Inadmisión de reclamación contra la Agència Catalana de Residus por solicitar medidas derivadas de una denuncia en lugar de información preexistente

Resolució 596/2023, de 6 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 592/2023 Administració reclamada: Agència Catalana de Residus Informació reclamada: Mesures adoptades en relació amb una denúncia. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L’objecte de la Reclamació no coincideix amb el concepte d’informació pública que recullen les disposicions normatives aplicables. En aquest sentit, la sol·licitud té per objecte una pretensió consistent en que l’administració dugui a terme una actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent i, en conseqüència, ha de ser inadmesa. Paraules clau: Sector públic de la Generalitat. Agència Catalana de Residus. Inadm issió. Manca d’objecte. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El dia 23 entra a la GAIP la Reclamació 592/2023, presentada per una persona interessada contra l’Agència Catalana de Residus en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. Com indica a la seva reclamació, la persona reclamant expressa el següent: “ En fecha 19/05/2023 denuncio ante la Agencia de Residuos de Catalunya, situación de irregularidad del depósito municipal de vehículos de Cubelles, solicitando me informen de las medias que toman al respecto y transcurrido un mes no he recibido respuesta”. Fonaments jurídics 1. Inadmissió de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’altra banda, l’article 29.2 LTAIPBG estableix: “2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent.” Així mateix l’article 53.3 (DTAIP) estableix: “no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses en l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014, del 29 de desembre.” L’article 33.2 RGAIP estableix: “La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant”. En el supòsit que ara ens ocupa, l’objecte de la Reclamació no coincideix amb el concepte d’informació pública que recullen les disposicions normatives fins ara transcrites, atès que el que es demana és que l’administració adopti determinades mesures arran d’una denúncia cursada per la persona reclamant amb anterioritat, cosa que, a més, és palesa si s’atén al motiu de la Reclamació que literalment és el següent: “ Por tratarse de una infracción tipificada” . En aquest sentit, és clar que la sol·licitud té per objecte una pretensió consistent en què l’administració dugui a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent i, en conseqüència, ha de ser inadmesa. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juliol de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 592/202, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1 . 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 59 2/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.