Una regidora solicitó al Ayuntamiento de Bausen la cuenta general de 2015, informes de intervención (2012-2015) y explicaciones sobre la exposición pública de los mismos. La GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar los documentos y el lugar de exposición, pero inadmite la solicitud de explicaciones por no ser información preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el artículo 164 TRLMRLC, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia.
2
El derecho de acceso de los electos locales es un derecho reforzado amparado en la participación y representación política del artículo 23 de la Constitución.
3
La falta de colaboración de la Administración al no remitir el expediente solicitado por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4
La información solicitada (cuentas e informes) es accesible al no afectar a derechos de honor, intimidad, secretos oficiales o secreto sumarial.
5
No constituye información pública aquella respuesta que debe ser redactada expresamente para atender la solicitud, al no ser información preexistente.
Texto completo
Resolució 780/2021, de 19 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 602/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Bausen
Informació reclamada: Compte general i informes preceptius.
Sentit de la Resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial
Resum: Aquestes explicacions demanades a l’Ajuntament no són informació pública perquè la resposta
demanada ha de ser redactada expressament per atendre la sol·licitud de la regidora, de manera que no
existeix en el moment de fer-se la sol·licitud. És a dir: no és una informació preexistent a la sol·licitud, que
és un dels elements definitoris del concepte d’informació pública. En conseqüència, és procedent inadmetre
la Reclamació en relació amb aquest tercer apartat de la sol·licitud perquè, al no demanar informació
pública, incompleix allò previst per l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions
a la GAIP que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntaments. Electe local. Comptes. Compte general. Informes d’intervenció. Reclamació
contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Informació pública.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’1 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 602/2021, presentada per una regidora contra
l’Ajuntament de Bausen, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de juny de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Bausen:
“Que se m'envie per mejan telematic (per exemple, via mail) en format digitau, era següenta
informacion: - Compde
Generau der exercici 2015. - Informes Preceptius d'Intervencion sus es
Compdes Generaus des exercici 2012, 2013, 2014 e
2015. Responsa ath mail qu'enviè ath
SecretariInterventor, ar Alcalde e ath Tinent d'Alcalde eth dia 22 de mai, que ditz
atau: Bon dia, als 4
edictes d'exposició pública dels comptes que consten a l'etauler de l'Ajuntament, es diu el següent:
"Exposar al públic mitjançant l’edicte en el BOP i en el tauler d’anuncis de la corporació ETauler, els
compte generals
s’exposaran públicament durant un termini de quinze dies, a fi que durant aquest
temps es puguin presentar per escrit les
reclamacions, les esmenes i les observacions oportunes, que
seran resoltes per la mateixa Comissió Especial de Comptes.
Resten exposats al públic a la Secretaria
de l’Ajuntament per un termini de quinze dies hàbils. Durant aquest termini, les persones interessades
hi poden formular les objeccions i observacio" Contrariament, no he vist publicat aquest edicte al
BOP,
ni consten els comptes generals exposats enlloc (ni BOP, ni e-Tauler, ni tauler d'anuncia de
l'Ajuntament). En qué
consisteix aquesta exposició pública doncs? com poden les veïnes i veins
accedir a aquesta informació?”.
3. La Reclamació presentada el de 2021 indica que la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior no ha
estat contestada per l’Ajuntament i defineix en els termes següents la informació reclamada: “1.
Compte General de l'exercici 2015. 2. Informes preceptius d'intervenció sobre els comptes generals
dels exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015. 3. Durant el termini d'informació pública dels comptes generals
sobre els que la Comissió Especial de Comptes va emetre dictamen favorable (amb el meu vot en
contra), no veig que els comptes generals estiguin a la pagina web de l'ajuntament, ni al tauler
d'anuncis físic. Envio mail preguntant com poden les veïnes i veïns tenir-hi accés. No se'm respon. Així
doncs, reitero la meva demanda a través d'instància ”.
4. El 2 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bausen i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver transcorregut el termini indicat, no
consta resposta a aquest requeriment.
