Desestimada 10/12/2020 · 52 días en resolverse

Denegación de acceso a expediente disciplinario por protección de datos personales

Una persona denunciante solicitó al Ayuntamiento de Reus el acceso a un expediente disciplinario. Tras invocar el silencio administrativo, la GAIP desestima la reclamación basándose en que la información sobre infracciones administrativas es confidencial y requiere el consentimiento expreso del afectado.

Puntos clave de la argumentación

1 El artículo 23 de la LTAIPBG prohíbe la divulgación de información relativa a la comisión de infracciones administrativas, salvo consentimiento expreso y escrito del afectado.
2 La condición de denunciante o interesado no otorga ningún derecho especial de acceso a la información pública que prevalezca sobre la protección de datos personales.
3 El derecho de acceso a la información pública no puede adquirirse mediante silencio administrativo cuando concurre un límite legal establecido por la ley.
4 La protección de datos personales en expedientes disciplinarios constituye un límite insalvable al derecho de acceso cuando no existe la autorización del sujeto afectado.

Texto completo

Resolució 755/2020, de 10 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 598/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Reus Informació reclamada: Accés a un expedient disciplinari. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: La persona reclamant demana un expedient disciplinari, és a dir, informació relativa a la comissió d’infraccions administratives. El precepte transcrit al paràgraf anterior (article 23 LTAIPBG) és categòric: aquesta informació no es pot divulgar, encara que qui la demana tingui la condició de denunciant (condició que no atorga cap dret especial d’accés a la informació pública) o d’interessat, llevat que acompanyi la sol·licitud d’un escrit de consentiment de la persona afectada, cosa que no consta. L’anterior previsió legal s’imposa clarament als possibles efectes del silenci administratiu invocats per la persona reclamant, ja que el mateix article 35 LTAIPBG, després de preveure la regla general del silenci administratiu positiu en relació amb les sol·licituds d’accés a la informació pública, afegeix tot seguit, en el seu apartat 2, que “no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”. I en aquest cas és inqüestionable que hi concorre el límit relatiu a la protecció de les dades personals establert per l’article 23 LTAIPBG, en concordança amb la legislació general de protecció de dades personals. Paraules clau: Ajuntament. Persona denunciant. Sancions. Expedient disciplinari. Reclamació contra silenci. Dades personals especialment protegides. Tercera persona afectada. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 19 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 598/2020, presentada per una persona interessada i denunciant contra l’Ajuntament de Reus, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 31 de juliol de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud general a l’Ajuntament de Reus en la que fa referència a les seves actuacions de denúncia de les presumptes infraccions comeses per una persona aspirant a un procés de selecció de personal, invoca el seu dret de denunciant i de persona interessada per conèixer els resultats de la denúncia i demana accés a l’expedient disciplinari tramitat arrel de la seva denúncia. 3. L’1 de setembre de 2020 la persona reclamant invoca el silenci administratiu produït en la seva anterior sol·licitud i els articles 33 i 35.3 LTAIPBG i demana que se li faciliti la informació sol·licitada. 4. La Reclamació presentada el 19 d’octubre de 2020 indica que l’Ajuntament no hauria contestat les seves anteriors sol·licituds i reitera i argumenta l’objecte de la Reclamació. 5. El 22 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 23 d’octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Reus i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 13 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Reus, que exposa les actuacions fetes per l’Ajuntament arrel de la denúncia presentada per la persona reclamant 8. El 18 de novembre de 2020 la GAIP trasllada la Reclamació a la tercera persona afectada per ella i li dona 10 dies per formular al·legacions, en aplicació d’allò previst per l’article 31 LTAIPBG. En data 13 de desembre de 2020 tenen entrada a la GAIP les al·legacions de la tercera persona afectada, mitjançant les quals, després d’invocar la normativa de protecció de dades personals, demana a la Comissió que acordi la improcedència de lliurar la informació demanada a la persona reclamant, comunicant-ho a l’Ajuntament i a ella mateixa. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desestimació de la Reclamació L’article 23 LTAIPBG estableix que “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. La persona reclamant demana un expedient disciplinari, és a dir, informació relativa a la comissió d’infraccions administratives. El precepte transcrit al paràgraf anterior (article 23 LTAIPBG) és categòric: aquesta informació no es pot divulgar, encara que qui la demana tingui la condició de denunciant (condició que no atorga cap dret especial d’accés a la informació pública) o d’interessat, llevat que acompanyi la sol·licitud d’un escrit de consentiment de la persona afectada, cosa que no consta. L’anterior previsió legal s’imposa clarament als possibles efectes del silenci administratiu invocats per la persona reclamant, ja que el mateix article 35 LTAIPBG, després de preveure la regla general del silenci administratiu positiu en relació amb les sol·licituds d’accés a la informació pública, afegeix tot seguit, en el seu apartat 2, que “no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”. I en aquest cas és inqüestionable que hi concorre el límit relatiu a la protecció de les dades personals establert per l’article 23 LTAIPBG, en concordança amb la legislació general de protecció de dades personals. En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de desembre de 2020, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 598/2020 per aplicació de l’article 23 LTAIPBG, declarar finalitzat el procediment relatiu a ella i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.