Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Sant Just Desvern el registro de entradas de los últimos seis meses. Tras alegar una respuesta parcial, la GAIP inició la mediación. El organismo decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información durante la tramitación y el solicitante lo confirmó.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para admitir reclamaciones de electos locales basadas en el derecho de acceso a la información municipal del artículo 164 TRLMRLC, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia.
2
El derecho de acceso de los electos locales se considera un derecho reforzado amparado en la participación y representación política del artículo 23 de la Constitución Española.
3
La aplicación de límites al derecho de acceso debe ser restrictiva, proporcional y motivada, sin potestades discrecionales por parte de la Administración.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento.
5
La GAIP carece de competencias para adoptar medidas preventivas que aseguren el cumplimiento futuro de los plazos de respuesta administrativa.
Texto completo
Resolució 749/2021, de 13 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 600/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Just Desvern
Informació reclamada: Registre d’entrades dels darrers mesos.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha rebut de l’Administració,
durant la tramitació del procediment de reclamació, la informació que n’era l’objecte, i així mateix ho
ha confirmat a la Comissió. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació
de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment,
motiu pel qual és procedent finalitzar-lo sense major pronunciament.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Registres. Reclamació contra lliurament parcial. Mediació.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 30 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 600/2021, presentada per un regidor contra
l’Ajuntament de Sant Just Desvern, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 de maig de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de
Sant Just Desvern: “Soc regidor d'aquest consistori. En el Ple del passat mes d'abril, la
companya xxxx va sol·licitar una relació dels registres d'entrada a aquest Ajuntament. Voldríem
una relació dels registres presentats els últims sis mesos (des de la petició), per tant, des del 29
d'octubre del 2020. Concretament, voldríem una relació del número de registre, persona qui el
presenta, resum (o assumpte presentat) i departament de destí. Sol·licito: la relació dels registres
d'entrada en aquest Ajuntament des del 29 d'octubre del 2020. Amb el número de registre,
persona qui el presenta, resum (o assumpte presentat) i departament de destí”.
3. La Reclamació presentada el 30 de juny de 2021 indica que la persona reclamant només ha
rebut una resposta parcial i li manca l’accés per fer el seguiment.
4. El 2 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Just Desvern i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 4 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 29 de juliol de 2021 l’Ajuntament comunica a la GAIP que ja hauria lliurat la informació
reclamada a la persona reclamant.
7. El 30 de juliol de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant i li obra
un termini de cinc dies per a presentar al·legacions.
8. El 3 d’agost de 2021 el regidor reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP comunicant,
entre d’altres consideracions, que les seves tasques com a regidor es veuen dificultades per
l’incompliment dels terminis assenyalats per la normativa de transparència, per part del personal
municipal. En el mateix escrit assenyala que la finalitat de la presentació de la reclamació és la
de deixar constància de la suposada voluntat de l’Ajuntament de perjudicar les funcions del
control del govern dels regidors de l’oposició. Afegeix que sol·licita a la GAIP una resolució que
indiqui quin és el termini per a resoldre les consultes dels càrrecs electes i les limitacions
existents.
9. En la mateixa data, la Comissió dóna resposta al correu electrònic de la persona reclamant i el
requereix, d’una banda, que confirmi si la seva pretensió és que el procediment finalitzi amb una
resolució aprovada pel Ple de la GAIP o bé si prefereix ser convocat a una sessió de mediació, i
que assenyali quina és exactament la informació que hauria sol·licitat i que no li hauria estat
lliurada.
10. El 4 d’agost de 2021 el regidor reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP mitjançant el
qual destaca que la seva pretensió és que des de l’Ajuntament no es reiterin els incompliments
del termini per atendre sol·licituds d’accés a la informació pública, formulades per part d’electes
locals. Explica que l’Ajuntament ja li hauria lliurat la informació reclamada, i que considera
convenient celebrar una sessió de mediació per tal de clarificar els terminis per atendre les
sol·licituds d’accés a la informació pública i les limitacions que poden justificar denegar el dret
d’accés.
11. El 4 d’agost de 2021 la GAIP dóna resposta al correu electrònic de la persona reclamant,
assenyalat a l’antecedent anterior. L’escrit informa al reclamant que el procediment de
reclamació, tant en el procediment de mediació, com en el de resolució, té per objecte valorar el
dret d’accés a la informació sol·licitada i, si és procedent, garantir -ne l’accés. Afegeix que els
eventuals incompliments de l’Administració poden ser valorats per reforçar el dret d’accés, però
que la Comissió no té competències per adoptar mesures que assegurin evitar-los de cara el
futur. I, atès que ja hauria obtingut la informació objecte d’aquest procediment, li comunica que la
GAIP no es pronunciarà sobre les qüestions plantejades, atès que resten fora de l’àmbit
d’actuació de la Comissió.
12. En la mateixa data, la persona reclamant agraeix les gestions de la GAIP i reitera haver rebut la
informació.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda,
l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164
TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per
l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la
informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els
següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13
d’agost de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 600/2021 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.