Solicitud de información sobre convenio, financiación y perfil de usuarios de un centro para menores y su impacto urbanístico

Resolució 693/2019, de 31 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 593/2019 Administració reclamada: Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Diverses dades relatives a un centre per a menors. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, donat que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Entitats. Associació. Menors. Convenis. Urbanisme. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 593/2019, presentada per una entitat ciutadana contra la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de juny de 2019 l’entitat reclamant invoca l’LTAIPBG i demana al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) la informació següent: 2.1. El conveni (sense dades personals) amb el que la DGAIA ubicarà els menors no acompanyats a la finca de CSD, a les Franqueses del Vallès, per via de la Fundació privada [...]. 2.2. Quin serà el finançament del centre de CSD per part de la Generalitat de Catalunya. 2.3. Quin serà el perfil dels usuaris del centre i el ràtio de professionals per alumne. 2.4. Que s’informi si s’ha valorat l’efecte del centre en l’entorn urbà de Llerona Corró d’Avall i Marata, ja que el planejament urbanístic del sector impedeix fer tancaments i moltes masies estan obertes al carrer, en un context no urbà [...]. 3. La Reclamació presentada el 16 de setembre de 2019 reitera la sol·licitud anterior i indica que l’entitat reclamant no hauria rebut resposta de l’Administració. 4. El 19 de setembre 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació sol·licitat per l’entitat reclamant. 5. El 14 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe del DTASF. Adjunta una resolució que estima la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i que mitjançant un annex facilita a la persona reclamant la informació sol·licitada. 6. El 15 d’octubre de 2019 la GAIP trasllada l’informe del DTASF a l’entitat reclamant, tot advertint-la que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la seva sol·licitud d’informació pública. 7. Havent transcorregut el termini, l’entitat reclamant no ha presentat al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació L’Administració reclamada hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, donat que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’octubre 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 593/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.