La plataforma Stop Tribut AMB solicitó al Ayuntamiento de Molins de Rei información sobre las bases de cálculo del Tributo Metropolitano 2019 y 2020. El reclamante alegó falta de respuesta completa y defectos de forma. La GAIP desestimó la reclamación por falta de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información que poseía y remitió al titular del tributo (AMB).
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso obliga a la Administración a proveer únicamente la información pública que esté en su poder como consecuencia del ejercicio de sus funciones
2
No se puede exigir a un organismo que aporte información sobre un tributo cuya titularidad y gestión corresponden a otra entidad, en este caso el Área Metropolitana de Barcelona
3
La entrega de la información disponible, incluyendo enlaces al portal del titular del tributo, se equipara a una estimación de la solicitud
4
Según el artículo 34.8 de la LTAIPBG, una resolución de estimación puede ser sustituida por una comunicación informal de la información
5
La falta de derivación formal de la solicitud al organismo competente no conlleva la retroacción del procedimiento si no genera consecuencias negativas para el solicitante
Texto completo
Resolució 731/2021, de 30 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 594/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Molins de Rei
Informació reclamada: Diversa informació en relació amb un tribut de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: La reclamació es planteja contra la resposta de l’Ajuntament, que aporta la part de la
informació del tribut de què disposa i remet a l’AMB, titular del tribut, per a major informació. Aquesta
resposta no és lesiva del dret d’accés, ja que l’Ajuntament només queda obligat pel dret d’accés a
proveir la informació pública que estigui en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les
seves funcions (d’acord amb l’article 18.2 i 2.b LTAIPBG) i si no disposa de la informació sobre
aquest tribut metropolità, no se li pot exigir que l’aporti. D’acord amb això, la reclamació ha de ser
desestimada, per manca d’objecte, sense necessitat d’altres consideracions sobre la seva
incongruència amb la sol·licitud que s’aporta. Quant a la forma que hagués hagut de revestir la
resposta, certament que una desestimació de l’accés, igual que una inadmissió, hauria hagut de
revestir la forma de resolució. Però en aquest cas l’Ajuntament no desestima l’accés invocant algun
límit, ni inadmet la reclamació amb base a les causes de l’article 29 LTAIPBG, sinó que proporciona la
informació de què disposa al respecte, inclosa la publicada al portal de l’AMB, el què s’equipara amb
l’estimació de la sol·licitud, i per tant, resulta aplicable la previsió de l’article 34.8 LTAIPBG que
admet que la resolució d’estimació pugui ser substituïda per una comunicació informal de la
informació.
Paraules clau: Ajuntament. Plataforma ciutadana. Informació tributària. Reclamació contra
comunicació de la informació. Informació en poder de l’Administració. Comunicació substitutiva de la
resolució estimatòria. Manca d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego
Antecedents
1. El 29 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 594/2021, presentada per la plataforma Stop
Tribut AMB de Molins de Rei contra l’Ajuntament de Molins de Rei, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 21 de novembre de 2020 la part reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Molins de
Rei mitjançant la qual demana: “informació clara, senzilla i entenedora (ja que no som ni juristes
ni economistes) sobre les bases de càlcul del Tribut Metropolità 2019 i 2020 (quota íntegra,
reduccions, etc) Al mateix temps sol·licitem tenir informació raonada si les reduccions tenen la
mateixa quantia per a tots els molinencs.” La sol·licitud s’acompanya de la relació de persones
que constitueixen la plataforma Stop Tribut AMB Molins de Rei.
3. El 10 de desembre de 2020 l’Ajuntament de Molins de Rei adreça una comunicació electrònica a
la persona reclamant indicant-li que l’Administració titular del tribut és l’Àrea Metropolitana de
Barcelona (AMB), que seria en conseqüència a qui caldria adreçar la petició. El mateix correu
facilita un enllaç a la pàgina web de l’AMB, als efectes de proporcionar més informació a la
persona sol·licitant, sobre dubtes que pugui tenir. També l’informa que la regulació i el tipus
impositiu del tribut el determina el ple del consell metropolità de cada exercici, per regla general, i
adjunta un nou enllaç on hi constaria diversa informació relativa al tribut.
