Estimada 15/09/2022 · 81 días en resolverse

Acceso a las actas de los plenos municipales de 2018 y 2019 del Ayuntamiento de Palau de Santa Eulàlia y estimación de la reclamación

Una asociación de vecinos solicitó al Ayuntamiento de Palau de Santa Eulàlia las actas de los plenos de 2018 y 2019. Tras una respuesta ambigua y la falta de publicación en la web, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública de obligada publicación activa que debe ser facilitada sin dilación.

Puntos clave de la argumentación

1 Las actas de los plenos municipales constituyen información pública elaborada por órganos municipales y son de obligada publicación activa según el art. 8.1.c LTAIPBG y el Decreto 8/2021.
2 La reclamación no es extemporánea a pesar de haber transcurrido un mes desde la respuesta municipal, ya que el Ayuntamiento no advirtió sobre los recursos y reclamaciones procedentes.
3 No existe falta de objeto pese al compromiso previo del Ayuntamiento de publicar la información en un plazo 'breve', dado que transcurrieron cuatro meses sin que se materializara la entrega.
4 La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el expediente ni el informe solicitado por la GAIP no impide la resolución del procedimiento según el art. 33.7 RGAIP.

Texto completo

Resolució 774/2022, 15 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 598/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia Informació reclamada: Actes dels plens dels anys 2018 i 2019. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’objecte de la reclamació són les actes dels Plens dels anys 2018 i 2019, una documentació sobre la què no hi pot haver dubte que es tracta d’informació pública en tant que s’elabora pels òrgans municipals, i és plausible que hagi d’existir ja elaborada i aprovada i en poder de la secretaria, vist que fa referència als anys 2018 i 2019. Tampoc hi ha dubte que pot ser objecte del dret d’accés, vist que és informació d’obligada publicitat activa, tal i com disposa l’article 8.1.c LTAIPBG i desplega l’article 46.2 i 3 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Tot i que la sol·licitud va obtenir resposta de l’Ajuntament el 4 de febrer, la reclamació no es pot considerar extemporània per infracció del termini d’interposició d’un mes previst a l’article 42.1 LTAIPBG, atès que no contenia l’advertència dels recursos i reclamacions que s’hi podien interposar, d’acord amb l’article 32.1.a RGAIP. Tampoc es pot considerar mancada d’objecte, ja que tot i que l’Ajuntament, en el seu escrit de 4 de febrer, no s’oposava a l’accés i assumia el compromís de fer-lo possible a través de la pàgina web, en un lapse de temps indeterminat però que es qualificava de “breu”, s’ha de considerar que quan es presenta la reclamació, quatre mesos després, s’ha produït el supòsit de manca de lliurament de la informació estimada dins del termini legal per fer-ho previst a l’article 32.1.d RGAIP. Paraules clau: Ajuntament. Entitats veïnals. Actes. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 26 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 598 /2022, presentada per una associació de veïns contra l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de gener de 2022 la persona reclamant presenta una instància que demana les actes dels plens de l’Ajuntament dels anys 2018 i 2019. 3. El 21 de febrer de 2022 el reclamant rep una escrit de l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia indicant que “en breu quedaran penjades a la pàgina web des d’on les podreu consultar”. 4. La Reclamació presentada el 26 de juny de 2022 indica que, transcorregut aquest temps, les actes encara no es troben publicades al web municipal ni poden ser consultades físicament, i remarca la importància per a les entitats veïnals de poder conèixer els acords que s’hi reflecteixen respecte d’actuacions al municipi. 5. El 30 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 30 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 18 d’agost de 2022, depassat àmpliament el termini anterior sense haver obtingut resposta de l’Ajuntament, la GAIP li reitera el requeriment d’informe i de l’expedient sense que, a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament l’hagi aportat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una s ol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP: “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada L’objecte de la reclamació són les actes dels Plens dels anys 2018 i 2019, una documentació sobre la què no hi pot haver dubte que es tracta d’informació pública en tant que s’elabora pels òrgans municipals, i és plausible que hagi d’existir ja elaborada i aprovada i en poder de la secretaria, vist que fa referència als anys 2018 i 2019. Tampoc hi ha dubte que pot ser objecte del dret d’accés, vist que és informació d’obligada publicitat activa, tal i com disposa l’article 8.1.c LTAIPBG i desplega l’article 46.2 i 3 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública: “2. Als efectes de les lletres c) i m) de l'article 8.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'han de publicar íntegrament les actes dels plens de les administracions locals, així com els acords presos en les sessions de la resta d'òrgans col·legiats de les administracions locals, i se n'ha d'indicar la data, el número i el tipus de la sessió a la qual pertany, ordinària, extraordinària o urgent, amb l'adopció prèvia de les mesures que correspongui per garantir el compliment de les normes sobre protecció de dades personals. 3. Pel que fa a les actes de les sessions del ple de l'entitat local, en la publicació s'hi poden incloure dades de caràcter personal sense comptar amb el consentiment de la persona interessada si es tracta de dades referents a actes debatuts al ple de la corporació o a disposicions objecte de publicació en el butlletí oficial corresponent. En la resta de supòsits, la publicació únicament és possible si es compta amb el consentiment de la persona interessada o si les dades no es poden, en cap cas, vincular amb la persona interessada mateixa.” Tot i que la sol·licitud va obtenir resposta de l’Ajuntament el 4 de febrer, la reclamació no es pot considerar extemporània per infracció del termini d’interposició d’un mes previst a l’article 42.1 LTAIPBG, atès que no contenia l’advertència dels recursos i reclamacions que s’hi podien interposar, d’acord amb l’article 32.1.a RGAIP. Tampoc es pot considerar mancada d’objecte, ja que tot i que l’Ajuntament, en el seu escrit de 4 de febrer, no s’oposava a l’accés i assumia el compromís de fer-lo possible a través de la pàgina web, en un lapse de temps indeterminat però que es qualificava de “breu”, s’ha de considerar que quan es presenta la reclamació, quatre mesos després, s’ha produït el supòsit de manca de lliurament de la informació estimada dins del termini legal per fer-ho previst a l’article 32.1.d RGAIP. D’acord amb l’exposat, s’estima la reclamació i es declara el dret de l’associació de veïns reclamant a accedir sense més dilació a les actes dels plens dels anys 2018 i 2019. L’accés es pot facilitar amb la consulta en paper de les actes, o amb la seva tramesa en suport digital, o, cas que estiguin penjades al web, amb la notificació a la persona reclamant de l’adreça o enllaç directe d’accés. En el cas que alguna d’elles no estigui aprovada pel Ple, l’Ajuntament ho haurà d’indicar. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de setembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 598/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a les actes dels plens dels anys 2018 i 2019, en format paper, digital o amb indicació de l’enllaç directe a la pàgina web on constin publicades, o a obtenir la constància de la seva inexistència, si escau. 2. Requerir a l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar la GAIP, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procedi ment relatiu a la Reclamació 598/202 2 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.