Una asociación de vecinos solicitó al Ayuntamiento de Llívia expedientes de contratación y facturas relativos al nuevo POUM. Ante el silencio administrativo y la sospecha de irregularidades, la GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, obligando a entregar la documentación pero limitando el acceso a datos personales siguiendo el principio de minimización.
Puntos clave de la argumentación
1
La información contractual y de gasto público es esencial para el control social de los recursos públicos y debe prevalecer el derecho de acceso.
2
La falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento con la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
3
El acceso a datos personales de servidores públicos debe limitarse al nombre y apellidos, tachando DNI, direcciones y firmas según el principio de minimización.
4
Es procedente facilitar la identidad de personas físicas que presenten ofertas o emitan facturas para verificar posibles irregularidades en la adjudicación.
5
No se justifica el acceso a la identidad de las personas físicas que representan a entidades jurídicas, siendo suficiente el nombre de la persona jurídica.
Texto completo
Resolució 662/2022, de 5 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 608/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Llívia
Informació reclamada: Expedients de contractació i factures.
Sentit de la Resolució : Estimació parcial i desestimació parcial
Resum: La persona reclamant justifica la Reclamació en la sospita de què s’han pogut haver
comès irregularitats en l’adjudicació del contracte. A aquests efectes, és rellevant la identitat de
les persones que presenten ofertes, dels contractistes i de les persones que emeten les
factures sol·licitades; per tant, si aquestes persones són físiques, és procedent facilitar-ne la
identitat a la persona reclamant; en canvi, si són persones jurídiques, per a la finalitat de l’accés
és rellevant el nom de la persona jurídica, resultant innecessària per a la finalitat de l’accés la
identitat de la persona física que la representa. Per les mateixes raons, tampoc sembla justificat
el lliurament de les dades relatives a la identitat d’altres persones físiques que puguin constar
als expedients de contractació o a les factures. Així mateix, en aplicació del principi de
minimització de les dades, només està justificat facilitar les relatives al nom i cognoms de la
persona física autora de l’oferta contractual, adjudicatària o emissora de la factura, essent
procedent suprimir les que fan referència al DNI, adreça, dades de contacte i signatura, entre
altres).
Paraules clau: Ajuntaments.
Expedients. Contractes. Factures. Urbanisme. Reclamació contra
silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 608/2022, presentada per una
associació de veïns contra l’Ajuntament de Llívia, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 14 d’abril de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Llívia còpia, en
format reutilitzable, de la documentació següent: 1. Tots els expedients d’adjudicació i de
contractació que tinguin relació amb la redacció del nou POUM (Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal) de Llívia, publicats i no pub licats, indiferentment de la seva quantia i
procediment de tramitació. 2. Totes les factures pagades que tinguin relació amb la
redacció del nou POUM de Llívia, indiferentment de la seva quantia i procediment de
tramitació.
3. La Reclamació presentada el 28 de juny de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat
la sol·licitud anterior i que podria haver irregularitats en l’adjudicació dels treballs de
confecció del POUM.
4. El 30 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llívia i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Un cop transcorregut el termini indicat, no consta resposta municipal a aquest
requeriment.
5. El 30 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació demanada en aquest procediment és la dels expedients d’adjudicació i de
contractació i de les factures que tinguin relació amb la redacció del nou POUM de Llívia. Atès
que l’objecte de la informació sol·licitada és un element de caràcter essencialment públic i
municipal, com és el cas d’un POUM, la informació sol·licitada s’ha de trobar amb tot a
probabilitat en poder de l’Ajuntament, motiu pel qual ha de ser qualificada com a informació
pública (article 2.b LTAIPBG). No només això: tant la informació contractual, com la relativa a la
despesa pública, constitueixen matèries en les que més rellevant és la necessària efectivitat del
dret d’accés a la informació pública, per tal de fer possible el control social de la gestió dels
recursos públics, i part de la informació contractual no només és subjecta al dret d’accés a la
informació pública, sinó que també ha de ser objecte de publicitat activa (article 13 LTAIPBG).
En conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir a la informació sol·licitada, llevat que
concorrin causes legals que en puguin determinar la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
L’Ajuntament no ha invocat la concurrència de cap causa legal que pugui justificar la restricció
de la informació sol·licitada. Tanmateix, no es pot descartar que contingui dades personals que
calgui protegir en aplicació del principi de minimització de les dades i tenint en compte les
previsions de l’article 24 LTAIPBG. Segons aquest precepte, “1. S’ha de donar accés a la
informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el
funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament
identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de
dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació
que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la
prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones
afectades”.
La informació sol·licitada pot contenir, previsiblement, les dades personals que s’indica tot
seguit. Per una banda, les relatives a personal o autoritats de l’Ajuntament que poden haver
intervingut en la contractació dels treballs o/i en la tramitació de les factures i constar en els
documents concernits. L’accés a aquestes dades s’ha de regir per l’apartat 1 de l’article 24
LTAIPBG, que s’acaba de transcriure, i considerar que, com a criteri general, han de ser
facilitades amb la informació pública que les contenen. Nogensmenys, en aplicació del principi
de minimització de les dades, establert per la legislació de protecció de dades de caràcter
personal, no seria procedent facilitar dades personals reiteratives, excessives o invasives de la
privacitat dels servidors públics afectats, de manera que és procedent facilitar el seu nom i
cognoms, tatxant la resta de dades personals que hi pugui haver a la informació sol·licitada
(DNI, adreça privada, dades de contacte no professionals, signatura, especialment si és
manual, etc.).
Per una altra banda, les dades personals de les persones físiques (les persones jurídiques no
gaudeixen de la protecció de les seves dades personals) alienes a l’Ajuntament que poden
constar a la informació sol·licitada serien, bàsicament, les del contractista o les de l’emissor de
la factura (si és una persona física), les de la persona física que representa el contractista o
l’emissor de la factura (si aquests són persones jurídiques) o/i les relatives a l’autoria dels
treballs contractats, si s’escau. D’acord amb les previsions de l’article 24.2 LTAIPBG, la
divulgació d’aquestes dades personals s’ha de decidir prèvia ponderació entre els drets i
interessos en joc, és a dir, entre el dret d’accés a la informació pública i el dret a la protecció de
les dades personals afectades, tenint també en compte la necessitat d’aplicar el principi de
minimització de els dades, indicat més amunt.
La persona reclamant justifica la Reclamació en la sospita de què s’han pogut haver comès
irregularitats en l’adjudicació del contracte. A aquests efectes, és rellevant la identitat de les
persones que presenten ofertes, dels contractistes i de les persones que emeten les factures
sol·licitades; per tant, si aquestes persones són físiques, és procedent facilitar-ne la identitat a
la persona reclamant; en canvi, si són persones jurídiques, per a la finalitat de l’accés és
rellevant el nom de la persona jurídica, resultant innecessària per a la finalitat de l’accés la
identitat de la persona física que la representa. Per les mateixes raons, tampoc sembla justificat
el lliurament de les dades relatives a la identitat d’altres persones físiques que puguin constar
als expedients de contractació o a les factures. Així mateix, en aplicació del principi de
minimització de les dades, només està justificat facilitar les dades relatives al nom i cognoms
de la persona física autora de l’oferta contractual, adjudicatària o emissora de la factura, essent
procedent suprimir les que fan referència al DNI, adreça, dades de contacte i signatura, entre
altres).
Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació 608/2022, sens
perjudici de la necessitat de protegir les dades de les persones físiques afectades, de
conformitat amb les consideracions fetes als paràgrafs anteriors.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha d e comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 5 d’agost de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 608/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a
una còpia reutilitzable dels expedients d’adjudicació i de contractació i de les factures que
tinguin relació amb la redacció del nou POUM de Llívia, sens perjudici d’allò que indica
l’apartat següent.
2. Desestimar parcialment la Reclamació 608/2022 i denegar l’accés a la informació sobre
dades de persones físiques que consti a la informació sol·licitada, que s’hauran de
dissociar, llevat de les dels noms i cognoms de les persones que actuen en representació
de l’Administració o que contracten o emeten factures a nom seu, d’acord amb les
consideracions fetes al fonament jurídic 3.
3. Requerir a l’Ajuntament de Llívia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Llívia a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució .
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 608/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Res olució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administrat iu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.