Se solicitó a una cooperativa de atención domiciliaria los motivos del cese de servicios y la denegación de cambio de cuidadora. Ante la falta de respuesta, se reclamó ante la GAIP. La GAIP inadmitió la reclamación porque la cooperativa es una entidad privada y no un sujeto obligado a atender directamente solicitudes de acceso a la información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
Las cooperativas no forman parte de la lista de sujetos obligados al derecho de acceso a la información pública según el artículo 3.1 de la LTAIPBG.
2
La información en poder de una entidad privada no puede calificarse como información pública, sino privada, resultando inadmisible la reclamación bajo el artículo 33.2 del RGAIP.
3
Según el artículo 3.2 de la LTAIPBG, las entidades privadas que prestan servicios públicos no deben atender directamente las solicitudes, sino facilitar la información a la Administración correspondiente.
4
Es la Administración que gestiona o financia el servicio la obligada a atender las peticiones ciudadanas sobre la gestión realizada por la entidad privada.
Texto completo
Resolució 621/2020, de 29 d’octubre
Número d’expedient de la reclamació: 594/2020
Administració reclamada: Una cooperativa
Informació reclamada: Relativa a possibles deficiències en un servei d’atenció domiciliària.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: Això no vol dir que si la cooperativa reclamada presta un servei públic (com pot ser el
cas del d’assistència domiciliària) o obté serveis públics per funcionar no hagi de proporcionar
informació sobre el servei que presta i la gestió que fa dels recursos públics obtinguts (article
3.1.d LTAIPBG). Però, d’acord amb allò previst per l’article 3.2 LTAIPBG, les entitats privades
que presten serveis públics o reben recursos públics per funcionar no estan obligades a
atendre directament sol·licituds d’informació, sinó a facilitar informació a l’Administració per
compte de la qual gestionen el servei públic o que les proporciona recursos públics, i és
aquesta Administració l’obligada a atendre les peticions ciutadanes d’informació sobre la gestió
del servei per part de l’entitat privada que el presti.
Paraules clau: Cooperatives. Persona interessada. Serveis socials. Empreses privades.
Informació pública. Subjecte obligat a satisfer el dret d’accés.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 18 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 594/2020, presentada per una
persona interessada contra una cooperativa dedicada a l’atenció domiciliària, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. En un document datat el 28 d’agost de 2020, adjunt a la Reclamació, la persona reclamant
demana a la cooperativa que presta ajut domiciliari a la seva mare la documentació on
constarien els motius presentats als serveis socials de Barcelona en atenció als quals
haurien deixat de prestar serveis a la seva mare i haurien denegat el canvi de persona
cuidadora.
3. La Reclamació presentada el 18 d’octubre de 2020 indica que la cooperativa reclamada no
hauria contestat la sol·licitud anterior, que és reiterada.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les
reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública i l’article 2.b
LTAIPBG defineix aquesta com la informació que es troba en poder de l’Administració,
entenent com a tal qualsevol dels subjectes obligats per l’article 3.1 LTAIPBG a atendre el dret
d’accés a la informació pública.
En aquest cas la Reclamació deriva d’una sol·licitud d’informació presentada a una cooperativa
i la Reclamació es presenta també contra la mateixa entitat. Les cooperatives no formen part
de la llista de subjectes obligats al dret d’accés a la informació pública per l’article 3.1
LTAIPBG, no són Administracions públiques als efectes d’aquesta Llei i, per tant, la informació
que tinguin en el seu poder no es pot qualificar d’informació pública, sinó d’informació privada,
de manera que la pretensió d’obtenir informació d’aquesta cooperativa no és un objecte propi
del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual és procedent inadmetre la Reclamació,
en aplicació de l’article 33.2 RGAIP.
Això no vol dir que si la cooperativa reclamada presta un servei públic (com pot ser el cas del
d’assistència domiciliària) o obté serveis públics per funcionar no hagi de proporcionar
informació sobre el servei que presta i la gestió que fa dels recursos públics obtinguts (article
3.1.d LTAIPBG). Però, d’acord amb allò previst per l’article 3.2 LTAIPBG, les entitats privades
que presten serveis públics o reben recursos públics per funcionar no estan obligades a
atendre directament sol·licituds d’informació, sinó a facilitar informació a l’Administració per
compte de la qual gestionen el servei públic o que els proporciona recursos públics, i és
aquesta Administració l’obligada a atendre les peticions ciutadanes d’informació sobre la gestió
del servei per part de l’entitat privada que el presti.
A jutjar per la documentació aportada per la persona reclamant, sembla ser que la informació
que demana afecta de forma molt rellevant el servei d’atenció domiciliària al qual tindria dret
per la legislació de dependència; doncs bé, a qui ha de demanar la informació pública que li
interessa sobre la prestació (més ben dit: interrupció) d’aquest servei és a l’Administració
responsable, que és la que li va reconèixer el dret a la prestació i la que la finança, que
probablement deu ser, per les dades que aporta, el Consorci de Serveis Socials de Barcelona o
l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, hauria d’adreçar la sol·licitud a aquesta Administració i si
no obté resposta en el termini d’un mes des de la seva presentació, pot reclamar de nou davant
de la GAIP.
A la vista de les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació perquè no es
presenta contra una Administració pública ni deriva d’una sol·licitud d’informació pública, de
manera que no té per objecte el dret d’accés a la informació pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 594/2020 perquè no té
per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al
web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.