Acceso a los modelos exactos de aparatos médicos adjudicados a la empresa Fuji en el Hospital de Santa Creu i Sant Pau

Resolució 887/2023, de 5 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 599/2023 Administració reclamada: Hospital de Santa Creu i Sant Pau Informació reclamada: Necesitaría saber los modelos exactos adjudicados en el expediente en objeto que no son publicados. Los modelos exactos adjudicados a la empresa Fuji adjudicataria. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Cal tenir en compte que en els processos de contractació de subministrament d’aparells mèdics, la memòria de la proposta tècnica té una rellevància que possiblement sigui la raó de la confidencialitat declarada per l’empresa adjudicatària. Però cal destacar que la importància de la valoració de l’òrgan d’adjudicació sobre la confidencialitat hagués estat reconèixer un accés parcial i donar la informació. Es considera que la valoració del perjudici o dany que l’accés tan limitat que demana el reclamant pot produir a l’empresa adjudicatària no queda suficientment motivat per part de l’anàlisi de l’òrgan de contractació. Conèixer els models exactes dels aparells mèdics adjudicats en l’expedient de contractació que inclou la informació reservada de l’accés al reclamant no sembla que hagi d’ocasionar, sense més, un perjudici a l’adjudicatari. L’òrgan de contractació hauria d’haver valorat, si existeix, l’efecte perjudicial que revelar aquesta informació pot suposar a l’adjudicatari ja que si és la única invocació per a la justificació de la confidencialitat, sense més, no seria suficient per a denegar l’accés la informació reclamada. Es conclou de l’exposat, que l’òrgan de contractació FGSHSCSP hauria de facilitar quin és el model concret adjudicat d’aparell mèdic en l’expedient de contractació a l’empresa adjudicatària, ja que no ha identificat el perjudici que la seva difusió li pot suposar i en aquesta ponderació cal donar prevalença al dret d’accés a la informació davant la manca d’identificació del dany que efectivament s’ocasiona amb la seva difusió. L’òrgan de contractació no ha constatat de forma efectiva la producció de cap tipus de dany, i únicament assumeix, sense valorar, la declaració de confidencialitat que fa l’empresa adjudicatària sobre la memòria proposta d’oferta tècnica que inclou el model concret del aparells. L’òrgan de contractació no ha ponderat el dret d’accés a l’expedient sol·licitat i simplement a assumit com a pròpia la declaració de confidencialitat de l’empresa licitadora després adjudicatària. El simple fet de desvetllar el model concret dels aparells mèdics que l’empresa adjudicatària ha de subministrar al FGSHSCSP no suposa desvetllar cap secret de confidencialitat ni secret professional, ni vulnerar cap dret de la propietat intel·lectual i industrial. En definitiva, a la vista de tot l’exposat declarem el dret del reclamant a obtenir la informació sol·licitada consistent en quin model d’aparell ha estat el concretament adjudicat. Paraules clau: Contractació. Subministraments. Models. Publicitat. Adjudicatària. Ens públic. Gestió sanitària. Límits. Dades confidencials. Secret professional. Propietat intel·lectual. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 26 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 599/2023, presentada per una persona interessada contra Fundació de Gestió Sanitària del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 26 de maig de 2023 la persona reclamant sol·licita a la Fundació de Gestió Sanitària del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: “Necesitaría saber los modelos exactos adjudicados en el expediente en objeto que no son publicados. Los modelos exactos adjudicados a la empresa Fuji adjudicataria” La Reclamació presentada el 26 de juny de 2023 indica que la sol·licitud va ser tramitada seguint allò disposat a la Llei 19/2014, del 29 de desembre i el Decret 8/2021 de 9 de febrer. En data 22 de juny de 2023 es va resoldre la sol·licitud per part de la Fundació de Gestió Sanitària Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: “Desestimar la solicitud de acceso a información pública con el código de trámite 0DJKBMR15 presentada en fecha 26/05/2023 por la persona solicitante”. Els motius de la desestimació que consten a la resolució que desestima la sol·licitud son: “La información solicitada es parte de la oferta de licitación que hizo en su momento FUJIFILM Europe GmbH, en el procedimiento de adjudicación NSP 23/191. De acuerdo con la facultad que confiere el artículo 133 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de contratos del sector público, esta información fue clasificada como confidencial por el licitador, que posteriormente fue adjudicatario. • De acuerdo con lo expuesto, el adjudicatario fue requerido en fecha 08/06/2023 para que informara sobre el alcance de la confidencialidad atribuida a la oferta. • En fecha 19/06/2023, el adjudicatario dio respuesta al requerimiento y emitió una declaración responsable de confidencialidad”. El passat 3 de juliol el reclamant envia correu electrònic a aquesta Comissió afegint noves consideracions: “Según la ley sobre la confidencialidad de los contratos públicos - LA LEY 9/2017, DE 8 DE NOVIEMBRE se explicita claramente que `` La declaración de confidencialidad no es vinculante para el órgano de contratación. Este