Solicitud de número de cargos directivos y electos con y sin discapacidad y resultado por pérdida de objeto

Resolució 676/2019, de 24 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 608/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Girona Informació reclamada: Nombre d’alts càrrecs i directius amb i sense discapacitat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: L’Administració reclamada ha informat a la GAIP de que no té coneixement sobre la informació sol·licitada, afirmació que, en sí mateixa, ja ofereix informació que la persona reclamant pot utilitzar als efectes que consideri oportuns; aquesta resposta equival a facilitar la informació sol·licitada que està en poder de l’Ajuntament, fet que suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, donat que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Electes. Eventuals. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 608/2019, presentada contra l’ Ajuntament de Girona, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’ antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 d’agost de 2019 la persona reclamant presenta al Registre de la Diputació de Barcelona la següent sol·licitud d’informació pública dirigida a l’Ajuntament de Girona: Sol·licito conèixer el nombre total de regidors, assessors, personal de confiança, càrrecs d’alta gestió i direcció de l’ Ajuntament sense discapacitat i el mateix nombre de les categories indicades amb discapacitat. Demana rebre la informació en paper a la seva direcció postal. 3. La Reclamació presentada el 26 de setembre de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. L’1 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Girona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 5. El 12 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Girona. Després de citar la normativa que requereix que les ofertes de treball públic contemplin una reserva de places per a persones amb disminució, assenyala que la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació fa referència a càrrecs electes i a personal eventual de l’Ajuntament, motiu pel qual aquest no disposa de la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha informat a la GAIP de que no té coneixement sobre la informació sol·licitada, afirmació que, en sí mateixa, ja ofereix informació que la persona reclamant pot utilitzar als efectes que consideri oportuns; aquesta resposta equival a facilitar la informació sol·licitada que està en poder de l’Ajuntament, fet que suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’ aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies es procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’ octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 608/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució a la web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.