Una persona denunciante solicitó al Ayuntamiento de Reus el acceso a un expediente disciplinario. Tras invocar el silencio administrativo, la GAIP desestima la reclamación basándose en que la información sobre infracciones administrativas es confidencial y requiere el consentimiento expreso del afectado.
Puntos clave de la argumentación
1
El artículo 23 de la LTAIPBG prohíbe la divulgación de información relativa a la comisión de infracciones administrativas, salvo consentimiento expreso y escrito del afectado.
2
La condición de denunciante o interesado no otorga ningún derecho especial de acceso a la información pública que prevalezca sobre la protección de datos personales.
3
El derecho de acceso a la información pública no puede adquirirse mediante silencio administrativo cuando concurre un límite legal establecido por la ley.
4
La protección de datos personales en expedientes disciplinarios constituye un límite insalvable al derecho de acceso cuando no existe la autorización del sujeto afectado.
Texto completo
Resolució 755/2020, de 10 de desembre
Número d’expedient de la reclamació: 598/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Reus
Informació reclamada: Accés a un expedient disciplinari.
Sentit de la Resolució: Desestimació
Resum: La persona reclamant demana un expedient disciplinari, és a dir, informació relativa a la comissió
d’infraccions administratives. El precepte transcrit al paràgraf anterior (article 23 LTAIPBG) és categòric:
aquesta informació no es pot divulgar, encara que qui la demana tingui la condició de denunciant (condició
que no atorga cap dret especial d’accés a la informació pública) o d’interessat, llevat que acompanyi la
sol·licitud d’un escrit de consentiment de la persona afectada, cosa que no consta. L’anterior previsió legal
s’imposa clarament als possibles efectes del silenci administratiu invocats per la persona reclamant, ja que
el mateix article 35 LTAIPBG, després de preveure la regla general del silenci administratiu positiu en relació
amb les sol·licituds d’accés a la informació pública, afegeix tot seguit, en el seu apartat 2, que “no es pot
adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres
lleis per a tenir accés a la informació pública”. I en aquest cas és inqüestionable que hi concorre el límit
relatiu a la protecció de les dades personals establert per l’article 23 LTAIPBG, en concordança amb la
legislació general de protecció de dades personals.
Paraules clau: Ajuntament. Persona denunciant. Sancions. Expedient disciplinari. Reclamació contra
silenci. Dades personals especialment protegides. Tercera persona afectada.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 19 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 598/2020, presentada per una persona
interessada i denunciant contra l’Ajuntament de Reus, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
2. El 31 de juliol de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud general a l’Ajuntament de Reus en
la que fa referència a les seves actuacions de denúncia de les presumptes infraccions comeses per
una persona aspirant a un procés de selecció de personal, invoca el seu dret de denunciant i de
persona interessada per conèixer els resultats de la denúncia i demana accés a l’expedient disciplinari
tramitat arrel de la seva denúncia.
3. L’1 de setembre de 2020 la persona reclamant invoca el silenci administratiu produït en la seva anterior
sol·licitud i els articles 33 i 35.3 LTAIPBG i demana que se li faciliti la informació sol·licitada.
4. La Reclamació presentada el 19 d’octubre de 2020 indica que l’Ajuntament no hauria contestat les
seves anteriors sol·licituds i reitera i argumenta l’objecte de la Reclamació.
5. El 22 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència
i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada,
mentre duri la Reclamació.
6. El 23 d’octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Reus i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 13 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Reus, que exposa les actuacions
fetes per l’Ajuntament arrel de la denúncia presentada per la persona reclamant
8. El 18 de novembre de 2020 la GAIP trasllada la Reclamació a la tercera persona afectada per ella i li
dona 10 dies per formular al·legacions, en aplicació d’allò previst per l’article 31 LTAIPBG. En data 13
de desembre de 2020 tenen entrada a la GAIP les al·legacions de la tercera persona afectada,
mitjançant les quals, després d’invocar la normativa de protecció de dades personals, demana a la
Comissió que acordi la improcedència de lliurar la informació demanada a la persona reclamant,
comunicant-ho a l’Ajuntament i a ella mateixa.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desestimació de la Reclamació
L’article 23 LTAIPBG estableix que “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si
la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la
ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les
relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a
l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la
sol·licitud”.
La persona reclamant demana un expedient disciplinari, és a dir, informació relativa a la comissió
d’infraccions administratives. El precepte transcrit al paràgraf anterior (article 23 LTAIPBG) és categòric:
aquesta informació no es pot divulgar, encara que qui la demana tingui la condició de denunciant (condició
que no atorga cap dret especial d’accés a la informació pública) o d’interessat, llevat que acompanyi la
sol·licitud d’un escrit de consentiment de la persona afectada, cosa que no consta.
L’anterior previsió legal s’imposa clarament als possibles efectes del silenci administratiu invocats per la
persona reclamant, ja que el mateix article 35 LTAIPBG, després de preveure la regla general del silenci
administratiu positiu en relació amb les sol·licituds d’accés a la informació pública, afegeix tot seguit, en el
seu apartat 2, que “no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits
establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”. I en aquest cas és
inqüestionable que hi concorre el límit relatiu a la protecció de les dades personals establert per l’article 23
LTAIPBG, en concordança amb la legislació general de protecció de dades personals.
En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de
desembre de 2020, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 598/2020 per aplicació de l’article 23
LTAIPBG, declarar finalitzat el procediment relatiu a ella i disposar la publicació d’aquesta resolució al web
de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.