tiene que hacer una valoración crítica y decidir de forma motivada si la información merece o no esta protección buscando el equilibrio entre los principios de transparencia y de confidencialidad. `` Con lo cual el órgano contratante puede considerar confidencial o no lo que considere independientemente de lo que dice el adjudicatario, me parece que si un hospital compra un modelo u otro hay diferencia importante. Como comprar un Audi A8 o un Audi A3 no es lo mismo, creo que el ciudadano tiene derecho a saber esta información porque cambia radicalmente. Teniendo en cuenta que el nombre comercial de un equipo es una información pública que se ve en congresos, páginas web, brochures, etc…no puede ser confidencial. Además, siempre según la ley NO PUEDE CONSIDERARSE CONFIDENCIAL toda la información que costa en los registros públicos. Bien el nombre comercial de un equipo aparece en la lista de la agencia de medicamentos asociado a la empresa que lo vende. Ese registro es accesible al público mediante consulta, por tanto, no es información confidencial. Es más, la nueva ley de productos médicos obliga los fabricantes a codificar todos los productos y sus modelos con un código UDI a su vez público. Añado más consideraciones. La salvaguarda de la confidencialidad de los datos contenidos en las ofertas debe configurarse como la excepción. La confidencialidad solo puede asociarse a documentos realmente secretos y no accesibles El nombre comercial no es ni una excepción ni menos aún un documento secreto al revés por ley tiene que ser público y codificado de forma única. No pido acceso a toda la oferta técnica solo al nombre comercial de los equipos entregados. Creo que es un derecho del ciudadano y respeta perfectamente toda la legislación al respecto de la confidencialidad”. El 5 de juliol de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb indicació que el reclamant ha sol·licitat expressament la tramitació amb procediment de mediació. Se’l requereix per tal que en el termini de cinc dies faci arribar: les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran a l’Administració a la sessió de mediació. Dues possibles dates de la seva conveniència per a agendar la celebració de la sessió de mediació. El 14 de juliol de 2023 el reclamant remet correu electrònic a la GAIP indicant que desisteix del procediment de mediació. Així mateix el reclamant afegeix que: “Añado que la razón de la información es tener un mapa completo del mercado de endoscopia en España”. El 17 de juliol de 2023 la Comissió comunica a la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el desistiment de la mediació que ha realitzat el reclamant i la requereix per tal que en el termini de 15 dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l'accés que es reclama. En data 25 de juliol de 2023 la Fundació de Gestió Sanitària de L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, remet informe i expedient a aquesta comissió en el que consta el següent posicionament: “Un cop rebuda aquesta petició, es procedeix a comprovar l’expedient de licitació indicat pel propi sol·licitant, l’expedient NSP 23/161. La Unitat d’informació es dirigeix al Departament de contractació de la FGSHSCSP, per discernir si es pot donar la informació sol·licitada. El Departament de contractació indica que l’adjudicatari va indicar la confidencialitat de l’oferta tècnica d’acord amb la facultat reconeguda a l’article 133.1 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Aquest article disposa el següent: “(...) los órganos de contratación no podrán divulgar la información facilitada por los empresarios que estos hayan designado como confidencial en el momento de presentar su oferta. El carácter de confidencial afecta, entre otros, a los secretos técnicos o comerciales, a los aspectos confidenciales de las ofertas y a cualesquiera otras informaciones cuyo contenido pueda ser utilizado para falsear la competencia, ya sea en ese procedimiento de licitación o en otros posteriores” Es comprova per part del Departament de contractació que, efectivament, el caràcter confidencial de l’oferta tècnica va ser declarat per FUJIFILM Europe GmbH (en endavant, FUJIFILM), al moment de presentar-la. En relació aquesta declaració, es requereix a FUJIFILM, en data 8 de juny de 2023, perquè informi sobre l’abast de la confidencialitat. Amb data 19 de juny de 2023, FUJIFILM, emet una declaració responsable de confidencialitat. Aquesta declaració indica que la memòria de l’oferta tècnica conté informació confidencial i que aquesta informació i material confidencial és de la seva propietat. Afegeix que els materials, idees i conceptes continguts en aquesta proposta, han de ser utilitzats exclusivament per avaluar la capacitat de FUJIFILM en el procés de licitació en qüestió i que aquests materials, idees i conceptes, no han de ser divulgats o utilitzats amb propòsits diferents. Així mateix, indica que no està permesa la seva reproducció total o parcial, ni el seu ús, excepte autorització prèvia per escrit. La confidencialitat sobre part del contingut de l’oferta tècnica afecta, entre d’altra informació, al model exacte adjudicat. Per tot l’exposat, la Unitat d’informació de la FGSHSCSP, va acordar la desestimació total de la petició en base al límit previst a l'article 20.