Solicitud de facturas y contratos de compra de rosas del PSC al Ayuntamiento del Vendrell y resultado de inadmisión parcial

Resolució 779/2021, de 19 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 588/2021 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Factures i contractes de compra de roses del PSC, i informe de reparament de l’interventor. Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i pèrdua parcial sobrevinguda d’objecte Resum: La sol·licitud, doncs, sembla confondre l’àmbit institucional de l’Ajuntament amb l’àmbit d’actuació del partit polític, i veient aquesta possible confusió, la GAIP va oferir a la persona reclamant l’oportunitat de fer al·legacions contra la resposta municipal que al·legava desconèixer la facturació i contractació del PSC, per si volia corregir i precisar l’objecte de la reclamació, però més enllà de manifestar la seva oposició a la resposta, la persona reclamant no ha aprofitat aquest tràmit per aclarir que la informació que vol obtenir és la de l’Ajuntament, i no la del partit, sinó que s’ha mantingut en la seva pretensió en els termes de la sol·licitud. Paral·lelament, la GAIP ha demanat a l’Ajuntament si tindria cap inconvenient en proporcionar les factures de les roses que a la seva resposta admet que han repartit els seus càrrecs institucionals, tot i que no li pot ser exigit vistos els termes de la sol·licitud, però l’Ajuntament es manté en la seva resposta ajustada als termes literals de la sol·licitud, negant que correspongui a l’Ajuntament la competència ni el coneixement de l’activitat del PSC del Vendrell, el què és inqüestionable ja que, amb independència de la filiació política de l’Alcalde o dels membres del govern municipal que hagin repartit roses per Sant Jordi a la població del Vendrell, l’Ajuntament del Vendrell i el partit del PSC són dues persones jurídiques diferents, i cadascuna d’elles és responsable de les seves pròpies contractacions i disposarà de la documentació que les acrediti, sense que es pugui exigir de l’Ajuntament que justifiqui les despeses fetes pel partit. En tot cas, no li és exigible a l’Ajuntament que hagués demanat una precisió de la sol·licitud, d’acord amb l’article 28 LTAIPBG, ja que els termes de la sol·licitud són clars i precisos en demanar les factures del PSC en relació amb les roses repartides per l’Alcalde i els membres del govern municipal del PSC. Tampoc és exigible a l’Ajuntament que hagués derivat la sol·licitud d’informació al PSC per a què la respongués en aplicació de l’article 30 LTAIPBG, perquè d’acord amb l’article 18 en relació amb els articles 2.b i 3 LTAIPBG, les factures i contractes dels partits polítics no són informació pública als efectes de què s’hi pugui projectar el dret d’accés a la informació, i els partit polítics no són subjectes obligats per l’LTAIPBG a atendre les sol·licituds d’informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats ciutadanes. Reclamació contra silenci. Informació pública. Partits polítics. Lliurament extemporani. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 28 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 588/2021, presentada per una entitat veïnal contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 d’abril de 2021 l’entitat reclamant presenta un escrit al registre de l’Ajuntament del Vendrell en el què exposa i documenta gràficament que el passat 23 d’abril, “l’Alcalde i diversos càrrecs del govern del PSC van estar repartint flors a una sèrie de llocs de la nostra vila, tal i com es pot veure en les fotos”, i demana: “1. Una copia de les factures de les flors que va repartir el PSC? 2. Una copia del contracte públic amb el qual es compren aquestes flors? 3. Si no hi ha contracte i existeix un informe de reparament de l’interventor. Una copia de l’informe de reparament d’intervenció”. 3. La Reclamació presentada el 28 de juny de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. L’1 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. L’1 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de juliol de 2021 l’Ajuntament va respondre la sol·licitud dient que “al Gabinet d’Alcaldia no tenim coneixement de si el Partit Socialista de Catalunya de Vendrell va repartir roses per la Diada de Sant Jordi. L’Ajuntament del Vendrell, com a institució i tal com fa cada any, va fer un repartiment de roses als equipaments sanitaris i de gent gran del municipi. Enguany i com a reconeixement al paper essencial que ha jugat el comerç local durant la pandèmia, també aquest repartiment es va fer extensiu als paradistes del mercat municipal.” 7. El mateix 23 de juliol la persona reclamant s’adreça a la GAIP traslladant aquesta resposta i manifestant el seu desacord, que no motiva. 