Solicitud de datos de contacto profesional (correo electrónico y fax) de un colegiado del COAATT y resultado estimatorio

Resolució 733/2019, de 26 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 607/2019 Administració reclamada: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Informació reclamada: Correu electrònic i fax de contacte d’un col·legiat. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: La informació que es demana (dades de contacte professional d’un col·legiat) pot ser considerada informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, si és informació en poder del col·legi professional, ja que està relacionada amb l’exercici de la seva funció pública (article 3.1.b LTAIPBG) de facilitar el directori de professionals titulats per a l’exercici de la professió (Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals) a través de la finestreta única, amb la finalitat de garantir la defensa dels drets dels consumidor i usuaris, ateses les funcions públiques que se’ls encomana (article 10.2 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals). Per tant, el Registre dels col·legiats és un dels àmbits materials de l’activitat dels col·legis professionals sobre el què es projecta el dret d’accés a la informació pública, atesa la seva vinculació amb les funcions públiques que tenen encomanades. Les dades dels col·legiats que s’han de contenir en aquest Registre de col·legiats i que s’ha de poder consultar on line a través de la finestreta única estan determinades, amb caràcter de mínims, a l’article 10.2.a de la Llei 2/1074, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals: “... hi constaran, almenys, les dades següents; nom i cognoms, títols oficials del quals n’estiguin en possessió, domicili professional i situació d’habilitació professional.” Per tant, les dades relatives al correu electrònic i el fax no són, com al·lega el COAATT, dades d’obligada difusió a través de la finestreta única, però tanmateix no s’al·lega ni es fonamenta la desestimació en què aquesta informació sigui inexistent a mans del COAATT perquè no li consti informada al Registre de col·legiats que gestiona, sinó que, ben al contrari, la resolució del COAATT desestima l’accés en atenció a la normativa de protecció de dades personals, la qual cosa porta a pensar que el COAAT té, efectivament, aquestes dades de contacte reclamades. Caldrà aplicar al cas el règim de ponderació casuística establert a l’article 24.2 LTAIPBG. Els elements de ponderació a tenir en compte la concurrència d’altres drets privats legítims: d’una banda, el dret de la persona afectada a la protecció de la seva privacitat, que no sembla que hagi de ser prevalent al dret d’accés si es té en compte que no són dades de l’esfera privada o familiar sinó dades de contacte professional de projecció pública, la difusió de les quals no solament no sembla que pugui perjudicar-lo, sinó mes aviat sembla afavorir-lo en facilitar-li el contacte en l’exercici de la seva activitat professional; d’altra banda, el dret de la persona afectada a la protecció de dades personals, que tampoc sembla que hagi de limitar l’accés considerant el fet que la pròpia persona reclamant ha fet prèvia divulgació pública del seu correu electrònic professional, i que en fase de trasllat no s’ha oposat a l’accés ni ha al·legat que se’n derivi per a ell cap perjudici. Paraules clau: Col·legis professionals. Registre de col·legiats. Dades de contacte professional. Reclamació contra desestimació parcial. Límits. Dades personals. Trasllat. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 24 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 607/2019, presentada contra el Col·legi d’Aparellador, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 d’agost de 2019 la persona reclamant demana, a través d’un correu electrònic en el què hi fa constar, com a assumpte, “sol·licitud d’informació pública ”, demana al COAATT: “les dades de contacte professional, inclosos correu electrònic i fax, de l’arquitecte tècnic [X], col·legiat núm. [X] del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, ja que malgrat allò que estableix la Directiva de Serveis no consten a la seva pàgina web”. 3. El 2 de setembre de 2019 el COAATT respon el correu citat a l’antecedent anterior: “En resposta a la vostra petició, us comuniquem que atenent la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia de Drets Digitals, no podem facilitar-vos les dades que ens sol·liciteu del senyor [X]. Com a Col·legi Professional, us oferim l’opció de posar-nos en contacta amb el tècnic, exposant-li el tema que necessiteu tractar amb ell i facilitar-li el vostre número de telèfon, perquè si ho considera, contacti amb vosaltres”. 4. A la Reclamació presentada el 24 de setembre de 2019, la persona reclamant fonamenta el seu dret a accedir a les dades de contacte sol·licitades en els articles 22.1.a) de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i en l’article 19.1, 2 i 3 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals (LOPDGDD). 