Inadmisión de reclamación por inexistencia de contabilidad separada de la residencia municipal de ancianos del Ayuntamiento de Àger

Resolució 719/2022, de 19 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 593/2022 Administració reclamada: Ajuntament d’Àger Informació reclamada: Informació comptable de la residència municipal d’avis. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Aquesta argumentació apunta a la inexistència de la informació sol·licitada (comptes detallats anuals de la residència 2019- 2021) vist que no existeix una comptabilitat separada i pròpia de la residència d’avis prèviament en poder de l’Administració, i la seva elaboració a partir de la identificació de les despeses consignades en els comptes municipals que s’haurien d’imputar a la residència i el seu prorrateig exacte i detallat, com es demana, no es pot considerar una mera elaboració o reelaboració de dades, sinó que suposaria la creació d’una informació nova, una comptabilitat diferenciada, que no existeix prèviament a la sol·licitud. L’article 2.b defineix la informació pública sobre la què es pot exercir el dret d’accés de l’article 18.1 LTAIPBG com aquella informació que quan es sol·licita es troba en poder dels subjectes obligats prèviament, i l’article 53 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació, desplega aquest precepte legal en els termes següents: “2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 3. D'acord amb els apartats anteriors, no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent (...)”. Dels preceptes anteriors es desprèn que, als efectes de les obligacions de l’LTAIPBG, la comptabilitat de la residència municipal d’avis no es pot considerar informació pública ni pot ser objecte del dret d’accés, perquè és inexistent prèviament en poder de l’Ajuntament. L’article 33.2 RGAIP disposa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Serveis socials. Residència d’avis. Comptabilitat. Reclamació contra silenci. Inadmissió extemporània. Informació pública. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 25 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 593/2022, presentada per un regidor municipal contra l’Ajuntament d’Àger, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 9 de maig de 2022, l’electe reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament d’Àger, sol·licitant una “Que se’m faciliti una còpia detallada dels comptes dels exercicis 2019, 2020 i 2021 de la Residència d’avis de la Vall d’Àger”. 3. La Reclamació presentada el 2 5 de juny posa de manifest que l’Ajuntament d’Àger no hauria donat resposta a la sol·licitud del reclamant. 4. El 29 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’electe reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 30 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Àger i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 de juliol de 2022 l’Ajuntament d’Àger trasllada a la GAIP l’informe requerit, en el què excusa el retard en la resolució de la sol·licitud d’informació per l’escassesa de personal, i manifesta que amb data 12 de juliol ha notificat ala persona reclamant la següent resolució de la seva sol·licitud: “PRIMER. Inadmetre a tràmit aquesta sol·licitud atès que no es tracta d’informació pública, d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.b de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La informació sobre la qual se sol·licita l’accés no obra en poder d’aquesta Administració, atès que els comptes de l’Ajuntament, al tractar-se d’una residència municipal es troben dins del pressupost municipal de l’Ajuntament, no tenint una comptabilitat separada, i la informació dels comptes municipals ha estat atorgada al moment de donar compte de la liquidació i l’aprovació del compte general. En relació amb la informació sol·licitada, aquesta no es tracta d’informació pública d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.b de la Llei 19/2014 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern: [“informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. 7. El 21 de juliol de 2022 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació aportada per l’Ajuntament, oferint -li un termini de 5 dies per fer al·legacions. A data d’aquesta Resolució la persona reclamant no ha presentat al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Informació pública L’Ajuntament ha resolt extemporàniament la inadmissió de la sol·licitud d’informació per considerar que no té per objecte informació pública. Justifica aquesta consideració en el fet que els comptes de la residència, que és de caràcter municipal, no tenen una entitat pròpia i separada en els comptes municipals, ni una partida pròpia o diferenciada en els pressupostos . Aquesta argumentació apunta a la inexistència de la informació sol·licitada (comptes detallats anuals de la residència 2019- 2021) vist que no existeix una comptabilitat separada i pròpia de la residència d’avis prèviament en poder de l’Administració, i la seva elaboració a partir de la identificació de les despeses consignades en els comptes municipals que s’haurien d’imputar a la residència i el seu prorrateig exacte i detallat, com es demana, no es pot considerar una mera elaboració o reelaboració de dades, sinó que suposaria la creació d’una informació nova, una comptabilitat diferenciada, que no existeix prèviament a la sol·licitud. L’article 2.b defineix la informació pública sobre la què es pot exercir el dret d’accés de l’article 18.1 LTAIPBG com aquella informació que quan es sol·licita es troba en poder dels subjectes obligats prèviament, i l’article 53 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació, desplega aquest precepte legal en els termes següents: “2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 3. D'acord amb els apartats anteriors, no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent (...)” Dels preceptes anteriors es desprèn que, als efectes de les obligacions de l’LTAIPBG, la comptabilitat de la residència municipal d’avis no es pot considerar informació pública ni pot ser objecte del dret d’accés, perquè és inexistent prèviament en poder de l’Ajuntament. L’article 33.2 RGAIP disposa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’exposat, s’inadmet la reclamació, perquè els comptes reclamats no són informació pública. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’agost de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 593/2022, perquè no té per objecte informació pública prèviament en poder de l’administració, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.