Se solicitó al Departamento de Educación de la Generalitat documentación económica y contable de la Escuela Superior de Hostelería de Barcelona. El solicitante alegó que dicha información es pública. La GAIP inadmitió la reclamación porque la escuela es una fundación privada que realiza actividades privadas, quedando fuera del ámbito de aplicación de la ley de transparencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La legislación de transparencia distingue entre sujeción directa (administraciones y entidades públicas) e indirecta (entidades privadas que prestan servicios públicos o funciones públicas).
2
Las fundaciones privadas que prestan actividades enteramente privadas, como la Escuela Superior de Hostelería de Barcelona, no están sujetas al derecho de acceso a la información pública.
3
La información relativa a recursos económicos, contratos y contabilidad de una entidad privada no constituye información pública según la LTAIPBG.
4
Existe una distinción jurídica entre el derecho de acceso a la información pública (competencia de la GAIP) y las obligaciones generales de transparencia de las fundaciones privadas.
5
El control y la garantía de transparencia de las fundaciones privadas en Cataluña corresponden a la Dirección General de Derecho y Entidades Jurídicas del Departamento de Justicia.
Texto completo
Resolució 807/2021, de 2 de setembre
Número d'expedient de la reclamació: 606/2021
Administració reclamada: Consorci d'Educació de Barcelona.
Informació reclamada: Documentació de l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La legislació de transparència i del dret d'accés a la informació pública (els preceptes
que se citen a continuació corresponen a l’LTAIPBG, però coincideix plenament amb el seu
contingut la Llei estatal bàsica 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern) regula al seu article 3 les Administracions i altres entitats subjectes a les obligacions
determinades per ella; aquest precepte distingeix dos tipus de subjeccions: la directa (apartat 1,
lletres a, b i c), que afecta les Administracions públiques i altres entitats públiques o del sector
públic, i la indirecta (apartats 1, lletres d i, i apartat 2), que afecta les entitats privades que
presten serveis públics, exerceixen funcions públiques o duen a terme activitats d'interès
general; doncs bé, a cap dels apartats que s'acaben de citar de l'article 3 LTAIPBG no
s'inclouen les fundacions privades que, com és el cas de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona,
presten únicament activitats enterament privades. Per tant, aquesta Escola no està subjecta a
la legislació de transparència i accés a la informació pública. Fet que no obsta perquè la
Fundació de Restauració i Hostalatge, que és el nom oficial de l'Escola, estigui subjecta, com
les altres fundacions privades, a obligacions de transparència (les de l'article 3.4 LTAIPBG, si
procedeixen, i les de la legislació de fundacions, si els són aplicables, segons el previst per la
disposició addicional 7a LTAIPBG). Però es tracta d'obligacions que queden al marge de les
competències de la GAIP, que es limiten als procediments d'accés a la informació pública,
clarament diferenciats de les obligacions de transparència (l'accés a la informació pública,
inclosa la GAIP, està regulat pel títol III de l’LTAIPBG, mentre que les obligacions de
transparència ho són pels títols I i II d'aquesta Llei). Per tant, es recomana a la persona
reclamant que consulti la pàgina web de l'Escola i, en la mesura que això no satisfaci les seves
pretensions, es dirigeixi a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, del Departament de
Justícia de la Generalitat de Catalunya, que té la responsabilitat d'exercir les funcions legals de
control i de garantia de transparència de les fundacions privades de Catalunya.
Paraules clau: Consorcis. Fundacions privades. Escoles privades. Reclamació contra
inadmissió. Falta de col·laboració de l'Administració. Informació privada. Transparència. Control
econòmic. Contractació. Àmbit d'aplicació de la llei. Subjectes obligats al dret d'accés a la
informació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 2 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 606/2021, presentada contra el
Consorci d'Educació de Barcelona (CEB), en relació amb la sol·licitud d'accés a la
El text original d’aquesta resolució, redactat pel ponent, s’ha escrit en castellà.
informació pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment
de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 31 de maig de 2021 la persona reclamant demana al Departament d'Educació de la
Generalitat de Catalunya la documentació pública de l'Escola Superior d'Hostaleria de
Barcelona (ESHOB), detallant que per això s’entén diversa documentació econòmica i
comptable del centre, contractes menors, ajuts econòmics i declaracions fiscals.
3. Per Resolució de 9 de juny de 2021 el CEB inadmet la sol·licitud en atenció a les següents
consideracions: “A l'article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l'article 53,
en tant que la informació demanada no té la consideració d'informació pública als efectes
de l'article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Així mateix, l'article 53.3 estableix
que no és objecte sol·licituds d'accés a la informació pública a entitats privades incloses a
l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, per la qual cosa una
fundació privada no entra dins del seu àmbit d'actuació. En aquest sentit, l'Escola Superior
d'Hostaleria de Barcelona, amb nom oficial “Fundació de Restauració i Hostalatge”, amb
codi de centre 08058970, és un centre de titularitat privada, no concertat, i no li seria
d'aplicació l'establert per la Llei 19/2014, de 29 de desembre”.
