Desestimada 22/09/2022 · 94 días en resolverse

Reclamación sobre el acceso al expediente de adjudicación de la gestión de un aparcamiento privado, resuelta con desestimación por inexistencia de información pública

Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat el expediente de adjudicación de la gestión de un aparcamiento a una gestoría. El solicitante alegó que la respuesta no solventaba su petición y pidió aclaraciones sobre la cesión. La GAIP desestimó la reclamación porque el aparcamiento es privado y la gestión fue decidida por una comunidad de propietarios, no por la administración.

Puntos clave de la argumentación

1 El procedimiento de reclamación requiere congruencia entre el objeto de la reclamación y la solicitud previa, no siendo admisible pedir información que no fue solicitada originalmente.
2 La información pública se define como aquella elaborada por la Administración o en su poder como consecuencia del ejercicio de sus funciones.
3 Las actas de una comunidad de propietarios de una finca privada no constituyen información pública, ya que el Ayuntamiento participa en ellas como un propietario más y no en ejercicio de funciones administrativas.
4 El procedimiento de transparencia no tiene por objeto la justificación de las decisiones tomadas por los sujetos obligados ni la revisión de su acierto, sino el acceso a la información pública.
5 Es inadmisible la petición de documentación relacionada con la gestión encomendada por un ente no obligado por la ley de transparencia, como es una comunidad de propietarios.