5. El 7 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre
els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona
interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés
a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre
duri la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats
per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local,
amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per
l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de
revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució
d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en
relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i
de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la
jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i
autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de
Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de
transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas
de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques
del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser
accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i
representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la
legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013,
de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la
disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la
Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim
material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC,
cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així
com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden
accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests
efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents
requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris
de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li
ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la
reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i
ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin
ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest
fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de
la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent,
no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
Aquest procediment té l’objecte següent: 1. Compte General de l'exercici 2015. 2. Informes preceptius
d'intervenció sobre els comptes generals dels exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015. 3. Resposta a un correu
electrònic que demana explicacions per l’incompliment del tràmit d’informació pública previ a l’aprovació dels
comptes generals i que demana on es fa la seva exposició pública i com pot tenir-hi accés el veïnatge. És
necessari valorar jurídicament aquesta sol·licitud de forma separada, distingint entre els seus dos primers
apartats, més la pregunta del tercer sobre on es fa l’exposició pública dels Comptes generals i com pot tenir-
hi accés el veïnatge, per una banda, i la resta del tercer (la resposta al seu correu electrònic), per l’altra.
El primer i el segon apartat i la part final del tercer demanen sens dubte informació pública municipal,
concretament el compte general de 2015, els informes preceptius d’intervenció dels comptes generals de
2012, 2013, 2014 i 2015 i on es fa l’exposició del Compte general i com hi pot tenir accés el veïnatge. Està
clar que allò sol·licitat per aquests apartats forma part dels “antecedents, les dades o les informacions que
són en poder dels serveis de la corporació”, en relació amb els quals l’article 164.1 TRLMRLC declar a el
dret d’accés de tots els membres de l’Ajuntament. Aquest dret únicament podria ser denegat si la informació
sol·licitada afecta les matèries previstes per l’article 164.3 TRLMRLC (dret constitucional a l'honor, la
intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge i matèries afectades per la legislació general sobre secrets
oficials o per secret sumarial), que evidentment no és el cas. De fet, es tracta d’informació que, al menys en
part, fins i tot hauria de ser objecte de publicitat activa (articles 10.2 i 11.1.c). Per tant, és procedent declarar
el dret de la regidora reclamant a accedir a la informació demanada pels dos primers apartats de la
sol·licitud i per la part final del tercer.
En canvi, la resta del tercer apartat de la sol·licitud no demana informació pública, sinó que l’Ajuntament
contesti un correu electrònic de la regidora reclamant, donant explicacions del per què no s’ha publicat als
llocs habituals requerits legalment una informació que hauria de ser objecte de publicitat activa. Aque stes
explicacions demanades a l’Ajuntament no són informació pública perquè la resposta demanada ha de ser
redactada expressament per atendre la sol·licitud de la regidora, de manera que no existeix en el moment
de fer-se la sol·licitud. És a dir: no és una informació preexistent a la sol·licitud, que és un dels elements
definitoris del concepte d’informació pública. En conseqüència, és procedent inadmetre la Reclamació en
relació amb aquesta part del tercer apartat de la sol·licitud perquè, al no demanar informació pública,
incompleix allò previst per l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions a la
GAIP que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49
RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’agost
de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 602/2021, en relació amb els dos primers apartats i part del tercer
de la sol·licitud, i declarar el dret de la regidora reclamant a la informació relativa al Compte General de
l'exercici 2015, als informes preceptius d'intervenció sobre els comptes generals dels exercicis 2012,
2013, 2014 i 2015 i al lloc o medi on es fa l’exposició del Compte general i com hi pot tenir accés el
veïnatge.
2. Inadmetre parcialment la Reclamació 601/2021, en relació amb la resta del tercer apartat de la
sol·licitud, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública.
3. Requerir a l’Ajuntament de Bausen que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1
dins del termini màxim de quinze dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Bausen a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 602 /2021 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i
si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de
forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -ho en
coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infrac ció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets
que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tr es
mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.