5. El 2 d’octubre de 2019, la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la seva reclamació i li informa dels propers tràmits que seguiran així com dels mitjans de contacte ens cas que vulgui fer-ne el seguiment. 6. El 3 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al COAATT i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que pugin ser rellevants per resoldre la Reclamació. De la mateix manera, la GAIP requereix al COAATT que, en cas de no haver traslladat la sol·licitud d’accés a informació a la tercera persona afectada, faci arribar a la GAIP les dades de contacte, per tal de garantir el seu dret a participar en la tramitació de la Reclamació. 7. El 15 d’octubre de 2019, la GAIP rep l’informe del COAATT en el què defensa el seu adequat compliment de les obligacions de publicitat al seu web de les dades dels professionals col·legiats de conformitat amb allò que estableix l’article 10.2 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, a través de l’enllaç a la finestreta única del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, la qual només obligaria a publicar les dades relatives al nom i cognom dels professionals col·legiats, número de col·legiació, títols oficials que posseeixen, domicili professional i situació d’habilitació professional, i sosté que aquesta difusió compleix també amb les disposicions de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, llei per qual s’adapta l’ordenament jurídic espanyol a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Conclou, doncs, afirmant que el COAATT compleix amb escreix amb les obligacions legals pel que fa a la difusió de les dades dels seus col·legiats, però que tanmateix la normativa citada no obliga a fer difusió de les dades de contacte reclamades (fax i correu electrònic) per la qual cosa s’ha de ratificar en la resposta donada a la persona reclamant, que desestimaria facilitar-li aquelles dades en atenció a la protecció de dades personals. Nogensmenys, facilita les dades que consten del professional pel qual s’interessa la persona reclamant, adjuntant les captures de pantalla que es correspondrien amb la consulta que es facilita a través del seu web. El 16 d’octubre de 2019 la GAIP trasllada l’informe del COAATT a la persona reclamant. 8. El 17 d’octubre de 2019, atès que la denegació de la informació sol·licitada s’empara en la legislació de protecció de dades personals, la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació prevista per aquest motiu a l’apartat 9 del mateix article. 9. El 24 d’octubre de 2019, després de rebre per part del COAATT les dades de contacte del professional afectat per la sol·licitud d’accés a informació objecte de la Reclamació, la GAIP trasllada la Reclamació a l’afectat, concedint un termini de 10 dies per a presentar les al·legacions o els documents que estimi oportuns en defensa dels seus drets o interessos. La persona afectada no ha efectuat al·legacions. 10. El 28 d’octubre de 2019, la GAIP rep l’informe de l’APDCAT que assenyala: “En principi, atesa la finalitat perseguida per la legislació de transparència, que no és el control de les persones que es relacionen amb l’administració sinó el control de l’administració o, si escau, els col·legis professionals, no sembla que les dades relatives al correu electrònic d’un professional o el fax d’un professional siguin informació imprescindible per poder fer un control de l’activitat del col·legi, ni que tampoc sigui imprescindible per a l’exercici d’algun dret de la persona sol·licitant. Per això, tenint en compte aquesta circumstància, en la ponderació que cal efectuar d’acord amb l’article 24 LTC, en principi semblaria que no hi ha justificació per lliurar aquestes dades relatives al correu electrònic i el fax professionals. Ara bé, pel que fa a la dada de correu electrònic, amb la informació de què es disposa, cal assenyalar que la persona col·legiada té publicada a la seva pàgina web la dada de correu electrònic vinculat a la seva activitat professional. Per tant, i en la mesura que l’adreça de correu electrònic de què disposa el col·legi coincideixi amb aquesta, cal tenir en compte que és el mateix afectat el que ha fet manifestament públiques al seu web professional les seves dades de contacte, entre les que figura el correu electrònic reclamat. Per altra banda, l’article 19.2 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) estableix la presumpció d’existència d’un interès legítim pel que fa a l’accés a les dades de contacte d’empresaris individuals i professionals liberals. Tenint en compte que el mateix arquitecte facilita al seu web l’adreça de correu electrònic com a dada de contacte, no sembla que hi hagi cap motiu que desvirtuï la presumpció establerta en aquest article. En aquest cas, la normativa de protecció de dades no