Solicitud de publicación de analíticas del agua en la web municipal y resultado de inadmisión

Resolució 651/2019, de 16 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 606/2019 Administració reclamada: Ajuntament de la Floresta Informació reclamada: Analítiques de l’aigua. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: La sol·licitud de la persona reclamant indicada a l’antecedent 2 s’emmarca dins de la transparència o publicitat activa, perquè no demana accedir a informació determinada, sinó que l’Ajuntament la publiqui en el seu web, ampliant d’aquesta manera voluntàriament les seves obligacions de publicitat activa. Doncs bé, la GAIP no té atribuïdes legalment competències per obligar les administracions públiques de Catalunya a complir les seves obligacions de publicitat activa, i menys encara a ampliar-les. Això vol dir que les pretensions de la persona reclamant resten fora del marge de competències de la GAIP, motiu pel qual és procedent inadmetre aquesta Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Aigua. Subministrament domiciliari d’aigua. Qualitat de l’aigua. Analítiques. Reclamació contra silenci. Publicitat activa. Dret d’accés a la informació. Informació pública. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 23 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 606/2019, presentada contra l’Ajuntament de la Floresta, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de gener de 2019 la persona reclamant presenta la queixa següent a l’Ajuntament de la Floresta: El 30 de novembre de 2018 us demanàvem que publiquéssiu les analítiques de l’aigua al web de l’Ajuntament. El 5 de desembre de 2018 ens vàreu respondre enviant-nos les analítiques de 2018, però només les de la Diputació de Lleida. Hi trobem a faltar les de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que són les que ens interessen perquè són molt més completes. Podríeu publicar totes les analítiques de l’aigua de la Floresta, incloses les de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, si us plau, així no haurem d’escriure i demanar-les cada vegada. Com que és una informació pública d’interès general sembla que hauria de ser més fàcil publicar-les que haver-les de demanar cada vegada. 3. La Reclamació presentada el 23 de setembre de 2019 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la petició anterior. 4. El 26 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Floresta i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 9 d’octubre de 2019 la GAIP rep el següent informe de l’Ajuntament de la Floresta: “L’Ajuntament, com a entitat gestora, és l’encarregat de realitzar els controls analítics de l’aigua destinada al consum a través del Servei d’Aigües de la Diputació de Lleida. La distribució de mostres i els controls analítics que es realitzen a les instal·lacions del municipi estan adaptats en tot moment als criteris que l’Agència de Salut Pública de Catalunya estableix en cada moment. La Diputació de Lleida publica els resultats analítics obtinguts a la pàgina web del SINAC, sistema d’informació estatal d’aigües de consum. L’Ajuntament considera que ja compleix amb l’obligació de publicitat, ja que la ciutadania pot consultar si la qualitat de l’aigua és apta per al consum a la pàgina del SINAC. Paral·lelament, l’Agència de Salut Pública realitza controls periòdics a través dels seus inspectors, revisant l’autocontrol i supervisant les activitats de l’entitat subministradora cada semestre, i d’aquesta manera comprova que tot es realitza correctament i amb totes les garanties. Pel que fa a les analítiques de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, aquest organisme realitza controls cada tres anys aproximadament. Si l’entitat subministradora compleix amb tots els paràmetres l’Agència ja no envia cap informe o analítica a l’Ajuntament. L’ajuntament no disposa de cap informe o analítica de l’any 2018 i 2019. L’ajuntament de la Floresta procura que el dret a la informació sigui exercit de manera que no es vegi afectada l’eficiència del funcionament dels serveis públics municipals d’un municipi petit com el nostre, que només disposa d’una persona al càrrec de les oficines municipals. Si la persona reclamant troba insuficient aquesta informació, l’Ajuntament li facilitarà les analítiques que disposa de la Diputació de Lleida en el moment de la petició o bé un cop rebuda la quarta i última analítica de l’any 2019, que es pren de mostra normalment al novembre”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació L’LTAIPBG regula dues institucions que formen part del dret a saber, però que tenen característiques i règim jurídic diferents: la transparència o publicitat activa, per una banda, i el dret d’accés a la informació pública, per l’altra. Les obligacions de les administracions públiques en matèria de transparència o publicitat activa són regulades pel títol II de l’LTAIPBG, i la seva significació és que hi ha tot un seguit de matèries sobre les quals les administracions públiques han d’oferir informació a través de les seves pàgines web, de manera que qualsevol persona pugui accedir-hi, sense necessitat de formalitzar cap sol·licitud ni de fer cap tràmit, a part de navegar per internet. Les matèries que han de ser objecte de publicitat activa són les definides pels articles 8 a 15 LTAIPBG i, a més, cada administració pública té la capacitat d’ampliar aquestes matèries, amb informació addicional que pot oferir voluntàriament. Per la seva banda, el dret d’accés a la informació pública, que és regulat pel títol III de la GAIP, s’exerceix mitjançant sol·licituds que qualsevol persona pot adreçar a qualsevol administració, amb la finalitat d’obtenir directament informacions determinades, i pot tenir per objecte qualsevol informació que l’administració concernida tingui en el seu poder. La sol·licitud de la persona reclamant indicada a l’antecedent 2 s’emmarca dins de la transparència o publicitat activa, perquè no demana accedir a informació determinada, sinó que l’Ajuntament la publiqui en el seu web, ampliant d’aquesta manera voluntàriament les seves obligacions de publicitat activa. Doncs bé, la GAIP no té atribuïdes legalment competències per obligar les administracions públiques de Catalunya a complir les seves obligacions de publicitat activa, i menys encara a ampliar-les. Això vol dir que les pretensions de la persona reclamant resten fora del marge de competències de la GAIP, motiu pel qual és procedent inadmetre aquesta Reclamació. A més, cal tenir en compte que l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i aquest és el cas de la present Reclamació. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent inadmetre aquesta Reclamació. Per una altra banda, es pot observar com el trasllat de la Reclamació a l’Ajuntament ha servit perquè emeti un informe prou raonat que facilita a la persona reclamant informació sobre l’existència i publicitat dels informes que es fan sobre l’aigua de boca al municipi. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 d’octubre de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 606/2019 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i resta al marge de les competències de la GAIP, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.