Solicitud de actas de la Junta de Gobierno Local al Ayuntamiento de Àger con resultado de estimación parcial e inadmissión parcial

Resolució 721/2022, de 19 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 596/2022 Administració reclamada: Ajuntament d’Àger Informació reclamada: Actes de juntes de govern Sentit de la Resolució: estimació parcial i inadmissió parcial Resum: No es pot considerar, doncs, adequadament satisfeta la sol·licitud d’informació amb la informació prèviament lliurada o publicada al portal de transparència, perquè no es correspon plenament amb la sol·licitada. D’altra banda, cal tenir en compte que la resolució desestimatòria és clarament extemporània i posterior a la producció de l’acte presumpte estimatori de la sol·licitud per silenci administratiu, i que l’Ajuntament no ha invocat, ni s’aprecia per part d’aquesta Comissió, límits legals a l’accés, ni sembla plausible que la informació requereixi d’una tasca complexa d’elaboració, atès que és de suposar que les actes de la Junta de Govern s’elaboren i aproven de forma regular i consten degudament conservades als arxius municipals. Si l’elaboració de les còpies reclamades resulta massa feixuga per als serveis municipals, l’Administració pot optar per donar accés a la persona reclamant a l’arxiu electrònic on hi constin arxivades, per a la seva consulta i descàrrega de forma autònoma i sense càrrega per al personal municipal. La segona petició que conté la sol·licitud objecte de reclamació fa referència a la voluntat de rebre, en el futur, la còpia de les juntes de govern que es vagin realitzant a partir d’aleshores. Efectivament, la petició d’informació futura no es pot considerar una sol·licitud d’informació pública, perquè la informació que no existeix prèviament a la seva sol·licitud no pot ser objecte del dret d’accés, tal com es desprèn de l’article18.1 LTAIPBG 2.b LTAIPBG i com expressament estableix l’article 53 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació, que descarta que pugui considerar-se informació pública la informació prèviament inexistent ni pugui ser objecte d’aquest procediment altra pretensió que la d’obtenir informació pública Paraules clau: Ajuntament. Regidor. Actes. Junta de Govern. Reclamació contra silenci. Desestimació extemporània. Informació futura. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 25 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 596/2022, presentada per un regidor municipal contra l’Ajuntament d’Àger, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L’empresa reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 16 de maig de 2022, l’electe reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament d’Àger, sol·licitant una “Que se’m faciliti una còpia de les actes de la junta de govern del dia 15 de juny de 2019 fins a data d’avui. Que se’ns faci arribar còpia de les juntes de govern que es vagin realitzant a partir d’ara”. 3. La Reclamació presentada el 25 de juny posa de manifest que l’Ajuntament d’Àger no hauria donat resposta a la sol·licitud del reclamant i que la informació li és necessària per a l’exercici de les seves funcions com a regidor. 4. El 29 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’electe reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 30 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Àger i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 de juliol de 2022 l’Ajuntament d’Àger trasllada a la GAIP l’informe requerit, en el qual deixa constància de que s’ha notificat a la persona reclamant, amb data 13 de juliol de 2022 la resolució extemporània desestimatòria de la sol·licitud, en aquests termes: “PRIMER. Denegar l’accés als antecedents, dades o informacions obrin en poder dels serveis de la Corporació en relació amb les actes de la junta de govern des del dia 15 de juny fins al data d’avui i que es faci arribar còpia de les juntes que es vagin realitzant a partir d’ara, atenent a que els acords de la junta de govern son lliurats a la convocatòria del ple, lliurats al document propostes d’acord al ple, al punt donar compte dels acords de la junta de govern local. En relació a la informació sol·licitada respecte a les actes futures que es vagin celebrant es denega l’accés atenent que es una sol·licitud d’informació a futur, que en el moment de presentar la mateixa no consta en dependències municipals, aquesta no es tracta d’informació pública d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.b de la Llei 19/2014 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern: [“informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”]”. 7. El 21 de juliol de 2022 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació aportada per l’Ajuntament, tot oferint-li un termini de 5 dies per fer al·legacions. 8. El 24 de juliol de 2022, entra a la GAIP un correu electrònic de l’electe reclamant exposant les següents al·legacions: “He rebut contesta de la junta de govern de l'ajuntament d'Àger en referència a les meves sol·licituds: (...) Vaig demanar còpia de les actes de la junta de govern (expedient 596). (...) ens diuen que als Plens ja ens en donen compte, però com a regidors de l'ajuntament tenim dret a una còpia d'aquestes actes. Entenem que la informació ens ha arribat incompleta i demanem que se'ns faci arribar en la seva totalitat”. 9. El 2 d’agots de 2022, la GAIP comunica les al·legacions a l’Ajuntament d’Àger i al mateix temps li pregunta si les actes de la junta de govern es publiquen en el web o s’arxiven en algun repositori on hi puguin accedir tots els regidors. La GAIP sol·licita que l’Ajuntament faci arribar el seu posicionament al respecte en un termini de 10 dies. 10. El 4 d’agost de 2022, l’Ajuntament d’Àger trasllada a la GAIP la resposta a les al·legacions presentades pel reclamant i la resposta a la pregunta de la GAIP sobre si les actes de la junta de govern es publiquen en el web o s’arxiven en algun repositori on hi puguin accedir tots els regidors. “Respecte a les al·legacions formulades pel regidor de l’oposició comentar que va ser el propi Sr. Xxxx el que volia tenir els acords de les sessions de la Junta de Govern íntegres en les propostes d’acord al ple, aquest consistori en tot moment en les convocatòries de juntes de govern es fan arribar els acords integres de les Juntes de Govern Local. Per