Texto completo

Resolució 791/2022, de 22 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 589/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Informació reclamada: Expedient d’adjudicació de l’administració d’un aparcament a una gestoria. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La resposta obtinguda de l’Ajuntament, prèviament a la reclamació, indicava el caràcter privat de l’aparcament i que l’adjudicació de la seva gestió es prenia per acord de la comunitat de propietaris, el que suposaria la inexistència de l’expedient municipal d’adjudicació del contracte objecte de la sol·licitud. La persona reclamant entén la inexistència d’aquest expedient (així ho expressa en les seves al·legacions darreres (antecedent 11) però reformula la seva pretensió demanant, en l’escrit de reclamació, “que m’aclareixin els fets i se’m documenti la cessió de l’administració del pàrking de l’Ajuntament a la Gestoria González.” Cal, doncs, avaluar si la pretensió d’obtenir una documentació justificativa de la decisió dels propietaris de l’aparcament d’encomanar la gestió de l’aparcament a una gestoria es pot considerar informació inclosa en la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment, i el cert és que no sembla que guardi la identitat requerida, per més que la finalitat sigui la mateixa. A més de les objeccions a la congruència de la reclamació, cal objectar a l’admissibilitat de la reclamació si la documentació reclamada és informació pública. Ho seria, indubtablement, si es tractés d’un expedient administratiu de contracte de gestió de serveis per part de l’Ajuntament, però no sembla que es pugui considerar informació pública l’acta de la reunió de la comunitat de propietaris en què l’Ajuntament hi participa com un propietari més, i no sent informació pública, queda fora de l’àmbit d’aquest procediment. Paraules clau: Ajuntament. Contractació. Gestió de finques. Reclamació contra lliurament de la informació. Informació inexistent. Informació pública. Objecte del procediment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 20 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 589/2022, presentada contra l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de maig de 2022 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat en la que sol·licita l’expedient d’adjudicació de la gestió de l’aparcament de Plaça Gaietà Mestres n.2 Sant Boi 08830 a una gestoria, tot identificant -se’n com a llogatera. 3. El dia 3 de juny de 2022 l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat informa a la persona reclamant: “Des de l’Àrea de Mobilitat, Transició energètica i Gestió patrimonial de CLAUS, ens comuniquen que: L’aparcament de la pl. Gaietà Mestres és d’ús privatiu. L’administrador de Finques s’anomena amb els vots dels propietaris dels habitatges en les reunions de la Comunitat de Propietaris de l’esmentada finca” . 4. La Reclamació presentada el 20 de juny de 2022 indica com a objecte de la reclamació: “sol·licito que s’aclareixin els fets i se ’m documenti la cessió de l’administració del pàrking de l’Ajuntament a la Gestoria González.” 5. El 22 de juny de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la seva reclamació consistent en aportar còpia de la sol·licitud d’accés a informació presentada davant l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que és objecte del procediment de Reclamació. 6. El dia 22 de juny de 2022 la persona reclamant repara l’esmena requerida per la GAIP. 7. El 27 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El dia 27 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 13 de juliol de 2022 l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat lliura a la GAIP un informe del Cap de l’Àrea de Mobilitat, Transició energètica i Gestió patrimonial de la Companyia Local d’Actuacions Urbanístiques Santboianes, SA (CLAUS), en el què es fa constar que l’aparcament objecte d’informació és privat, i que Claus és la propietària de la plaça llogada a la persona reclamant, així com que: “des del s eu inici la Comunitat de Propietaris de l’aparcament ha escollit lliurament els seus Administradors. Actualment és la Gestoria González & Asociados l’Administradora de l’aparcament. El que s’informa als efectes oportuns.” 10. El 26 de juliol de 2022 la GAIP trasllada l’informe indicat a l’antecedent anterior a la persona reclamant per al seu coneixement. 11. El 3 d’agost de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP: “he rebut la notificació el dia 26/07/2022. Això no solventa ni respon a la meva sol·licitud . La resposta rebuda només evidencia que a l'Ajuntament de Sant Boi el personal es va passant el missatge de l'un a l'altre sense que ningú doni una resposta perquè com diuen ells mateixos de manera literal, aquest expedient d'adjudicació de la gestió a la Gestoria González no existeix. Tot plegat encara és molt més greu perquè he preguntat al Col·legi d'Administradors i Gestors sobre això i aquesta Gestoria González de Sant Boi i no està donada d'alta al Col·legi. Tot això fa que sigui molt important aclarir què passa. Així doncs, el meu dret d'accés a la informació es continua vulnerant i tot això que està passant té moltes derivacions.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una so l·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació Tal i com es desprèn de l’article 39 LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic primer, el procediment de reclamació és una via de garantia i de revisió de les resolucions administratives, expresses o presumptes, que limitin el dret d’accés a informació pública. Aquesta naturalesa revisora del procediment de reclamació porta inherent el requisit de la congruència de l’objecte de la reclamació amb el de la sol·licitud prèviament plantejada a l’administració, de manera que no resulta admissible la reclamació d’una informació que prèviament no hagi estat sol·licitada i desestimada per l’administració. La sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació demanava accés a l’expedient d’adjudicació de la gestió de l’aparcament de Plaça Gaietà Mestres n.2 de Sant Boi a una gestoria. La resposta obtinguda de l’Ajuntament, prèviament a la reclamació, indicava el caràcter privat de l’aparcament i que l’adjudicació de la seva gestió es prenia per acord de la comunitat de propietaris, el que suposaria la inexistència de l’expedient municipal d’adjudicació del contracte objecte de la sol·licitud. La persona reclamant entén la inexistència d’aquest expedient (així ho expressa en les seves al·legacions darreres (antecedent 11 ) però reformula la seva pretensió demanant, en l’escrit de reclamació, “que m ’aclareixin els fets i se’m documenti la cessió de l’administració del pàrking de l’Ajuntament a la Gestoria González.” Cal, doncs, avaluar si la pretensió d’obtenir una documentació justificativa de la decisió dels propietaris de l’aparcament d’encomanar la gestió de l’aparcament a una gestoria es pot considerar informació inclosa en la sol·lic itud d’informació de la què deriva aquest procediment, i el cert és que no sembla que guardi la identitat requerida, per més que la finalitat sigui la mateixa. A més de les objeccions a la congruència de la reclamació, cal qüestionar a l’admissibilitat de la reclamació la naturalesa pública de la informació reclamada. L’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, defineix la informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés com aquella informació en poder dels subjectes obligats de la què en disposen com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. Les actes d’una Comunitat de propietaris d’una finca, per tant, només podria considerar-se informació pública si l’Ajuntament en disposés com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. Sense conèixer la relació de l’Ajuntament amb l’aparcament privat no es pot confirmar si existeix aquest vincle funcional. Les altres consideracions fetes en les al·legacions de la persona reclamant sobre l’adequació de la gestoria no són pertinents en aquest procediment, que no pot tenir per objecte la justificació de les decisions preses pels subjectes obligats per la llei de transparència ni la revisió del seu encert, quedant limitat a l’accés a informació pública prèviament sol·licitada i desestimada per l’Administració. D’acord amb l’exposat, cal desestimar la reclamació, perquè la resposta a la sol·licitud d’informació de la què deriva ja va informar de la inexistència de l’expedient administratiu de contractació de la gestoria, essent inadmissible per incongruent la petició de justificacions o de nova documentació relacionada amb l’encomana d’aquesta gestió per part d’un ens no obligat per la llei de transparència, com la Comunitat de Propietaris de l’aparcament. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de setembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Desestimar la R eclamació 589/2022, perquè la resposta a la sol·licitud d’informació de la què deriva, prèvia a la reclamació, ja va informar de la inexistència de l’expedient administratiu de contractació de la gestoria, essent inadmissible, per incongruent, la petició de justificacions o de nova documentació relacionada amb l’encomana d’aquesta gestió per part d’un ens no obligat per la llei de transparència, com la Comunitat de Propietaris de l’aparcament. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 589/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.