8. El 28 de juliol de 2021 la GAIP trasllada les al·legacions formulades per la persona reclamant a l’Ajuntament del Vendrell, tot demanant-li que, en el termini de 5 dies, informés la GAIP de si tindrien cap inconvenient en lliurar a la persona reclamant les factures i contractes dels què disposi l’Ajuntament relatius al repartiment de roses, d’acord amb el que van exposar al seu informe. 9. El 29 de juliol de 20212 la GAIP rep una notificació de l’Ajuntament del Vendrell en la que aporta la mateixa documentació indicada a l’antecedent 6, que va facilitar la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta contra la un Ajuntament inclòs en l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’objecte de la reclamació La sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació fa referència en l’exposició de motius a les roses repartides per l’alcalde del Vendrell i altres membres del PSC durant la Diada de Sant Jordi, el petitum demana les factures i contractes del PSC, i no les de l’Ajuntament, i l’informe de reparament de l’interventor, si existeix (el què no és possible en relació amb una contractació feta per un partit polític i no per l’Ajuntament). La sol·licitud, doncs, sembla confondre l’àmbit institucional de l’Ajuntament amb l’àmbit d’actuació del partit polític, i veient aquesta possible confusió, la GAIP va oferir a la persona reclamant l’oportunitat de fer al·legacions contra la resposta municipal que al·legava desconèixer la facturació i contractació del PSC, per si volia corregir i precisar l’objecte de la reclamació, però més enllà de manifestar la seva oposició a la resposta, la persona reclamant no ha aprofitat aquest tràmit per aclarir que la informació que vol obtenir és la de l’Ajuntament, i no la del partit, sinó que s’ha mantingut en la seva pretensió en els termes de la sol·licitud. Paral·lelament, la GAIP ha demanat a l’Ajuntament si tindria cap inconvenient en proporcionar les factures de les roses que a la seva resposta admet que han repartit els seus càrrecs institucionals, tot i que no li pot ser exigit vistos els termes de la sol·licitud, però l’Ajuntament es manté en la seva resposta ajustada als termes literals de la sol·licitud, negant que correspongui a l’Ajuntament la competència ni el coneixement de l’activitat del PSC del Vendrell, el què és inqüestionable ja que, amb independència de la filiació política de l’Alcalde o dels membres del govern municipal que hagin repartit roses per Sant Jordi a la població del Vendrell, l’Ajuntament del Vendrell i el partit del PSC són dues persones jurídiques diferents, i cadascuna d’elles és responsable de les seves pròpies contractacions i disposarà de la documentació que les acrediti, sense que es pugui exigir de l’Ajuntament que justifiqui les despeses fetes pel partit. En tot cas, no li és exigible a l’Ajuntament que hagués demanat una precisió de la sol·licitud, d’acord amb l’article 28 LTAIPBG, ja que els termes de la sol·licitud són clars i precisos en demanar les factures del PSC en relació amb les roses repartides per l’Alcalde i els membres del govern municipal del PSC. Tampoc és exigible a l’Ajuntament que hagués derivat la sol·licitud d’informació al PSC per a què la respongués en aplicació de l’article 30 LTAIPBG, perquè d’acord amb l’article 18 en relació amb els articles 2.b i 3 LTAIPBG, les factures i contractes dels partits polítics no són informació pública als efectes de què s’hi pugui projectar el dret d’accés a la informació pública, i els partit polítics no són subjectes obligats per l’LTAIPBG a atendre les sol·licituds d’informació pública, perquè no tenen naturalesa jurídica pública, sinó privada. Per tant, la sol·licitud d’informació, en els seus punts 1 i 2, relatius a les factures i contractes del PSC, és inadmissible, perquè no és informació pública, i la reclamació s’ha d’inadmetre per la mateixa causa, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP. Quant al punt 3, que demana còpia de l’informe de reparament de l’interventor en cas que no existeixi contracte de compra de les roses per part del PSC, s’infereix clarament de la resposta municipal la inexistència de tal informe, ja que no és plausible que l’interventor municipal formuli cap reparament a la contractació o despeses del PSC o de cap altre subjecte diferent del mateix Ajuntament. Tenint en compte que aquesta resposta s’ha lliurat en el marc d’aquest procediment, la reclamació, en aquest punt, finalitza amb la pèrdua sobrevinguda de l’objecte pel que fa a la darrera qüestió plantejada a la sol·licitud. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’agost de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 588/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.