seria impediment per donar accés a la persona reclamant d’aquesta dada. Respecte la dada relativa al fax, tenint en compte que la informació que reclama només pot utilitzar- se per a la finalitat perseguida, en concret, facilitar la localització professional, des del punt de vista de la protecció de dades, donar accés la dada de fax no s’adequaria al principi de minimització de dades, ja que el dret d’accés sol·licitat pel reclamant es pot veure satisfet facilitant-li des dades de contacte que consten al Registre de col·legiats del COOAATT i el correu electrònic publicat al web professional de l’afectat. En aquest cas, des del punt de vista de la protecció de dades, no sembla justificat l’accés a la dada personal del fax de la persona col·legiada.” I amb base a aquests arguments, l’APDDCAT conclou que: La normativa de protecció de dades no impediria l’accés del reclamant a la informació sol·licitada, respecte les dades de contacte professionals que consten al Registre de col·legiats del COAATT. Respecte a la dada del correu electrònic, atesa la informació de què es disposa, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés del reclamant a la informació sol·licitada, ja que el propi afectat l’ha fet manifestament pública. Més enllà d’això, no sembla justificat l’accés a la dada personal de fax de la persona col·legiada “. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 3.1.b LTAIPBG estableix que aquesta Llei és aplicable als col·legis professionals i a les corporacions de dret públic “en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques”. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.8 LTAIPBG preveu que la Comissió pugui sol·licitar a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti informe sobre l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades, el qual serà preceptiu per al cas que l’Administració hagi fonamentat en aquesta protecció la desestimació total o parcial de l’accés, però no vinculant per al sentit de la resolució. L’article 34 RGAIP disposa que quan de l’expedient en resultin terceres persones afectades per al reclamació, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè puguin manifestar si estan d’acord amb seguir el procediment de mediació demanat per la persona reclamant, o al·legar el que estimin oportú per a la defensa dels seus drets o interessos, i que a per a aquesta finalitat, les administracions reclamades han de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat material, en els termes, les condicions i els terminis fixats per la Comissió. 2. Sobre l’objecte de la reclamació i la protecció de les dades personals Tenint en compte que el COAATT ja ha facilitat a la persona reclamant les dades del col·legiat reclamades que costen al Registre que es poden consultar a través de la finestreta única, la reclamació només té per objecte aquelles dades de contacte d’aquest col·legiat que no s’han facilitat, com són el correu electrònic i el fax. La informació que es demana (dades de contacte professional d’un col·legiat) pot ser considerada informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, si és informació en poder del col·legi professional, ja que està relacionada amb l’exercici de la seva funció pública (article 3.1.b LTAIPBG) de facilitar el directori de professionals titulats per a l’exercici de la professió (Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals) a través de la finestreta única, amb la finalitat de garantir la defensa dels drets dels consumidor i usuaris, ateses les funcions públiques que se’ls encomana (article 10.2 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals). Per tant, el Registre dels col·legiats és un dels àmbits materials de l’activitat dels col·legis professionals sobre el què es projecta el dret d’accés a la informació pública, atesa la seva vinculació amb les funcions públiques que tenen encomanades. Les dades dels col·legiats que s’han de contenir en aquest Registre de col·legiats i que s’ha de poder consultar on line a través de la finestreta única estan determinades, amb caràcter de mínims, a l’article 10.2.a de la Llei 2/1074, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals: “... hi constaran, almenys, les dades següents; nom i cognoms, títols oficials del quals n’estiguin en possessió, domicili professional i situació d’habilitació professional.” Per tant, les dades relatives al correu electrònic i el fax no són, com al·lega el COAATT, dades d’obligada difusió a través de la finestreta única, però tanmateix no s’al·lega ni es fonamenta la desestimació en què aquesta informació sigui inexistent a mans del COAATT perquè no li consti informada al Registre de col·legiats que gestiona, sinó que, ben al contrari, la resolució del COAATT desestima l’accés en atenció a la normativa de protecció de dades personals, la qual cosa porta a pensar que el COAAT té, efectivament, en el seu poder aquestes dades de contacte