Se solicitó al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya normativa sobre accesibilidad, vías legales para denunciar la inacción municipal y gestiones realizadas ante quejas contra el Ayuntamiento del Vendrell. El reclamante alegó haber recibido la información solo parcialmente. La GAIP desestimó la reclamación al considerar que la respuesta fue correcta.
Puntos clave de la argumentación
1
Las solicitudes consistentes en consultas jurídicas o peticiones de informes o dictámenes son inadmisibles según el artículo 29.2 de la LTAIPBG.
2
No se considera información pública aquella solicitud que pretenda que la Administración realice una actuación distinta a proporcionar información preexistente, conforme al artículo 53.3 del Decret 8/2021.
3
Es correcto remitir al solicitante a la fuente de información mediante un enlace si la información ya ha sido difundida o publicada y es de fácil acceso, según el artículo 36.2 LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 687/2023, de 27 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 587/2023
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials
Informació reclamada: Informació de la normativa aplicable matèria d’accessibilitat i enllaç.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada va resoldre amb
estimació parcial la SAIP i va considerar inadmetre el punt objecte de reclamació per entendre
que no tenia la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) sinó que es
tractava d’una consulta jurídica. Aquesta Comissió considera que la SAIP va ser atesa
correctament i l’enllaç facilitat s’ajusta al que determina l’article 36.2 LTAIPBG.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials. Consultes jurídiques.
Enllaç. Desestimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 20 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 587/2023, en relació a una sol·licitud
d’accés a la informació pública, presentada contra el Departament de Drets Socials de la
Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El reclamant informa que ha rebut parcialment la informació pública sol·licitada.
El dia 30 de maig de 2023 la persona reclamant va registrar una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) en la que demana: 1. Detall complert de la normativa que regula
la competència que té la Generalitat de Catalunya en l’àrea d’accessibilitat, gestió de
denúncies d’accessibilitat, inspecció a les administracions i qualsevol altre aspecte referit a
les seves competències en la matèria; 2. conèixer el detall complert de totes les vies legals
que disposa la persona reclamant com a ciutadà per a denunciar, queixar-se i reclamar a
l’Ajuntament del Vendrell per la inacció en les diferents denúncies d’accessibilitat que ha
presentat al mateix Departament; 3. Conèixer si l’APASAB (Àrea de Promoció de
l’Accessibilitat i Supressió de Barreres) del Departament de Drets Socials ha fet alguna
gestió i ha entès que les denúncies referides en el punt 2 són una queixa, reclamació de
desatenció i conèixer si han iniciat algun procés, gestió per atendre aquestes queixes
contra l’Ajuntament del Vendrell per desatenció de denúncies d’accessibilitat.
El dia 29 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació. Aquesta admissió és acceptada per la persona reclamant en data 5 d’abril del
2023.
El 30 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Drets Socials i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
Detectat un error material en la tramesa de la GAIP ja que el Departament reclamat no és
Departament de Presidència, sinó el Departament de Drets Socials, el 3 de de 2023 la
GAIP comunica la Reclamació a aquest Departament en els mateixos termes que l’anterior.
El 17 de juliol de 2023 el Departament de Drets Socials tramet informe a la GAIP del qual
es desprèn que:
- La SAIP va ser resolta en data 15/06/2023 estimada parcialment i es dona la informació
als punts 1 i 3. El punt 1 es resol informant de la normativa que regula les
competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’accessibilitat i especificant
els articles on es regulen les actuacions de control administratiu previ i posterior que
correspon a cada administració. Se li facilita un enllaç on poder consultar aquesta llei i
altres normatives relacionades amb l'àmbit de l'accessibilitat a la web del Departament
de Drets Socials.
- Pel que fa al punt 2, s’inadmet perquè “de conformitat amb l’article 29.2 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació
consistents en consultes jurídiques, i també hi concorre allò establert a l’article 53.3 del
Decret 8/2021, de 9 de febrer, el qual indica que no són sol·licituds d'accés a
informació pública les sol·licituds que tinguin per objecte la pretensió que les
administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de
proporcionar informació pública preexistent”.
- Pel que fa al punt 3, la resposta per part de l’administració va ser que no s’havia
efectuat cap actuació al respecte ja que no es funció d’aquesta Àrea intervenir en la
gestió o procediments que fan els municipis de les queixes dels ciutadans en virtut de
les seves competències.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada
D’acord amb l’article 2.b LTAIPBB té aquesta consideració “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,
qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació.
En aquest cas, el Departament no invoca cap límit en quan a la protecció de les dades.
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada va resoldre amb estimació
parcial la SAIP (punts 1 i 3) i va considerar inadmetre el punt 2 per entendre que no tenia la
consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la LTAIPBG ja que es tracta
d’una consulta jurídica i en aplicació de l’article 29.2 diu: “són inadmeses a tràmit les sol·licituds
d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens
perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de
procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa
corresponent”.
Pel que fa al punt 1, el Departament atén la SAIP i li proporciona addicionalment un enllaç on
poder consultar àmpliament la normativa en aplicació de l’article 36.2 LTAIPBG que preveu que
si la informació ja ha estat difosa o publicada i s’hi pot accedir fàcilment, s’ha d’indicar al
sol·licitant la font d’informació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 27 de juliol de 2023, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 587/2023 perquè la sol·licitud d’accés a la informació pública es
va resoldre correctament.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 587/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.