Acceso al expediente de expropiación forzosa de una finca propiedad del solicitante

Resolució 649/2019, de 16 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 594/2019 Administració reclamada: Ajuntament de l’Escala Informació reclamada: Expedient d’expropiació d’una finca de la seva propietat. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: La condició de titular d’un dret de propietat afectat per un procediment d’expropiació forçosa constitueix un dret privat legítim que caldrà ponderar davant la concurrència eventual de límits a l’accés, reforçant el dret d’accés (article 22.1 LTAIPBG), màxim si, com afirma la persona reclamant, no n’hagués tingut coneixement previ i servís al seu dret de defensa. Atès que la sol·licitud d’informació està datada del mes de juliol i no n’ha rebut cap resposta de l’Ajuntament de l’Escala, i que ha transcorregut amb escreix el termini per a què informi aquesta Comissió dels fonaments jurídics de la seva posició i al·legui allò que consideri oportú en defensa dels seus drets, d’acord amb l’article 33.4 RGAIP, sense que tampoc hagi donat resposta al requeriment d’aquesta Comissió, i considerant el perjudici en el dret de la persona reclamant derivat de la demora injustificada en la resolució de la seva sol·licitud, s’estima la reclamació i s’ordena a l’Ajuntament permetre-li l’accés amb vista a l’expedient reclamat, previ trasllat a les terceres persones afectades, si ni hagués. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Urbanisme. Expropiació. Reclamació contra silenci. Deure de col·laboració. Dret privat legítim. Trasllat en execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 16 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 594/2019, formulada contra l’Ajuntament de l’Escala, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de juliol de 2018, la persona reclamant presenta la següent instància a l’Ajuntament de l’Escala: “Exposa: Com a propietari del solar a C/Margarida, ref. Cad: 1525304EG1612N0001O on segons el registre de la propietat hi ha un expedient d’expropiació forçosa des de l’Ajuntament de L’Escala, exp. 2016/059573 del 17/08/16. Sol·licita: poder tenir accés o còpia de la documentació que legalitza aquesta inscripció d’expropiació de la qual com a propietari no en té cap coneixement”. L’Ajuntament de l’Escala no hauria donat resposta a la present sol·licitud d’accés a la informació pública. 3. El 19 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Escala i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 4. A data de la present Resolució, l’Ajuntament de l’Escala no ha tramès cap tipus de documentació a la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot sol·licitar els informes i dades que consideri necessàries per fonamentar les seves resolucions. L'article 33.4 RGAIP disposa que les administracions han d'emetre informe i proporcionar la resta de la informació sol·licitada per la Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i l'apartat 7 del mateix article disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió de l'informe sol·licitat per la Comissió no impedeix que aquesta continuï amb la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents. 2. Manca de col·laboració amb la GAIP L'Ajuntament reclamat no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat la informació requerida per aquesta Comissió amb data 19 de setembre, incomplint així el deure de col·laboració de les administracions amb la GAIP que estableix l'article 33.4 RGAIP, de conformitat amb el qual les administracions reclamades han d'aportar dins el termini de quinze dies còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. L'article 33.6 RGAIP disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeixen que aquesta continuï amb la tramitació, i considerant que la persona reclamant ja s’ha vist perjudicada pel silenci de l’Ajuntament en el procediment previ de sol·licitud d’informació i que una nova dilació en la resolució d’aquest procediment de reclamació agreujaria injustificadament aquest perjudici, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de l’Escala, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 3. Sobre el dret d’accés reclamat Segons es desprèn dels antecedents, la sol·licitud d’accés i, ara la reclamació, està presentada per una persona interessada en l’expedient d’expropiació forçosa del qual demana informació. Del tenor de la sol·licitud es desprèn que l’expedient d’expropiació forçosa objecte de reclamació estaria finalitzat, ja que consta inscrit en una anotació al registre de la propietat, de manera que l’accés de la persona reclamant com a interessada en un procediment obert no es regiria, en aquest cas, per les previsions d’accés i còpia de l’article 53 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques). Però, en tot cas, ser titular d’un dret de propietat afectat per una expropiació forçosa constitueix un dret privat legítim que caldrà ponderar davant la concurrència eventual de límits a l’accés, reforçant el dret d’accés de la persona reclamant (article 22.1 LTAIPBG), màxim si, com afirma la persona reclamant, no n’hagués tingut coneixement previ i servís al seu dret de defensa. La manca de col·laboració de l’Ajuntament no ha permès saber si les afirmacions de la persona reclamant són certes, ni si existeixen terceres persones afectades per l’accés reclamat. En tot cas, l’administració no ha invocat la concurrència de cap límit a l’accés que justifiqui o restringeixi el dret d’accés reclamat. Atès que la sol·licitud d’informació està datada del mes de juliol i no ha rebut cap resposta de l’Ajuntament de l’Escala, i que ha transcorregut amb escreix el termini per a què informi aquesta Comissió dels fonaments jurídics de la seva posició i al·legui allò que consideri oportú en defensa dels seus drets, d’acord amb l’article 33.4 RGAIP, sense que tampoc hagi donat resposta al requeriment d’aquesta Comissió, i considerant el perjudici en el dret de la persona reclamant derivat de la demora injustificada en la resolució de la seva sol·licitud, s’estima la reclamació i s’ordena a l’Ajuntament permetre-li l’accés amb vista a l’expedient reclamat, previ trasllat a les terceres persones afectades, si ni hagués. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 d’octubre 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 594/2019 i declarar el dret de la persona a accedir a l’expedient d’expropiació forçosa identificat als antecedents en el què té la condició de persona interessada, previ trasllat a les terceres persones afectades, si ni ha. 2. Requerir a l’Ajuntament de l’Escala a que, dins del termini de cinc dies, traslladi a les terceres persones afectades per l’expedient, si n’hi ha, aquesta resolució per tal que puguin formular davant la GAIP les al·legacions que considerin oportunes en la defensa dels seus drets en relació amb l’accés, dins del termini de deu dies, i n’informi immediatament a la Comissió. La GAIP valorarà les al·legacions que es presentin i, si d’elles en resulta adequada una modificació en l’abast de l’accés estimat, ho comunicarà a les parts. 3. Requerir a l’Ajuntament de l’Escala a facilitar l’accés a l’expedient tan bon punt es determini l’absència de persones interessades, o l’absència d’al·legacions en contra de les persones interessades, si n’hi hagués. En el cas que es formulin al·legacions d’oposició a l’accés, l’accés es demorarà fins que la GAIP s’hagi pronunciat sobre elles. L’Ajuntament informarà puntualment de les accions dutes a terme en execució d’aquesta Resolució a la GAIP, i identificarà la persona responsable de la seva execució. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 594/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.