Inadmisión de reclamación por no versar sobre el derecho de acceso a la información pública

Resolució 692/2023, de 2 7 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 595/2023 Administració reclamada: l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No discriminació (d’ara en endavant, OITND) del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat. Informació reclamada: No és informació pública (denúncia d’infraccions presumptes) Sentit de la resolució: Inadmissió de la reclamació Resum: Els antecedents posen clarament de manifest que aquesta Reclamació no deriva de cap sol·licitud d’accés a informació pública, sinó que té per objecte denunciar possibles irregularitats en determinades respostes de l’administració reclamada a la persona reclamant; en concret, una denúncia presentada per la reclamant per presumpta infracció administrativa, d’acord amb el règim legal en matèria d’igualtat i no discriminació. Atès que no té per objecte el dret d’accés a informació pública i no deriva d’una sol·licitud prèvia d’informació a l’Administració reclamada, la Reclamació presentada no pot ser objecte de revisió per la GAIP en el marc d’aquest procediment i ha de ser necessàriament inadmesa. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat . Denúncia d’infraccions presumptes. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 25 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 595/2023, presentada per una persona interessada contra l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No discriminació (d’ara en endavant, OITND) del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. En data 23 de març de 2023 té entrada a l’OITND una denúncia presentada per la reclamant, per presumpta infracció administrativa d’acord amb el règim d’infraccions que preveu l’article 43 de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació (d’ara en endavant, Llei 19/2020). Aquesta denúncia va donar lloc a l’obertura d’un expedient administratiu i al seu arxiu, atès que es considera per l’administració reclamada que els fets denunciats no constitueixen cap infracció de la Llei 19/2020. 3. La Reclamació presentada el 25 de juny de 2023 indica literalment que “No estem d'acord en els fonaments de dret que al·leguen, doncs sembla ser que si la nostra filla te un sostre, menja cada dia, i una família NO desestructurada, no te drets. I entenem que s'estan vulnerant els seus drets. Tampoc estem d'acord en els fets de la comunicació d'arxiu de la denuncia”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissió de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. D’altra banda, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Els antecedents posen clarament de manifest que aquesta Reclamació no deriva de cap sol·licitud d’accés a informació pública, sinó que té per objecte denunciar possibles irregularitats en determinades respostes de l’administració reclamada a la persona reclamant; en concret, una denúncia presentada la reclamant per presumpta infracció administrativa d’acord amb el règim legal en matèria d’igualtat i no discriminació. En qualsevol cas, i atès que no té per objecte el dret d’accés a informació pública i no deriva d’una sol·licitud prèvia d’informació a l’Administració reclamada, la Reclamació presentada no pot ser objecte de revisió per la GAIP en el marc d’aquest procediment i ha de ser necessàriament inadmesa, d’aco rd amb la normativa abans esmentada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juliol de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 595/2023 perquè no te per objecte el dret d’accés a la informació pública. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.