això entenem que una vegada es fa arribar les propostes d’acord al ple ja tenen aquesta documentació. Els acords de les juntes de govern es recullen en les actes de les sessions plenàries, degudament anonimitzades i, es publiquen al portal de transparència municipal. Amb el present escrit adjuntem un proposta d’acord al ple i una acta per a que aquesta comissió pugui confirmar la veracitat de les nostres manifestacions, i entenem que la informació ja es tramesa i no cal duplicar les tasques, amb un consistori mermat per les nombroses sol·licituds de dret d’accés indiscriminat formulades”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Informació pública La sol·licitud té per objecte dues peticions que cal avaluar separadament. D’una banda, demana còpia de les actes de la Junta de Govern des del 15 de juny de 2019 fins a la data de la sol·licitud, 16 de maig de 2022. La resolució extemporània de desestimació d’aquesta part de la sol·licitud no és congruent amb la sol·licitud, ja que li atribueix la petició d’informació que no s’hi formula: antecedents, dades o informacions obrin en poder dels serveis de la Corporació en relació amb les actes de la junta de govern. Vist que aquesta informació no havia estat realment sol·licitada en el procediment que porta causa d’aquesta reclamació, aquesta Resolució no s’hi pronunciarà. Quant a la còpia de les actes, l’Ajuntament justifica la desestimació en què els acords de la junta de govern ja son lliurats amb la convocatòria del ple. Val a dir que els acords són només una part de les actes, i per tant, no satisfaria objectivament la informació sol·licitada. La GAIP s’ha interessat per si les actes de l Junta de Govern poden consultar-se de manera autònoma per part dels regidors i regidores de l’Ajuntament en un repositori o arxiu electrònic d’abast intern i reduït als membres de la corporació, o extern, al portal de transparència, però la resposta obtinguda de l’Ajuntament no fa referència a la publicitat de les actes de la Junta de Govern, sinó a les actes del Ple, que inclourien els acords de la Junta de Govern. No es pot considerar, doncs, adequadament satisfeta la sol·licitud d’informació amb la informació prèviament lliurada o publicada al portal de transparència, perquè no es correspon plenament amb la sol·licitada. D’altra banda, cal tenir en compte que la resolució desestimatòria és clarament extemporània i posterior a la producció de l’acte presumpte estimatori de la sol·licitud per silenci administratiu, i que l’Ajuntament no ha invocat, ni s’aprecia per part d’aquesta Comissió, límits legals a l’accés, ni sembla plausible que la informació requereixi d’una tasca complexa d’elaboració, atès que és de suposar que les actes de la Junta de Govern s’elaboren i aproven de forma regular i consten degudament conservades als arxius municipals. Si l’elaboració de les còpies reclamades resulta massa feixuga per als serveis municipals, l’Administració pot optar per donar accés a la persona reclamant a l’arxiu electrònic on hi constin arxivades, per a la seva consulta i descàrrega de forma autònoma i sense càrrega per al personal municipal. La segona petició que conté la sol·licitud objecte de reclamació fa referència a la voluntat de rebre, en el futur, la còpia de les juntes de govern que es vagin realitzant a partir d’aleshores. L’Ajuntament resol desestimar-la considerant que “és una sol·licitud d’informació a futur, que en el moment de presentar la mateixa no consta en dependències municipals, aquesta no es tracta d’informació pública d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.b de la Llei 19/2014 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern” Efectivament, la petició d’informació futura no es pot considerar una sol·licitud d’informació pública, perquè la informació que no existeix prèviament a la seva sol·licitud no pot ser objecte del dret d’accés, tal com es desprèn de l’article18.1 LTAIPBG 2.b LTAIPBG i com expressament estableix l’article 53 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació, que descarta que pugui considerar-se informació pública la informació prèviament inexistent ni pugui ser objecte d’aquest procediment altra pretensió que la d’obtenir informació pública: “1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 3. D'acord amb els apartats anteriors, no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades inclòs en l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions.” En conseqüència, cal concloure que la petició d’obtenir còpia d’actes futures no es pot considerar una sol·licitud d’informació pública, sinó una petició d’actuació de l’administració, aliena a l’objecte d’aquest procediment. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissió de les reclamacions que no tinguin per objecte el dret d’accés a la informació pública. D’acord amb l’exposat, correspon inadmetre parcialment la reclamació en relació amb la petició de còpia de les actes de la Junta de Govern que s’aprovin a partir de la sol·licitud, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, i estimar-la parcialment en relació amb les actes de la Junta de Govern des del 15 de juny de 2021 fins al 16 de maig de 2022, declarant el dret de la persona reclamant a obtenir-ne una còpia o l’accés a l’arxiu electrònic on pugui accedir i descarregar-se de forma autònoma una còpia. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos en què els seus requeriments han estat desatesos pel subjectes obligats, i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’agost de 2022, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 596/2022 en relació amb la petició de còpia de les actes de la Junta de Govern que s’aprovin a partir de la sol·licitud, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, perquè no és informació pública. 2. Estimar-la parcialment la Reclamació 596/2022 en relació amb les actes de la Junta de Govern Local des del 15 de juny de 2021 fins al 16 de maig de 2022, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-ne una còpia o l’accés a l’arxiu electrònic on pugui accedir i descarregar-se de forma autònoma una còpia 3. Requerir a l’Ajuntament d’Àger a lliurar la informació indicada en el punt 2 a la persona reclamant dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 596/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.