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, relatiu al caràcter confidencial de l'oferta per la seva vinculació a secrets tècnics o comercials”. L’1 d’agost de 2023 es trasllada l’informe al reclamant per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació reclamada en aquest assumpte és: “Los modelos exactos adjudicados en el expediente en objeto que no son publicados. Los modelos exactos adjudicados a la empresa Fuji adjudicataria”. Segons informació que proporciona la reclamada la Fundación de Gestión Sanitaria del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en endavant FGSHSCSP, forma part de l’oferta de licitació que va fer FUJIFILM Europe GmbH en el procediment d’adjudicació NSP 23/191. Ens trobem doncs davant un procediment de contractació pública i l’òrgan de contractació i l’empresa adjudicatària s’oposen a l’accés de la informació sol·licitada per entendre que d’acord amb l’article 133 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, que aquesta informació és classificada com confidencial per l’empresa licitadora que posteriorment fou adjudicatària. L’empresa licitadora que després va resultar adjudicatària, considera que la memòria proposta oferta tècnica que inclou la informació sol·licitada és confidencial, perquè conté “información y material confidencial de su propiedad y que los materiales, ideas y conceptos contenidos en esta propuesta, deben ser utilizados exclusivamente para evaluar las capacidades de FUJIFILM. Añade, sobre dichos materiales, ideas y conceptos, que no deben ser divulgados o utilizados con propósitos distintos. Así mismo, indica que no está permitida su reproducción total o parcial ni su uso con otras organizaciones, excepto autorización previa por escrito”. Previ a fer l’anàlisi concret del cas, fer esment al criteri general d’accés que estableix la Taula d’avaluació documental referida als expedients de contractació de subministraments (TAAD 236, DOGC 7647) que preveu l’accés lliure i en cas que concorri algun límit que hagi de prevaler, accés parcial. I això perquè poden contenir dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració; i també altres dades personals, no especialment protegides; així com altra informació en què l’eventual accés podria comportar un perjudici per a altres drets o interessos (drets de propietat intel·lectual). En quant a l’avaluació, es determina conservació permanent del contracte; el plec de clàusules i les prescripcions tècniques i destrucció total de la resta de documentació en el termini de deu anys per a tota la documentació aportada pel licitador que resulti adjudicatari; i també per a la documentació aportada per la resta de licitadors, llevat de l’acreditativa de llur aptitud per contractar i de la resta de requisits previs, que se'ls ha de retornar un cop adjudicat el contracte i que pot ser destruïda quan hagi transcorregut un any des de l’adjudicació i no hagi estat recollida. L'article 21.1.c LTAIPBG estableix que el dret d'accés a la informació pública pot ser limitat si l'accés sol·licitat constitueix un perjudici per a “el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l'Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei.” Perquè operi aquest límit al dret d'accés a la informació pública és necessari que una norma amb rang de llei estableixi el secret o la confidencialitat d'una determinada informació. L’article 21.1.g) al·legat per l’entitat reclamada estableix que el dret d'accés a la informació pública pot ser limitat si l'accés sol·licitat constitueix un perjudici per “El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial”. La norma de referència en aquest cas és l'article 133 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP) quan preveu que: “1. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent en matèria d’accés a la informació pública i de les disposicions que conté aquesta Llei relatives a la publicitat de l’adjudicació i a la informació que s’ha de donar als candidats i als licitadors, els òrgans de contractació no poden divulgar la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial en el moment de presentar la seva oferta. El caràcter de confidencial afecta, entre d’altres, els secrets tècnics o comercials, els aspectes confidencials de les ofertes i qualsevol altra informació amb un contingut que es pugui utilitzar per falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en altres de posteriors”. El deure de confidencialitat tampoc no podrà impedir la divulgació pública de parts no confidencials dels contractes subscrits, com pot consistir les parts essencials de l'oferta així com el que es refereix a la protecció de dades de caràcter personal. Per tant, la confidencialitat al·legada per l’adjudicatària i l'Administració per raó de de ser un secret professional i afectar els drets de propietat intel·lectual pot ser objecte de la declaració de confidencialitat regulada per l'article 133 LCSP que, si es considera procedent, operaria com el límit al dret d'accés a la informació pública de l'article 21.1.c i també el límit previst a l’article 21.1.g LTAIPBG. La doctrina elaborada per les juntes consultives de contractació i els tribunals administratius de recursos contractuals, i de la qual n’ha fet ressò la pròpia GAIP, coincideix en considerar que la declaració de confidencialitat que correspon fer als licitadors en el moment de la presentació de