificat el lliurament de les dades relatives a la identitat d’altres persones físiques que puguin constar als expedients de contractació o a les factures. Així mateix, en aplicació del principi de minimització de les dades, només està justificat facilitar les relatives al nom i cognoms de la persona física autora de l’oferta contractual, adjudicatària o emissora de la factura, essent procedent suprimir les que fan referència al DNI, adreça, dades de contacte i signatura, entre altres). Paraules clau: Ajuntaments. Expedients. Contractes. Factures. Urbanisme. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 608/2022, presentada per una associació de veïns contra l’Ajuntament de Llívia, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 d’abril de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Llívia còpia, en format reutilitzable, de la documentació següent: 1. Tots els expedients d’adjudicació i de contractació que tinguin relació amb la redacció del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de Llívia, publicats i no pub licats, indiferentment de la seva quantia i procediment de tramitació. 2. Totes les factures pagades que tinguin relació amb la redacció del nou POUM de Llívia, indiferentment de la seva quantia i procediment de tramitació. 3. La Reclamació presentada el 28 de juny de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior i que podria haver irregularitats en l’adjudicació dels treballs de confecció del POUM. 4. El 30 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llívia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Un cop transcorregut el termini indicat, no consta resposta municipal a aquest requeriment. 5. El 30 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació demanada en aquest procediment és la dels expedients d’adjudicació i de contractació i de les factures que tinguin relació amb la redacció del nou POUM de Llívia. Atès que l’objecte de la informació sol·licitada és un element de caràcter essencialment públic i municipal, com és el cas d’un POUM, la informació sol·licitada s’ha de trobar amb tot a probabilitat en poder de l’Ajuntament, motiu pel qual ha de ser qualificada com a informació pública (article 2.b LTAIPBG). No només això: tant la informació contractual, com la relativa a la despesa pública, constitueixen matèries en les que més rellevant és la necessària efectivitat del dret d’accés a la informació pública, per tal de fer possible el control social de la gestió dels recursos públics, i part de la informació contractual no només és subjecta al dret d’accés a la informació pública, sinó que també ha de ser objecte de publicitat activa (article 13 LTAIPBG). En conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir a la informació sol·licitada, llevat que concorrin causes legals que en puguin determinar la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). L’Ajuntament no ha invocat la concurrència de cap causa legal que pugui justificar la restricció de la informació sol·licitada. Tanmateix, no es pot descartar que contingui dades personals que calgui protegir en aplicació del principi de minimització de les dades i tenint en compte les previsions de l’article 24 LTAIPBG. Segons aquest precepte, “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. La informació sol·licitada pot contenir, previsiblement, les dades personals que s’indica tot seguit. Per una banda, les relatives a personal o autoritats de l’Ajuntament que poden haver intervingut en la contractació dels treballs o/i en la tramitació de les factures i constar en els documents concernits. L’accés a aquestes dades s’ha de regir per l’apartat 1 de l’article 24 LTAIPBG, que s’acaba de transcriure, i considerar que, com a criteri general, han de ser facilitades amb la informació pública que les contenen. Nogensmenys, en aplicació del principi de minimització de les dades, establert per la legislació de protecció de dades de caràcter personal, no seria procedent facilitar dades personals reiteratives, excessives o invasives de la privacitat dels servidors públics afectats, de manera que és procedent facilitar el seu nom i cognoms, tatxant la resta de dades personals que hi pugui haver a la informació sol·licitada (DNI, adreça privada, dades de contacte no professionals, signatura, especialment si és manual, etc.). Per una altra banda, les dades personals de les persones físiques (les persones jurídiques no gaudeixen de la protecció de les seves dades personals) alienes a l’Ajuntament que poden constar a la informació sol·licitada serien, bàsicament, les del contractista o les de l’emissor de la factura (si és una persona física), les de la persona física que representa el contractista o l’emissor de la factura (si aquests són persones jurídiques) o/i les relatives a l’autoria dels treballs contractats, si s’escau. D’acord amb les previsions de l’article 24.2 LTAIPBG, la divulgació d’aquestes dades personals s’ha de decidir prèvia ponderació entre els drets i interessos en joc, és a dir, entre el dret d’accés a la informació pública i el dret a la protecció de les dades personals afectades, tenint també en compte la necessitat d’aplicar el principi de minimització de els dades, indicat més amunt. La persona reclamant justifica la Reclamació en la sospita de què s’han pogut haver comès irregularitats en l’adjudicació del contracte. A aquests efectes, és rellevant la identitat de les persones que presenten ofertes, dels contractistes i de les persones que emeten les factures sol·licitades; per tant, si aquestes persones són físiques, és procedent facilitar-ne la identitat a la persona reclamant; en canvi, si són persones jurídiques, per a la finalitat de l’accés és rellevant el nom de la persona jurídica, resultant innecessària per a la finalitat de l’accés la identitat de la persona física que la representa. Per les mateixes raons, tampoc sembla justificat el lliurament de les dades relatives a la identitat d’altres persones físiques que puguin constar als expedients de contractació o a les factures. Així mateix, en aplicació del principi de minimització de les dades, només està justificat facilitar les dades relatives al nom i cognoms de la persona física autora de l’oferta contractual, adjudicatària o emissora de la factura, essent procedent suprimir les que fan referència al DNI, adreça, dades de contacte i signatura, entre altres). Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació 608/2022, sens perjudici de la necessitat de protegir les dades de les persones físiques afectades, de conformitat amb les consideracions fetes als paràgrafs anteriors. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha d e comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’agost de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 608/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia reutilitzable dels expedients d’adjudicació i de contractació i de les factures que tinguin relació amb la redacció del nou POUM de Llívia, sens perjudici d’allò que indica l’apartat següent. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 608/2022 i denegar l’accés a la informació sobre dades de persones físiques que consti a la informació sol·licitada, que s’hauran de dissociar, llevat de les dels noms i cognoms de les persones que actuen en representació de l’Administració o que contracten o emeten factures a nom seu, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament de Llívia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Llívia a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 608/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Res olució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administrat iu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.