4. La Reclamació presentada el 2 de juliol de 2021 demana a la GAIP que requereixi la
informació sol·licitada, que considera pública i emparada per l’LTAIPBG i la faciliti a la
persona reclamant.
5. El 7 de juliol de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que concreti l'Administració
contra la qual reclama.
6. El 17 de juliol de 2021 la persona reclamant contesta indicant que reclama contra el
Departament d'Educació o contra l'Administració que sigui competent.
7. El 27 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
8. El 27 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Consorci d'Educació de
Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre la mateixa, així com una còpia de l'expedient de la
sol·licitud d'informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació. Després de transcórrer àmpliament el termini
indicat, no consta resposta del Consorci d'Educació de Barcelona a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de la reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a
la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que
substitueixen les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública.
L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la
que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l'article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d'accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l'article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l'aplicació dels límits legals al dret d'accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d'accés a la informació pública han d’ésser aplicades d'acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d'interpretar sempre
restrictivament en benefici d'aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d'accés a la informació pública, l'Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d'indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit
aplicat i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d'accés a la informació pública no són d'aplicació automàtica i
absoluta (l'encapçalament de l'article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l'accés sol·licitat), de manera
que l'article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d'acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d'accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l'objecte i la finalitat de protecció. L'aplicació d’aquests límits ha
d'atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d'un interès
públic o privat superior que justifiqui l'accés a la informació. 2. Els límits del dret d'accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l'Administració
L'antecedent 8 posa de manifest que el Consorci no aporta a aquest procediment la informació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d'acord amb el previst per l'article 33.4 RGAIP (“La
Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li
sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de
reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la
Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una
falta de col·laboració de l'Administració amb l'efectivitat dels procediments previstos legalment
per a la garantia del dret d'accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la
Reclamació, especialment si es té en compte que l'article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats
disciplinàries que resultin procedents”.
3. Sobre la subjecció de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona a l’LTAIPBG
Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha inadmès la sol·licitud
d'informació pública de la persona reclamant amb l'argument que el centre afectat (l'Escola
Superior d'Hostaleria de Barcelona) és una fundació privada, que no està subjecta, ni
directament ni indirectament, al dret d'accés a la informació pública. Efectivament, aquesta
decisió de l'Administració educativa és ajustada a l'ordenament jurídic, en consideració a les
consideracions següents.
La legislació de transparència i del dret d'accés a la informació pública (els preceptes que se
citen a continuació corresponen a l’LTAIPBG, però coincideix plenament amb el seu contingut
la Llei estatal bàsica 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern)
regula al seu article 3 les Administracions i altres entitats subjectes a les obligacions
determinades per ella; aquest precepte distingeix dos tipus de subjeccions: la directa (apartat 1,
lletres a, b i c), que afecta les Administracions públiques i altres entitats públiques o del sector
públic, i la indirecta (apartats 1, lletres d i, i apartat 2), que afecta les entitats privades que
presten serveis públics, exerceixen funcions públiques o duen a terme activitats d'interès
general; doncs bé, a cap dels apartats que s'acaben de citar de l'article 3 LTAIPBG no
s'inclouen les fundacions privades que, com és el cas de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona,
presten únicament activitats enterament privades. Per tant, aquesta Escola no està subjecta a
la legislació de transparència i accés a la informació pública.
No hi ha dubte que l'Escola d'Hostaleria de Barcelona ha de tenir recursos econòmics,
contractar prestacions a tercers i portar la seva comptabilitat; però tota la informació relativa a
aquestes activitats no és informació pública, sinó privada, i ni l’LTAIPBG, ni la GAIP, no tenen
la funció ni la capacitat jurídica necessàries per garantir l'accés a ella. En conseqüència, és
procedent inadmetre la Reclamació, en aplicació de l'article 33.2 RGAIP, perquè no té per
objecte el dret d'accés a la informació pública.
L'anterior no obsta perquè la Fundació de Restauració i Hostalatge, que és el nom oficial de
l'Escola, estigui subjecta, com les altres fundacions privades, a obligacions de transparència
(les de l'article 3.4 LTAIPBG, si procedeixen, i les de la legislació de fundacions, si els són
aplicables, segons el previst per la disposició addicional 7a LTAIPBG). Però es tracta
d'obligacions que queden al marge de les competències de la GAIP, que es limiten als
procediments d'accés a la informació pública, clarament diferenciats de les obligacions de
transparència (l'accés a la informació pública, inclosa la GAIP, està regulat pel títol III de
l’LTAIPBG, mentre que les obligacions de transparència ho estan pels títols I i II d'aquesta Llei).
Per tant, es recomana a la persona reclamant que consulti la pàgina web de l'Escola i, en la
mesura que això no satisfaci les seves pretensions, es dirigeixi a la Direcció General de Dret i
Entitats Jurídiques, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que té la
responsabilitat d'exercir les funcions legals de control i de garantia de transparència de les
fundacions privades de Catalunya.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la
Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 2 de setembre de 2021, decideix per unanimitat inadmetre la Reclamació 606/2021 perquè
no té per objecte el dret d'accés a la informació pública i disposar la publicació de la present
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-administratiu davant
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la notificació
de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.