Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información sobre la gestión y reuniones del Instituto Municipal para las Personas con Discapacidad. El reclamante no alegó nada concreto más allá de denunciar la falta de transparencia. La GAIP inadmitió la reclamación por falta de objeto, ya que la solicitud se presentó en un registro ajeno y nunca llegó al Ayuntamiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación ante la GAIP es un procedimiento de revisión de una actuación previa de la Administración, por lo que sin solicitud previa no hay acto revisable.
2
La obligación de resolver nace cuando la solicitud llega al registro del órgano competente, en este caso, el Ayuntamiento de Barcelona.
3
El hecho de presentar la solicitud en el registro de una Administración distinta (Departamento de Salud de la Generalitat) no implica que el Ayuntamiento haya recibido la petición.
4
La falta de recepción de la solicitud por parte del ente reclamado impide la existencia de una resolución, ya sea expresa o presunta, que pueda ser objeto de impugnación.
Texto completo
Resolució 642/2020, de 5 de novembre
Número d'expedient de la reclamació: 588/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Diverses dades de l'Institut Municipal per a les Persones amb Discapacitat.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: D'acord amb l'informe municipal aportat a aquest procediment, la sol·licitud d'informació pública de
què deriva aquesta Reclamació encara no hauria estat presentada a l'Ajuntament, de manera que aquest no
ha pogut pronunciar-se en relació amb la mateixa i no hi hauria resolució municipal, ni expressa ni
presumpta, que pogués ser objecte de la Reclamació. Tenint en compte que la reclamació davant de la
GAIP és un procediment de revisió d'una actuació prèvia de l'Administració a la qual s'ha sol·licitat
informació pública, si aquesta sol·licitud no s'ha produït no hi ha res a revisar, i la Reclamació ha de ser
desestimada per falta d'objecte.
Paraules clau: Ajuntament. Persones amb discapacitat. Actes. Reclamació prematura.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 19 d'octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 588 /2020, presentada contra l'Ajuntament de
Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La
persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 de setembre de 2020 la persona reclamant presenta al Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya una sol·licitud d'informació pública dirigida a l'Ajuntament de Barcelona, que demana: 1.
Descripció completa dels “detalls” realitzats des del gener 2020 fins avui dia a l'efecte de: a) transmetre
reunions del Consell Rector de l'IMPD (Institut Municipal per a les Persones amb Discapacitat)
streaming; b) admetre públic en les reunions de l'esmentat Consell i c) penjar les actes de les
esmentades reunions en la pàgina web. 2. Data exacta en què es produiran els fets de l'apartat
anterior. 3. Data de la pròxima reunió del Consell Rector de l'IMPD. 4. Data de les eleccions de
renovació dels membres del Consell Rector de l'IMPD, que va caducar el juliol de 2020. Demana de
rebre la informació per escrit i correu postal.
La versió original d’aquesta resolució redactada pel ponent és la versió en castellà.
3. La Reclamació presentada el 19 d'octubre de 2020 indica que demana la mateixa informació que ja va
reclamar a la GAIP el 5 del mateix mes i que la motivació de la Reclamació és posar de manifest el fre
posat per l'IMPD a l'aplicació de mesures de foment de la transparència en benefici de les persones
amb discapacitat.
4. El 21 d'octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i
accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada,
mentre duri la Reclamació.
5. El 21 d'octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa,
així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 28 d'octubre de 2020 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament de Barcelona, que assenyala que encara
no ha rebut la sol·licitud d'informació pública assenyalada per l'antecedent 2, de la qual deriva la
Reclamació, que havia estat presentada per la persona reclamant al registre del Departament de Salut
de la Generalitat. En conseqüència, demana la inadmissió de la Reclamació per prematura.
Subsidiàriament, també demana la seva inadmissió per abusiva.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la Reclamació per falta d'objecte
Els antecedents posen de manifest que, d'acord amb l'informe municipal aportat a aquest procediment, la
sol·licitud d'informació pública de què deriva aquesta Reclamació encara no hauria estat presentada a
l'Ajuntament, de manera que aquest no ha pogut pronunciar-se en relació amb la mateixa i no hi hauria
resolució municipal, ni expressa ni presumpta, que pogués ser objecte de la Reclamació. Tenint en compte
que la reclamació davant de la GAIP és un procediment de revisió d'una actuació prèvia de l'Administració a
la qual s'ha sol·licitat informació pública, si aquesta sol·licitud no s'ha produït no hi ha res a revisar, i la
Reclamació ha de ser desestimada per falta d'objecte.
És cert que la persona reclamant acredita haver presentat la sol·licitud d'informació pública el 3 de setembre
de 2020, però en el registre del Departament de Salut, que és una Administració diferent i l'obligació de
resoldre neix quan la sol·licitud arriba al registre de l'òrgan competent per fer-ho, que és el que correspongui
de l'Ajuntament de Barcelona. És cert també que les sol·licituds poden ser presentades al registre de
qualsevol Administració pública, que l'haurà de traslladar a la destinatària o a la competent per resoldre,
però pel que sembla en aquest cas la sol·licitud s'ha perdut o retardat exageradament pel camí, el que no
sembla que sigui responsabilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Si la persona reclamant vol tenir més certesa
dels terminis o dels procediments, el més aconsellable és presentar les seves sol·licituds a un registre de
l'Administració destinatària, en aquest cas de l'Ajuntament de Barcelona, el que no ha de ser massa difícil
tenint en compte que la persona reclamant sembla residir en aquesta ciutat.
També és cert, d'altra banda, que la persona reclamant ja va presentar aquesta mateixa Reclamació el 5
d'octubre de 2020, però ho va fer prematurament, motiu pel qual va ser inadmesa, sense necessitat de
requerir informe municipal algun (Resolució 556/2020).
La desestimació per falta d'objecte fa innecessària la valoració de la invocació per l'informe municipal de
l'existència d'abús de dret en el comportament de la persona reclamant, abús que, d'altra banda, a primera
vista no sembla que s'acrediti prou per l'informe municipal.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per
l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de novembre
de 2020, decideix per unanimitat inadmetre la Reclamació 588/2020 per falta d'objecte i disposar la publicació
de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.