Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Sant Just Desvern información sobre las licencias de actividad de los locales y equipamientos municipales. Tras presentar reclamación por silencio administrativo, el Ayuntamiento entregó la información durante la tramitación. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP admite la reclamación de electos locales basada en el artículo 164 del TRLMRLC, considerando que la legislación de transparencia actúa de forma supletoria para reforzar las garantías jurídicas de representación política.
2
Se establece que el derecho de acceso de los electos locales está sujeto a un régimen material y procedimental propio, incluyendo límites de confidencialidad más estrictos que los de la LTAIPBG.
3
Cualquier limitación al derecho de acceso debe interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad, sin margen de discrecionalidad para la Administración.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento.
5
La GAIP carece de competencias para adoptar medidas preventivas o sancionadoras que aseguren el cumplimiento de los plazos administrativos en el futuro, limitándose a garantizar el acceso a la información concreta.
Texto completo
Resolució 748/2021, de 13 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 599/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Just Desvern
Informació reclamada: La situació actual de llicència d’activitat dels locals i equipaments
municipals.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha rebut de
l’Administració, durant la tramitació del procediment de reclamació, la informació que n’era
l’objecte, i així mateix ho ha confirmat a la Comissió. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, motiu pel qual és procedent finalitzar-lo sense
major pronunciament.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Llicències. Equipaments. Reclamació contra silenci.
Mediació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 30 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 599/2021, presentada per un regidor
contra l’Ajuntament de Sant Just Desvern, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 de juny de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de
Sant Just Desvern: “Soc regidor d'aquest Ajuntament. El passat Ple, l'alcalde ens va
informar que el Complex Esportiu de la Bonaigua no tenia la Llicència d'activitat, ja que no
complia la normativa. També ens va dir que alguna part de l'equipament sí que ja la
complia. Per aquest motiu, voldríem saber si hi ha una llicència parcial (si és possible) o
com està en aquest moment. Aprofitant la pregunta, voldríem saber com estan els
equipaments municipals, entenem que els més moderns com Les Escoles, el deuen tenir.
Però d'altres més antics com els Centres Cívics Maragall o Salvador Espriu, o el Casal de
Joves, o el complex del Camp de Futbol, o Can Ginestar, o Vagoneta,... Compleixen la
normativa?. Sol·licito: La situació actual de la llicència d'activitats dels equipaments i locals
de l'Ajuntament, tant si estan concessionats o de gestió pròpia. Entenent si és que
compleixen la normativa o no. I en el cas, de què no es compleixi, quines són les
deficiències i quina és la previsió per adequarse. Per últim, en els casos que no es
compleixi, quines mesures de seguretat hi ha previstes mentre no es compleixin aquests
requisits de seguretat”.
3. La Reclam ació presentada el 30 de juny de 2021 indica que la persona reclamant no ha
rebut la informació sol·licitada i invoca el dret a la informació que li garanteix la legislació de règim local.
4. El 2 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Just
Desvern i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 4 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 29 de juliol de 2021 l’Ajuntament tramet a la GAIP un decret d’estimació de la sol·licitud d’accés a la informació pública de la qual deriva el present procediment de reclamació. El
decret estima la sol·licitud i tramet a la persona reclamant una còpia de l’informe del Cap
de Control d’Activitat i Protecció Civil, d’1 de juliol de 2021.
7. El 30 de juliol de 2021 la GAIP trasllada la documentació rebuda de l’Ajuntament a la
persona reclamant i l’informa que disposa d’un termini de cinc dies per a presentar
al·legacions.
8. El 3 d’agost de 2021 el regidor reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP
comunicant, entre d’altres consideracions, que les seves tasques com a regidor es veuen
dificultades per l’incompliment dels terminis assenyalats per la normativa de transparència,
per part del personal municipal. En el mateix escrit assenyala que la finalitat de la
presentació de la reclamació és la de deixar constància de la suposada voluntat de
l’Ajuntament de perjudicar les funcions del control del govern dels regidors de l’oposició.
Afegeix que sol·licita a la GAIP una resolució que indiqui quin és el termini per a resoldre
les consultes dels càrrecs electes i les limitacions existents.
9. En la mateixa data, la Comissió dóna resposta al correu electrònic de la persona reclamant
i el requereix, d’una banda, que confirmi si la seva pretensió és que el procediment finalitzi
amb una resolució aprovada pel Ple de la GAIP o bé si prefereix ser convocat a una sessió
de mediació, i que assenyali quina és exactament la informació que hauria sol·licitat i que
no li hauria estat lliurada.
10. El 4 d’agost de 2021 el regidor reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP mitjançant
el qual destaca que la seva pretensió és que des de l’Ajuntament no es reiterin els
incompliments del termini per atendre sol·licituds d’accés a la informació pública,
formulades per part d’electes locals. Explica que l’Ajuntament ja li hauria lliurat la
informació reclamada, i que considera convenient celebrar una sessió de mediació per tal
de clarificar els terminis per atendre les sol·licituds d’accés a la informació pública i les
limitacions que poden justificar denegar el dret d’accés.
11. El 4 d’agost de 2021 la GAIP dóna resposta al correu electrònic de la persona reclamant,
assenyalat a l’antecedent anterior. L’escrit informa al reclamant que el procediment de
reclamació, tant en el procediment de mediació, com en el de resolució, té per objecte
valorar el dret d’accés a la informació sol·licitada i, si és procedent, garantir-ne l’accés.
Afegeix que els eventuals incompliments de l’Administració poden ser valorats per reforçar
el dret d’accés, però que la Comissió no té competències per adoptar mesures que
assegurin evitar-los de cara el futur. I, atès que ja hauria obtingut la informació objecte
d’aquest procediment, li comunica que la GAIP no es pronunciarà sobre les qüestions
plantejades, atès que resten fora de l’àmbit d’actuació de la Comissió.
12. En la mateixa data, la persona reclamant agraeix les gestions de la GAIP i reitera haver
rebut la informació.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un
electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la
respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local
de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet
aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa
diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016,
sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb
sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i
de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet
directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de
resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació
davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la
legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació
davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta
via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa
administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques
del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de
poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació
emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que
l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP,
respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la
legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament
confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que
el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per
l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts
que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la
confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts
a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que
estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la
informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret,
s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per
analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la
motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la
informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els
límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha rebut de l’Administració,
durant la tramitació del procediment de reclamació, la informació que n’era l’objecte, i així
mateix ho ha confirmat a la Comissió.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment, motiu pel
qual és procedent finalitzar-lo sense més pronunciaments i sense necessitat de dur a terme la
mediació sol·licitada per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 13 d’agost de 2021, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 599/2021, per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.