4. La reclamació, presentada el 29 de juny, reformula la sol·licitud, inicialment contreta a la base de
càlcul del tribut, i l’amplia demanant “informació clara i entenedora de tot el que implica el tribut
metropolità 2019 i 2020. A saber: bases de càlcul, quota, tipus, fòrmula, reduccions, bonificacions
etc”. Indica que l’Ajuntament no ha respost el què se li demanava, i qüestiona que la resposta
rebuda no revesteixi la forma de resolució administrativa.
5. El 2 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Així mateix, als efectes de millorar la
documentació aportada, requereix a la persona reclamant que faci arribar a la GAIP el formulari
de reclamació degudament complimentat, i que indiqui si presenta la reclamació en nom de la
Plataforma Stop tribut AMB.
6. El 2 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Molins de Rei i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 3 de juliol de 2021 la persona reclamant dona resposta al requeriment de millorar la
documentació aportada a la GAIP, i tramet el formulari de reclamació degudament complimentat,
assenyalant que reclama en nom de la plataforma de referència.
8. El 26 d juliol té entrada a la GAIP l`informe de l’Ajuntament de Molins de Rei, que es reitera en la
resposta donada a la sol·licitud d’informació indicant que el tribut és titularitat de l’AMB.
9. El 28 de juliol la persona reclamant comunica a la GAIP la seva insatisfacció amb la posició de
l’Ajuntament, que justifica així: “l'AMB és un organisme supramunicipal i per tant tot allò que s'hi
aprova, els ajuntaments n'estan plenament assabentats ja que hi tenen representants.
L'Ajuntament de Molins de Rei i l'AMB continuen en la seva política d'opacitat. Per tant, demanem
que de manera definitiva se'ns proporcioni la informació sol·licitada ja que hi tenim dret com a
ciutadans i contribuents”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada
La reclamació es planteja contra la resposta de l’Ajuntament, que aporta la part de la informació del
tribut de què disposa i remet a l’AMB, titular del tribut, per a major informació. Aquesta resposta no és
lesiva del dret d’accés, ja que l’Ajuntament només queda obligat pel dret d’accés a proveir la
informació pública que estigui en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions
(d’acord amb l’article 18.2 i 2.b LTAIPBG) i si no disposa de la informació sobre aquest tribut
metropolità, no se li pot exigir que l’aporti, més enllà del què ja ha fet, que és donar la informació de
què disposava i que ha pogut trobar en el web de l‘AMB, sense que de la pertinença de l’Ajuntament
a l’AMB al·legada per la reclamant se’n pugui derivar que coneix més informació que la que aporta.
Quant a la forma que hagués hagut de revestir la resposta, certament que una desestimació de
l’accés, igual que una inadmissió, hauria hagut de revestir la forma de resolució. Però en aquest cas
l’Ajuntament no desestima l’accés invocant algun límit, ni inadmet la reclamació amb base a les
causes de l’article 29 LTAIPBG, sinó que proporciona la informació de què disposa al respecte,
inclosa la publicada al portal de l’AMB, el què s’equipara amb l’estimació de la sol·licitud i, per tant,
resulta aplicable la previsió de l’article 34.8 LTAIPBG, que admet que la resolució d’estimació pugui
ser substituïda per una comunicació informal de la informació.
Certament, potser el més adient hauria estat que, juntament amb aquesta comunicació, l’Ajuntament
hagués derivat la sol·licitud a l’AMB perquè fos aquesta entitat la que donés resposta a la sol·licitud,
però tenint en compte que la persona reclamant ja havia presentat paral·lelament la mateixa sol·licitud
a l’AMB (que s’està tramitant simultàniament davant d’aquesta Comissió en la Reclamació 585/2020),
i que el que sembla que és objecte de la seva pretensió en aquesta sol·licitud, i així ho justifica en les
al·legacions, és conèixer les explicacions de l’Ajuntament de Molins, potser per comparar-les amb les
que rebi de l’AMB, cal concloure que la manca de derivació de la sol·licitud a l’AMB no té cap
conseqüència negativa per a la reclamant i, per tant, resulta innecessari retrotreure el procediment
perquè es realitzi.
D’acord amb això, la reclamació ha de ser desestimada, per manca d’objecte, sense necessitat
d’altres consideracions sobre la seva incongruència amb la sol·licitud que s’aporta.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30
de juliol de 2021, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 594/2021, per manca d’objecte, perquè es presenta contra la
comunicació prèvia de la informació de què disposa l’Ajuntament.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 594/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Per substitució
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.