Solicitud de revisión de precios públicos del servicio de agua 2020 y balance de explotación 2018

Resolució 695/2019, de 31 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 598/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Bordils Informació reclamada: Sol·licitud de revisió de preus públics per la prestació del servei d’abastament d’aigua per a l’any 2020; compte d’explotació i balanç del 2018. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: L’Administració ha facilitat la informació reclamada durant la tramitació d’aquest procediment de reclamació, la qual cosa comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i és procedent finalitzar- lo. Paraules clau: Ajuntament. Aigua. Revisió de preus públics. Compte d’explotació. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Lliurament de la informació. Informació inexistent. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 598/2019, presentada contra l’Ajuntament de Bordils, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 31 de juliol de 2019 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Bordils: ”Sol·licitud motivada i raonada de revisió dels preus públics per la prestació del servei d’abastament d’aigua l’any 2020 i compte d’explotació i balanç corresponent a l’any 2018.” 3. La Reclamació presentada el 31 de juliol de 2019 indica que no hauria rebut resposta per part de l’Ajuntament de Bordils. 4. El 27 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bordils i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG indicant la part de la informació que quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 5. El 17 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Bordils on es fa constar: “que no existeix cap expedient de revisió de preus de la taxa per al subministrament d’aigua potable pel 2020, atès que no existeix previsió de modificar-los pel proper 2020. Per la qual cosa no se li va poder lliurar. Havent aportat el concessionari el compte d’explotació corresponent a l’exercici 2018, a data d’avui, procedim al lliurament d’aquest compte d’explotació a [X]” Al mateix informe, l’Ajuntament de Bordils adjunta la comunicació dirigida a la persona reclamant en la qual s’informa del lliurament del compte d’explotació del servei d’abastament d’aigua potable corresponent a l’exercici 2018. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant el compte d’explotació i balanç del 2018 sol·licitats, i ha informat que no existeix un procés de revisió de preus públics de l’aigua, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquest procediment, i és procedent finalitzar-lo. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 598/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.