Solicitud de atestado y protocolo policial al Ayuntamiento de Llançà con estimación parcial y denegación de explicaciones administrativas

Resolució 782/2021, de 19 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 607/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Llançà Informació reclamada: Sobre actuacions policials relatives a una concentració. Sentit de la Resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial. Resum: No és plausible que concorrin límits d’accés al protocol sol·licitat, ja que es tractaria d’un document de caràcter general, sense dades concretes que puguin afectar drets o interessos determinats. En l’atestat sol·licitat hi podria haver dades personals, fins i tot dades personals relatives a la comissió d’infraccions, que segons l’article 23 LTAIPBG no es poden divulgar. D’altra banda, no sembla que la finalitat de l’accés sol·licitat sigui esbrinar la identitat de les persones concentrades, sinó l’actuació municipal, per a la qual cosa les dades personals que puguin constar a l’atestat són irrellevants. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant al protocol i a l’atestat sol·licitats, havent suprimit prèviament les dades personals que hi pugui haver. Paraules clau: Ajuntaments. Policia local. Atestats. Protocols. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Explicacions. Informació pública. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 9 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 607/2021, presentada contra l’Ajuntament de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de maig de 2021 la persona reclamant fa referència a una denuncia telefònica d’una concentració i demana la informació següent: “1.- Atestat policial de llur actuació. 2.- Protocol que ha de seguir en aquests casos. 3.- Explicació de perquè no es va actuar per dissoldre la concentració d'acord amb la petició telefònica”. 3. La Reclamació presentada el de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud, que reitera, i comenta que vol saber perquè la policia local no va actuar davant d’una concentració de risc en relació amb la Covid19. 4. El 13 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llançà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Un cop vençut a bastament el termini donat, no consta a la GAIP resposta a aquest requeriment. 5. El 13 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada, referida a una denúncia telefònica amb motiu de una concentració de persones i a la intervenció policial requerida subsegüent, és la següent: atestat policial de llur actuació, protocol que ha de seguir en aquests casos i explicació de perquè no es va actuar per dissoldre la concentració d'acord amb la petició telefònica. La valoració jurídica d’aquestes pretensions s’ha de fer separadament, distingint, per una banda, els dos primers apartats de la sol·licitud i, per l’altra, el tercer. L’objecte dels dos primers apartats de la sol·licitud (un atestat i un protocol d’intervenció de la policia local), si existeix en poder de l’Ajuntament, és informació pública, ja que fan referència a informació elaborada per l’Administració i relacionada estretament amb la prestació de funcions públiques. Per tant, en atenció a les previsions dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin determinar-ne la denegació. No és plausible que concorrin límits d’accés al protocol sol·licitat, ja que es tractaria d’un document de caràcter general, sense dades concretes que puguin afectar drets o interessos determinats. En l’atestat sol·licitat hi podria haver dades personals, fins i tot dades personals relatives a la comissió d’infraccions, que segons l’article 23 LTAIPBG no es poden divulgar. Per una altra banda, no sembla que la finalitat de l’accés sol·licitat sigui esbrinar la identitat de les persones concentrades, sinó l’actuació municipal, per a la qual cosa les dades personals que puguin constar a l’atestat són innecessàries per a la finalitat de l’accés, motiu pel qual que caldria anonimitzar-les, en aplicació del principi de minimització de les dades. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant al protocol i a l’atestat sol·licitats, havent suprimit prèviament les dades personals que hi pugui haver. El tercer apartat de la sol·licitud no demana informació pública, sinó una “explicació de perquè no es va actuar per dissoldre la concentració d'acord amb la petició telefònica”. Allò que demana la persona reclamant no és informació existent al sí de l’Ajuntament, sinó que se li donin explicacions sobre el perquè de no haver fet una determinada actuació. Aquestes explicacions a mida per justificar no haver fet quelcom no és previsible que es trobin redactades en poder de l’Ajuntament; més aviat, tot el contrari: l’Ajuntament hauria de redactar- les per atendre la sol·licitud. Segons l’article 53 del Decret 8/2021, de transparència i dret d’accés a la informació pública, “2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 3. D'acord amb els apartats anteriors, no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses en l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. Cal concloure, per tant, que les explicacions sol·licitades no són informació pública, motiu pel qual aquesta part de la Reclamació ha de ser inadmesa, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública (article 33.2 RGAIP). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’agost de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 607/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre l’atestat i el protocol d’actuació, havent suprimit prèviament les dades personals que puguin contenir. 2. Inadmetre parcialment la Reclamació 607/2021, en relació amb la part que demana explicacions a l’Ajuntament, perquè aquest objecte no forma part del dret d’accés a la informació pública. 3. Requerir a l’Ajuntament de Llançà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies; en cas que aquesta informació, o part d’ella, no es trobi en poder municipal, l’Ajuntament ho ha d’indicar així formalment. 4. Requerir a l’Ajuntament de Llançà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 607/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.