les ofertes no pot abastar tot el contingut de l’oferta, ni tenir una motivació genèrica, sinó que s’ha d’indicar amb precisió els concrets documents afectats i les raons objectives i específiques que justifiquen la seva confidencialitat. A més, aquesta declaració no vincula a l’òrgan de contractació que és el que ha de decidir, de forma motivada, si la informació en qüestió mereix o no ser protegida i ser mantinguda com a confidencial, en funció de l’anàlisi del seu contingut. Per determinar si el coneixement per tercers pot afectar negativament al secret professional i els drets de propietat intel·lectual, cal tenir en compte la declaració de confidencialitat; en segon lloc, d’acord amb els criteris de les resolucions dels tribunals administratius i òrgans consultius de contractació, la informació protegida genuïnament confidencial són els secrets tècnics o comercials, (per exemple, propostes d’execució que continguin polítiques empresarials que constitueixin l’estratègia original de l’empresa i que no ha de ser coneguda pels competidors, perquè constituiria un afectació als estudis propis, la seva formulació original de caràcter tècnic, d’articulació de mitjans humans o d’introducció de patents pròpies, etc.); i, en darrer terme, es considera, com s’ha dit, que no són admissibles les declaracions de confidencialitat de caràcter global, que abastin la totalitat de l’oferta de manera indiscriminada, ja que es consideraria una declaració que resultaria abusiva. D’acord amb això, la FGSHSCSP, òrgan de contractació, tal com s’exposa als antecedents, va assumir la delimitació de la documentació declarada confidencial per l’empresa licitadora i després adjudicatària. Com a conseqüència de l’assumpció de la declaració de confidencialitat per part de l’empresa es va denegar l’accés a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que en els processos de contractació de subministrament d’aparells mèdics, la memòria de la proposta tècnica té una rellevància que possiblement sigui la raó de la confidencialitat declarada per l’empresa adjudicatària. Però cal destacar que la importància de la valoració de l’òrgan d’adjudicació sobre la confidencialitat hagués estat reconèixer un accés parcial i donar la informació. Es considera que la valoració del perjudici o dany que l’accés tan limitat que demana el reclamant pot produir a l’empresa adjudicatària no queda suficientment motivat per part de l’anàlisi de l’òrgan de contractació. Conèixer els models exactes dels aparells mèdics adjudicats en l’expedient de contractació que inclou la informació reservada de l’accés al reclamant no sembla que hagi d’ocasionar, sense més, un perjudici a l’adjudicatari. L’òrgan de contractació hauria d’haver valorat, si existeix, l’efecte perjudicial que revelar aquesta informació pot suposar a l’adjudicatari ja que si és la única invocació per a la justificació de la confidencialitat, sense més, no seria suficient per a denegar l’accés la informació reclamada. Es conclou de l’exposat, que l’òrgan de contractació FGSHSCSP hauria de facilitar quin és el model concret adjudicat d’aparell mèdic en l’expedient de contractació a l’empresa adjudicatària, ja que no ha identificat el perjudici que la seva difusió li pot suposar i en aquesta ponderació cal donar prevalença al dret d’accés a la informació davant la manca d’identificació del dany que efectivament s’ocasiona amb la seva difusió. L’òrgan de contractació no ha constatat de forma efectiva la producció de cap tipus de dany, i únicament assumeix, sense valorar, la declaració de confidencialitat que fa l’empresa adjudicatària sobre la memòria proposta d’oferta tècnica que inclou el model concret del aparells. L’òrgan de contractació no ha ponderat el dret d’accés a l’expedient sol·licitat i simplement a assumit com a pròpia la declaració de confidencialitat de l’empresa licitadora després adjudicatària. El simple fet de desvetllar el model concret dels aparells mèdics que l’empresa adjudicatària ha de subministrar al FGSHSCSP no suposa desvetllar cap secret de confidencialitat ni secret professional, ni vulnerar cap dret de la propietat intel·lectual i industrial. En definitiva, a la vista de tot l’exposat declarem el dret del reclamant a obtenir la informació sol·licitada consistent en quin model d’aparell ha estat el concretament adjudicat. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) Cal tenir present que els arxius de les entitats de dret públic o privat vinculades a qualsevol de les administracions públiques o que en depenen, formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya d’acord amb el que estableix l’article 20 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol i, per tant, tenen l’obligació donar compliment a tots els requeriments que s’hi estableixen. L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part d’un expedient administratiu perfectament classificat de manera que sigui possiblei la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 599/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a la FUNDACIÓ DE GESTIÓ SANITÀRIA HOSPITAL DE SANTA CREU I SANT PAU que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a la FUNDACIÓ DE GESTIÓ SANITÀRIA HOSPITAL DE SANTA CREU I SANT PAU a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 599/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.