La Asociación Salvem Solius solicitó al Consorci per al condicionament i la gestió del complex de tractament de residus de Solius presupuestos, liquidaciones y cuentas anuales de los últimos 10 años. Ante la falta de respuesta y colaboración del organismo, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública según la LTAIPBG.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se define como pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad, según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2
La falta de remisión de informes o documentación por parte de la Administración no impide que la Comisión continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
3
El derecho de acceso a la información pública no está condicionado a la existencia de una motivación previa por parte del solicitante.
4
La responsabilidad de valorar la concurrencia de límites legales, especialmente la protección de datos personales de terceros, recae exclusivamente en la entidad reclamada al ejecutar la resolución.
5
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y el acceso a la información.
Texto completo
Resolució 1261/2024, de 10 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 586/2024
Administració reclamada: Consorci per al condicionament i la gestió del complex de
tractament de residus de Solius
Informació reclamada: Pressupostos, liquidacions, comptes anuals, informes d’auditoria o de
fiscalització externs dels darrers deu anys.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: S’estima la petició d’informació reclamada, que d’acord amb l’article 2.b LTAIPGB és
informació pública. Atesa la manca d’informe del Consorci aquesta Comissió no pot valorar la
concurrència de límits, que en aquest cas podrien consistir en la presencia de dades personals
de terceres persones afectades, i que també haurà de donar lloc al corresponent trasllat als
tercers afectats, d’acord amb allò establert als articles 31 i 34.3 de l’LTAIPBG a l’hora
d’executar aquesta Resolució.
Paraules clau: Consorcis. Gestió residus. Pressupostos i liquidacions. Comptes anuals.
Fiscalització i auditoria. Associació. Manca col·laboració. Estimació.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 23 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 586/2024, presentada per l’Associació
salvem Solius, contra el Consorci per al condicionament i la gestió del complex de
tractament de residus de Solius en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent
i d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 29 a 35 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que
no ha rebut resposta a la seva sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP).
En data 15 de desembre de 2023 l’entitat reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Santa
Cristina d’Aro la informació següent: ” (1) els pressupostos del Consorci per al
condicionament i la gestió del complex de tractament de residus de Solius (en endavant,
Consorci) dels darrers 10 anys, (2) les liquidacions dels pressupostos esmentats del mateix
període de temps i (3) els comptes anuals del mateix organisme i període de temps, amb
els corresponents informes d’auditoria o de fiscalització externs que s’hagin emès en
relació amb els esmentats comptes anuals”.
El 22 de gener de 2024, l’Ajuntament va comunicar que la petició formulada havia
d’adreçar-se al Consorci per al condicionament i la gestió del complex de tractament de
residus de Solius.
El 23 de gener de 2024, es va reiterar la petició davant el Consorci a l’adreça electrònica
indicada per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.
El 6 de maig de 2024 la GAIP comunica al reclamant la necessitat d’esmenar la
documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit respecte
l’acreditació de la representació i sobre l’aportació de còpia de la sol·licitud d’informació
presentada davant del Consorci relativa al condicionament i la gestió del complex de
tractament.
El 29 de maig de 2024 la GAIP rep l’esmena demanada i atès que s’havia adoptat la
Resolució 788/2024 de 13 de juny, per desistiment, la constatació que s’havia esmenat
correctament la documentació, es procedeix el 3 de juliol de 2024 a la rectificació de la
Resolució amb la retroacció de les actuacions al moment en que la persona reclamant va
esmenar la documentació requerida per part de la GAIP, i es notifica el 15 de juliol de 2024.
El 12 de juliol de 2024 la GAIP comunica la Reclamació al Consorci i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 15 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi del Consorci reclamat
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 23 de setembre de 2024 la GAIP reitera la petició d’informe al Consorci.
A data de la resolució a aquesta Comissió no se li ha fet arribar cap informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 7 i 9 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en
compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència
de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada i reclamada - pressupostos del Consorci per al condicionament i la
gestió del complex de tractament de residus de Solius dels darrers 10 anys, liquidacions, els
comptes anuals, informes d’auditoria o de fiscalització externs que s’hagin emès en relació amb
els esmentats comptes anuals-, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPGB informació pública, ja que
és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret
d'accés a la informació pública inclou “qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
El Consorci reclamat resta inclòs dins l’àmbit d’aplicació previst a l’article 3 de l’LTAIPBG.
Convé recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a
qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). D’acord amb
els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes
legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin
(article 22.1 LTAIPBG) i l’exercici d’aquest dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una
motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG).
Pel que fa als límits, la manca de col·laboració de l’administració ha impedit que aquesta
Comissió pugui verificar el contingut de la documentació requerida, la qual cosa ens impedeix
ponderar adequadament tots els interessos en presència. Així mateix, aquesta manca de
col·laboració ha fet impossible que la Comissió pugui traslladar als tercers afectats per la
reclamació, si n’hi ha i donar-los-hi la possibilitat de presentar al·legacions, en aquest
procediment, davant la GAIP.
D’acord amb el que s’ha exposat aquesta Comissió estima la reclamació i reconeix el dret a
l’accés a la informació reclamada pel reclamant. Cal esmentar igualment que és responsabilitat
exclusiva de l’entitat reclamada valorar la informació i aplicar els límits, si s’escau, establerts
en l’article 23, 24 i 25 LTAIPBG, especialment pel que fa referencia a la protecció de dades
personals dels afectats per la petició d’informació, i respecte del traslladat als tercers afectats,
d’acord amb allò establert als articles 31 i 34.3 de l’LTAIPBG a l’hora d’executar aquesta
Resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el
SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el
compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser
aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu
digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les
polítiques de gestió documental i el seu compliment.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu que ha d’estar perfectament
classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 586/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir al Consorci per al condicionament i la gestió del complex de tractament de
residus de Solius que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins
del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a al Consorci per al condicionament i la gestió del complex de tractament de
residus de Solius a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 586/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.