Desistimiento 20/07/2023 · 24 días en resolverse

Reclamación de acceso a información sobre legalidad de licencias de usos y obras provisionales finalizada por desistimiento

Se solicitó a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) el acceso a documentación sobre la legalidad de licencias de obras y otros expedientes urbanísticos del Departament de Territori. El reclamante no aportó la copia de la solicitud original requerida. La GAIP resolvió finalizar el procedimiento por desistimiento debido a la falta de esmena.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes, interpretándose los límites restrictivamente.
3 Según el artículo 68.1 de la LPAC, si el solicitante no repara una esmena de aspectos esenciales en el plazo de diez días, se puede considerar desistida la solicitud.
4 En este caso, el reclamante no contestó al requerimiento de aportar la copia de la solicitud de acceso a la información presentada ante la administración.
5 La falta de acceso al contenido de la notificación del requerimiento de esmena implica el rechazo de la notificación conforme al artículo 43.2 de la LPAC.

Texto completo

Resolució 658/2023, de 20 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 607/2023 Administració reclamada: Departament de Territori Informació reclamada: Accés a documentació diversa sobre la legalitat de l’aprovació de la llicencia d’usos i obres provisionals. Sentit de la resolució: Desistiment per manca d’esmena Resum: La manca d’acreditació per la persona reclamant d’allò que es va demanar que esmenés, d’acord amb l’article 68.1 LPAC, permet concloure que és procedent finalitzar el procediment de tramitació de la Reclamació per desistiment. De fet, la part reclamant ni tan sols va fer ús del seu dret d’accedir al contingut de la notificació del requeriment d’esmena que havia efectuat la Comissió, la qual cosa implica el rebuig de la notificació, d’acord amb l’article 43.2 LPAC. Paraules clau: Departament de Territori. Manca d’esmena en la presentació de la còpia de sol·licitud d’accés a la informació. Desistiment article 68.1 LPAC. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El dia 26 de juny entra a la GAIP la Reclamació 607/2023, presentada per la persona reclamant contra el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La part reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació presentada indica : “Que en data del 3 de juny de 2021, la Comissió d’Urbanisme del Penedès va emetre informe favorable per a llicencies d’usos i obres provisionals per al funcionament de gimnàs en modalitat Crosffit, en la localitat de Vilanova i la Geltrú a XXXX, Que aquesta venia precedia per el informe favorable per part del Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, al·legant, que encara que la nau es trobava fora d’ordenació, afectat per expropiació per la urbanització d’un vial, aquest no s’havia iniciat. Que, dit informes, s’emparen en el Pla general d’ordenació de Vilanova i la Geltrú, aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 29 de juny de 2001, on s’inclou la parcel·la en el polígon d’actuació UA-14, i on s’indica clarament pendent de desenvolupament. Que en data del 3 de maig de 2023, vaig presentar instància genèrica amb número de codi 7526MHMLY i que es va redreçar entre altres a la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura i a la Comissió d’Urbanisme del Penedès, son sol·licitava copia de l’informe favorable per part de la Comissió d’Urbanisme del Penedès, com un informe de la legalitat de la llicència”. A continuació detalla a l’escrit les instàncies presentades de les quals no ha obtingut resposta i sol·licita: “ I. L’informe que vaig sol·licitar en data del 3 de maig de 2023, sobre la legalitat de l’aprovació de la llicencia d’usos i obres provisionals emesa en el expedient 2021 / 074584 / D de la Comissió d’Urbanisme del Penedès, previ informe favorable per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que no hauria d’haver sol·licitat en cap moment cap tipus de llicència a la Comissió d’Urbanisme del Penedès, que de ven segur. Que de ben segur la Comissió d’Urbanisme del Penedès es va documentar segons informes favorables del Ajuntament i confiant en la bona ètica per part dels tècnics del Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del Departament d’obres i Llicencies i Disciplina. II.- Copia de l’acord entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’empresa YYY, per l’explotació urbanística del Sector Solicrup 3.5 subsector 1, així com del projecte de reparcel·lació del Pla Parcial Solicrup 3.5 subsector 1 del municipi de Vilanova i la Geltrú. III.- Copia de les notificacions emeses per amb l’aprovació del Avanç del Pla Parcial Solicrup 3.5 subsector 1 i Pla Parcial Solicrup 3.5 subsector 1, emeses per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en aprovació dels expedients 2002/004209/B i 2002/004212/B. IV.- El tancament immediat del gimnàs, donat que gairebé segur s’està vulnerant el article 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010 del 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012 del 22 de febrer. V.- Sol·licito l’obertura d’expedient novament, per part del Departament de Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, per tal de que es garanteixi els acords dels Pla Parcial Solicrup 3.5 subsector 1, donat que segons el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010 del 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012 del 22 de febrer, al ser via pública l’afectació no prescriu”. El 5 de juliol de 2023 la GAIP comunica al reclamant la necessitat que esmeni la documentació aportada com a requisit previ per a l’admissió a tràmit de la seva reclamació atès que no ha aportat la còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública que va presentar a l’administració, que esmenta a l’escrit, i sobre la qual afirma que no ha rebut resposta, tot fent avinent que d’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa d’un termini de 10 dies per a fer arribar aquesta documentació a la GAIP, transcorregut el qual, si no s’esmena, s’entendrà que desisteix de la seva reclamació. Passats els deu dies del termini, la part reclamant no ha accedit al contingut de la notificació del requeriment d’esmena efectuada per la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’article 68.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), estableix que si l’administració a la qual s’adreça una sol·licitud requereix a la persona sol·licitant la seva esmena, als efectes de completar aspectes essencials per a la seva tramitació, li atorga deu dies per fer-ho i ho fa invocant el precepte indicat, si no repara l’esmena en el termini donat es pot considerar desistida la sol·licitud. En aquest cas, tot i que la GAIP va fer el requeriment d’esmena invocant l’article 68.1 LPAC (antecedent 3), la part reclamant no l’ha contestat, motiu pel qual la Reclamació ha de finalitzar per desistiment. De fet, la part reclamant ni tan sols va fer ús del seu dret d’accedir al contingut de la notificació del requeriment d’esmena que havia efectuat la Comissió, la qual cosa implica el rebuig de la notificació, d’acord amb l’article 43.2 LPAC. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juliol de 2023 resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 607/2023 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.