reclamades. Prèviament a revisar l’acte administratiu de desestimació de l’accés, cal recordar que aquest és un procediment de reclamació d’accés a informació pública, que només pot tenir per objecte dirimir sobre l’exercici del dret d’accés, sense que s’hi pugui emparar la pretensió de què s’hi determini quin hagi de ser l’abast de les obligacions de publicitat activa de les dades dels col·legiats a través de la finestreta única que derivin de la legislació sectorial aplicable. Per tant, ni és acceptable que, a l’empara d’aquest procediment, es demani que es publiquin i siguin consultables per la via de la finestreta única les dades relatives al correu electrònic i fax dels col·legiats, ni tampoc ho és que aquesta Comissió es pronunciï sobre si aquesta publicitat activa i difusió on line seria compatible amb la normativa de protecció de dades, o resultaria exigible de l’article 10 de la Llei 2/19074, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, o de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servei i el seu exercici. Centrat l’objecte d’aquests procediment en l’accés per part de la persona reclamant al fax i correu electrònic d’un col·legiat, seguidament caldrà revisar si la desestimació feta pel COAATT invocant la normativa de protecció de dades personals és adequada o resulta excessivament limitadora del dret d’accés. Les dades personals que es demanen no tenen una especial protecció per la normativa de protecció de dades personals i, per tant, no estan excloses de l’abast del dret d’accés, de conformitat amb el què disposa l’article 23 LTAIPBG. D’altra banda, tot i que el què es demana no són dades de l’esfera privada o íntima, sinó dades de contacte de l’esfera professional, el cert és que es demanen de col·legiats del COAATT que no tenen la consideració de personal al servei de les administracions públiques, de manera que tampoc li és aplicable el règim general d’accés previst a l’article 24.1 LTAIPBG. Caldrà, doncs, aplicar al cas el règim de ponderació casuística establert a l’article 24.2 LTAIPBG. Els elements de ponderació a tenir en compte la concurrència d’altres drets privats legítims: d’una banda, el dret de la persona afectada a la protecció de la seva privacitat, que no sembla que hagi de ser prevalent al dret d’accés si es té en compte que no són dades de l’esfera privada o familiar sinó dades de contacte professional de projecció pública, la difusió de les quals no solament no sembla que pugui perjudicar-lo, sinó mes aviat sembla afavorir-lo en facilitar-li el contacte en l’exercici de la seva activitat professional; d’altra banda, el dret de la persona afectada a la protecció de dades personals, que tampoc sembla que hagi de limitar l’accés considerant el fet que la pròpia persona reclamant ha fet prèvia divulgació pública del seu correu electrònic professional, i que en fase de trasllat no s’ha oposat a l’accés ni ha al·legat que se’n derivi per a ell cap p erjudici. Pel que fa a la finalitat de l’accés, no consta en la sol·licitud formulada de forma, però sembla evident que ho és posar-se en contacte amb un col·legiat en el marc de l’exercici professional. El fet que aquesta finalitat de contacte professional se satisfaci amb l’accés al correu electrònic porta a l’APDCAT a desestimar l’accés al fax, atenent que no ha estat prèviament difós per la persona afectada i que no indispensable per a la finalitat de contacte. Tanmateix, aquesta Comissió no considera que quedi justificada la prevalença de la protecció de dades personals sobre el dret d’accés al fax del col·legiat, en consideració al fet que es tracta d’un canal de comunicació professional, que no envaeix l’esfera privada i atenent a què res hi ha oposat la persona reclamant. En aquests termes, i sense prejutjar ni pronunciar-se sobre si aquestes dades s’han de difondre i ser consultables a través del web del COAATT o de l’accés a la finestreta única, cal estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a què se li faciliti l’adreça de correu electrònic i el fax del col·legiat identificat a la sol·licitud, tot recordant a la persona reclamant que esdevindrà obligat al compliment de la normativa de protecció de dades en el tractament posterior que faci de les dades de contacte que li han estat estimades amb la finalitat de què pugui posar-se personalment en contacte amb el col·legiat afectat. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de ... 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 607/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir del COAATT les següents dades de contacte del col·legiat objecte de reclamació que constin al seu registre, o a obtenir constància de què no n’hi ha constància: fax i correu electrònic. 2. Requerir el COAATT a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir el COAATT a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 607/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.